Sense paraules

Així és com m’he quedat avui en veure l’actuació d’un corredor, per treure’s el barret. Jo fa dies avia parlat amb ell i era conscient que si la carrera anava com sempre just passaria begues. La sortida ha estat molt lenta, el primer corredor en arrencar a estat ell, se seguida a conseguit 1’40’’, a pujat begues per davant i a entrat en l’escapada del dia d’uns 18 corredors, els de sempre. Per radere com sempre, el pilot parat i reservant per no se que! A l’alt del suro el pilot transitava a 8’, fora de carrera. Mentrestant, el corredor esmentat, anava amb el grup dels escollits, jo mirava el director i li deia, tan de bo guanyi, el sentiment era mutu. Els quilometres anaven passant, al final s’ha fet un tall de 5 corredors hi no ha pogut seri, mala sort. A finalitzat 8º, crec. Em trec el barret amb els collons que aquest super classe a posat damunt de la bici en la carrera d’avui, amb la lliçó d’entendre de ciclisme que ha donat i ha demostrat que amb ganes, amb cap i amb il·lusió es poden aconseguir moltes coses. Tan de bo molts dels corredors que avui eren al gp inaguració es fixessin en ell i no en moltes de les tonteries que es fixen... Juande, has conseguit fer-me posar la pell de gallina, enhorabona per la teva carrera i per demostrar les ganes i la il·lusió que sens i que transmets damunt d’una bici

GP Inaguració

Segurament és la carrera en la qual hi ha més nivell del calendari català. Una de les més ven organitzades i una carrera que tenir-la en el palmarès és molt important. Per desgracia aquest any no la podré córrer, i no sabeu el greu que em sap, però vindré a veure-la. Penseu que aquesta és la primera carrera de veritat! Ni socials ni res! Aquí és on s’ha de demostrar el que s’ha fet durant l’hivern. Ja no valen batalletes de les socials, aquí és un altre mon. Se surt a tope i vegues és puja que el cul no et toca ni el seient, no tens temps a recuperar, a vegues no és guanya la carrera, però si que és perd. Ànims a tots, aneu amb tota la il·lusió del mon i no us conformeu a arribar amb un grupet i complir expedient. S’ha de patir, i qui pateix te la seva recompensa...

Caminada per les dunes

Les dunes de sorra

Camp d'oliveres

S'han de recuperar forçes

I més forçes

Vista de les dunes amb l'Estartit al fons

Avui,com cada dia, caminada per les dunes de Torroella de Montgrí, es diuen dunes degut a que el sol es de sorra de platja i ja fa molt de temps es van plantar arbres per tal de que el vent no s'endugues la sorra i aguantes les dunes. Es un paisatge tot peculiar i molt bonic de veure.

Mentides rere mentides

La farsa de l’”operacion puerto” Fa no se quan que va sortir a la llum aquest escàndol. Ja ha passat temps i encara estem amb la mateixa tonteria! La meva pregunta és: Per què no s’han fet les coses bé desde un principi? Per què ningú no va tenir collons d’arribar fins al final d’aquesta trama? Per què és van agafar a quatre caps de turc i no als principals responsables? Per què no és van investigar tots els estaments? Només és va criminalitzar el ciclisme quan hi havien altres esports inaplicats? Per què tanta por a fer les coses ven fetes? Són preguntes que jo em faig cada vegada que és parla de la operacion puerto, estic ja fart de sentir parlar d’ella, d’anar d’escàndol amb escàndol, de que és mortifiqui el ciclisme, de que nosaltres sembla que som els dolents! Ja n’hi ha prou, aquí el principal culpable de la agonia de l’operacion puerto és el tiu que no ha tingut els ous d’arribar fins al final, també potser que no l’hagin deixat arribar i que aquí hi hagin intervingut altres “màfies”. En fi, acabeu amb aquesta farsa d’una vegada per totes i que tothom es pugui dedicar a fer el que li toca.

CAS i AL Alcanar 2009

-Jesus Veiga (ECP Sant Jordi) -Ruben Caseny (Vall d'Aran) -Sergi Lopez (Paint Car Massi) -Javi Puit (Renault auto 4) -Jonatan Rubio (cecoc) -Joaquin Sebastian (Argentina) -Sebastian Ariel (Argentina) -Jordi Teixidor (Renault-Olot) -Josep Codinach (Renault-Olot) -Andreu Vidal (Renault-Olot) -Jordi Masferrer (Renault-Olot) -Isaac Crespo (Alcanar) -Alberto Sanchez (Alcanar) -Angel Mansanet (Alcanar) -Pier Arasa (Alcanar) -Alfonso Sancho (Alcanar) -Batiste Sancho (Alcanar) -Carles Garcia (Alcanar) -Jose Riquelme -Carles Mallafre -David Martinez -Sergio Martinez -Juan Martinez Directors -Josep Arbones "jimi" -Librado

Pro-Tour

Que en penseu? Jo crec que és la cagada més gran i una de les decisions que ha fet més mal al ciclisme però que ha beneficiat, i molt, a quatre sangoneres. On és M Sainz o Verbruge? Principals impulsors d’aquesta farsa? A mi em fan pena, no son res més que miserables persones que amb el nom del ciclisme s’han volgut omplir les butxaques i assegurar-se el pa per als seus. No entenc com una carrera com el Tour de Qatar pot ser considerada Pro Tour! Bé, si que ho entenc, quanta pasta deuen d’embutxacar-se per anar a córrer allà? Vaig veure la carrera per la tv i feia pena! Em sembla molt bé que és disputi aquesta carrera, això que quedi molt clar, ara, que estigui dintre del pro tour...Clar que el ciclisme, millor dit, els que manen en el ciclisme, avui en dia només és mou per interessos. Ara diuen que la copa del mon ja deixa d’existir! Per què? Però si era una de les millors classificacions de carreres que hi havia! No ho entenc, bé potser altre cop els interessos! No ens enganyem, el Pro Tour és una mostra més de la fotuda globalització, va donar més quota de pantalla, les millors carreres, millors sponsors, i millor de tot als equips que van entrar a dins d’aquesta farsa del pro tour, i en canvi va treure tot el que va donar als grans als petits. Molts equips que subsistien gràcies a poder córrer les voltes dels seus països van veure com el pro tour els treien les carreres i en el seu lloc venien equips pro tour que acabaven les voltes amb un parell de corredors.

El meu adeu del Lycos

Avui parlaré de la meva marxa del Lycos. Era el meu primer any en elit i gràcies al meu tiet (josep Pesarrodona) que coneixia al Manel Gonzalo (director del lycos) em van fer un forat en aquest gran equip. La veritat és que encara recordo la primera reunió, allà a Bellaterra, jo amb uns nervis de collons, tot ple de figures i de cop i volta, d’entre mig de totes les autopistes que hi ha per allà surt un ciclista vestit de l’Artevi amb la bici. Jo deia, però per on ha vingut? Era en Juande. Va començar la temporada, hi les coses no sortien com jo esperava, entrenava molt i les carreres no acabaven d’anar gens bé. Jo veia que l’equip anava a córrer a fora i jo em quedava a casa, i no ho entenia.(error). La primera vegada que em van portar a córrer a fora a el GP Nuestra senyora de Valverde, la cosa va anar fatal i allà em vaig acabar de cansar. Per allà el mes de Juny em va sortir la oportunitat d’anar a córrer amb l’equip Mozia, de Torradembarra i ho vaig fer.(2error) Recordo que a la següent carrera em van venir els capos de l’equip del lycos(juande, Moli, segú) a parlar amb mi per que algú els hi havia dit que jo havia plegat per què no cobrava els premis de les carreres, recordo aquell dia com si fos ahir. Vam estar parlant dels motius pels quals jo vaig marxar i els vaig dir que necessitava estar en un equip amb més llibertat i poder demostrar-me a mi mateix que podia ser vàlid pel ciclisme. Va quedat tot aclarit. Val a dir que tan els corredors com els directors van respectar la meva decisió. Amb tot això vull dir que val la pena tenir paciència, jo ara veig que em vaig equivocar al marxar, que allà estava en el millor equip i amb els millors corredors i amb tot el que em feia falta per poder ser ciclista. Canviar d’equip em va servir per conèixer a un equip “petit” amb una gent collonuda, la família Moreno. Del Lycos en guardo molt bon record. Em quedo amb que eren un equip plegat de cracks i molt ven avinguts.

fil i agulla

Doncs desprès d’uns dies d’absència pels motius que ja sabeu torno a estar per aquí. Encara em queden un mes i pico de recuperació, però la casa marxa bé. Voldria agrair la feina feta pel equip de metges que em va operar i agrair també lo ven cuidat que vaig estar. Així també agrair les mostres de suport que he rebut via telefon, sms, blog, i sobretot a la gent que va estar allà amb mi. A tots mil gràcies!!