diumenge, 28 de desembre del 2008

NOU EQUIP ELIT UCI

Nou equip elit uci
despres de hores i hores de conversacions, finalment hi haurà un equip elit uci català-polac.
Un acord d'ultima hora entre l'equip que l'any passat militava a la categoria elit i el govern de Polonia farà possible que el pilot professional compti amb un altre equip continental.
La plantilla estarà formada integrament pel projecte que ja va estar a les carreteres el any 2008 amb l'espera d'alguna incorporació de darrera hora d'algun corredor de renom. La plantilla serà de 15 a 17 coredors i el seu fitxatge estrella és un corredor guanyador d'una gran volta, però el qual no és pot desvelar el nom fins a tenir el contracte tancat.

dissabte, 27 de desembre del 2008

Llevantada a l'Estartit

No he fet cap comentari de les fotos, crec que les imatges parlen per si soles, els humans ens esforçem a construir allà on no es pot, i d'alguna manera la natura es revela contra això, la naturalesa sempre torna al seu lloc, allà on sempre havia estat.

divendres, 26 de desembre del 2008

Imatges del 2008

Alcanar
A tota vela!
Amb el Luis a Odena
Amb el Mauricio i l'Hospital
L'Andreu, Torrentó, Gerard, Hospital, Benavent
Mazarrón , amb l''Andreu i en Ruben
Camarles , a l'escapada amb en Franco i e Juande
Sant Jaume dels domenys, amb en Sargatal, Benavent i en Vila
L'elvira i en Jimi, sense paraules, un 10!!
Amb l'andrei i en Gerard a la escursió que vam fer a Navarra Aquest 2008 m'ho he passat molt bé damunt la bicicleta, he compartit moltes experiencies i he corregut moltes carreres boniques.
Espero continuar compartint carreres amb vosaltres, amb els de l'equip i amb els que no sou de l'equip, perquè com diu un blogger, el ciclisme és una manera de viure, i jo ho comparteixo.
Gràcies als blogs he conegut a apassionats d'aquest esport i he vist que la meva manera d'entendre el ciclisme és compartida per molta més gent que la que em pensava, així doncs, fins la proxima cursa!!

dilluns, 22 de desembre del 2008

Hipòcrites

La meva visió del post del junde dios.( http://www.ciclismodecarretera.blogspot.com/ ) La hipocresia és una cosa que abunda molt en el mon del ciclisme. Com diu en juande, acabada una carrera tothom a atacat tothom a fet de tot i tothom no ha guanyat perquè ha cremat molts cartuxos. “joder tiu com anava” o “ si no arriba a ser perquè portava un company a l’escapada...” Però les hipocresies més grans les he trobat entrenant, en el dia a dia, he estat compartint hores i hores d’entrenament amb gent que al final no han estat el que jo em pensava, que entrenant amb mi em deien unes coses i darrere “clac” punyalada, m’he trobat de tot. En el meu primer any de competició jo era un mindundi i escoltava a tothom, amb el temps he vist els que realment em volien ajudar i els que no. Quan corria, passava més hores amb “companys” ciclistes que amb la meva família, i com no, quan algun d’aquests companys fitxava per algun gran equip m’en alegrava de tot cor. En la següent sortida sentia a dir de tot, “que si aquest a fitxat amb aquest equip perquè....” i coses així, però desprès, van a sopar junts amb les respectives parelles. O sigui que primer és posen a parir i després van juntets a sopar! Per la meva zona d’entrenament he coincidit amb molts ciclistes que han guanyat moltes coses, Pau Doncel, Guillem Muñoz, Eloi Coca, Jordi Riera,... Aquest últim... Jo l’any que el vaig conèixer va ser l’últim any que estava a elit, l’any següent va fitxar pel kelme pro, el vam anar a veure en una arribada a Sabadell de la Volta a Catalunya, després de la etapa el vam anar a saludar, va passar per davant meu, a un pam i jo li vaig dir” com a anat Jordi” sabeu la resposta? Cap, ni em va mirar. Jo que havia entrenat amb ell (poc) però el suficient perquè em saludes. El següent dia que vam coincidir entrenant, ja us podeu imaginar, vaig passar d’ell. Un hipòcrita com la copa d’un pi! En els meus inicis en vaig trobar a molts ( i molts també pensaran el mateix de mi) Per sort no tothom és així, i tal com em vaig trobat persones hipocrites, també en vaig trobat de magnifiques, Rogelio i Jose Angel fuentes, Juanma Martinez, Andreu Vidal, Enric Rigau, Eduard Piferrer, Jose Manuel Pintado, amb ells també vaig compartir i segueixo compartint moltes coses i al cap i a la fi tots acabem anant amb la gent amb la qual ens sentim a gust...

dimecres, 17 de desembre del 2008

4 de Novembre

Sens dubte una data que recordaré durant molt temps. Vaig anar a l’hospital de Palamos a fer-me un control rutinari amb al cardiòleg. Desde nen que tinc un buff al cor. La sorpresa, desprès de visitar-me em diuen que em tinc que operar. Em vaig quedar blanc, mut, com mai m’havia quedat. Quin és el problema? Tinc una vàlvula al cor, concretament la que va de la vena Orta fins al cor que no funciona correctament, no obre ni tenca correctament i això ha fet que el meu cor s’hagi fet molt gran, tant que està quasi al límit i si és passa de les mides podria ser irreversible, les conseqüències serien que em cansaria com una persona de 90 anys, marejos, vertigen,...la solució, canviar aquesta vàlvula i el meu cor tornarà a la mida normal i tornarà a rendir normalment. Les possibilitats? Dues, una vàlvula mecànica o una de biològica, segons el metge la millor per a mi per poder fer una vida normal i poder tornar a anar amb bici és la biològica, però te l’inconvenient que a la llarga és te que tornar a operar ja que te una durada determinada. La mecànica no me la va aconsellar ja que t’obliga a tenir una vida més sedentària i t’has d’estar prenent una pastilla cada dia. Després de consultar varis metges i fer-me unes quantes proves en principi m’operen el mes de Gener, el post operatori és de 6 a 8 dies i per tornar a la normalitat, si tot va bé que espero que si, serà de 4 a 6 setmanes.

dilluns, 15 de desembre del 2008

CASiAL Alcanar

Cuan parles d’aquest poble et ve al cap el ciclisme. Qui no coneix el equip d’Alcanar? Qui no coneix en Librado i en Jimi? Persones dedicades al ciclisme i que viuen el ciclisme com el que més! Primer de tot, gràcies a ells per deixar-me formar part d’aquest equip, que canvia d’esponsor però no de la gent que el dirigeix, i això és molt important. Segon, gràcies per fer possible que aquest equip torni a rodar per les carreteres de la península, i un any més i en van 36 segueixi sent un equip respectat arreu on va. 36 anys! Son molts! La veritat, tot un orgull. En guany el esponsor oficial serà CASiAL i l’ajuntament d’Alcanar. Esperes ser entre 12 i 13 corredors i els i falten 3 o 4 corredors disposats a córrer voltes. El calendari, de luxe! Llagosti, Villareal, Maeztrazgo, castelló, Tarragona, Vuelta espanya, tour dels pirineus, Cantabria, cartagena... Crec que és un equip que pot ser molt competitiu i un gran lloc en els joves tinguin l’oportunitat de destacar i córrer.Si algun corredor esta interessat aquí us deixo un email de contacte.

dimarts, 9 de desembre del 2008

ECP pro

ECP professional, però a Andorra! Ja feia dies que m’havia arribat a les orelles aquesta possibilitat, i la veritat és que em sorprèn. Jo em pregunto? Per què a Andorra i no a Catalunya? Que és el que ha passat perquè aquest equip català hagi fet les maletes i ara vagi cap a Andorra? Aquesta es una pregunta-reflexió que jo em faig. Suposo que al llarg d’aquesta setmana s’anirà perfilant la cosa i algú de la federació explicarà el perquè de tot plegat, o potser no? Això ja comença a semblar com les empreses, que quan és volen implantar aquí revèn totes les ajudes del govern i quan marxen ho fan sense tornar tots els diners que el govern els va deixar. No se si m’explico? La cara positiva? Doncs que hi haurà un altre equip professional i això sempre és positiu. Una altre serà que ara la federació catalana podrà repartir una mica més les ajudes a altres equips elit, si més no així hauria de ser.
M'hen alegro de que tots aquests corredors que passen amb aquest nou equip, de veritat, ara us toca disfrutar i demostrar de que sou capaços, anims!!

dijous, 4 de desembre del 2008

Empresaris del ciclisme

Aquí estan tots els problemes del ciclisme, en els personatges que fan del equips una empresa on l’únic que els importa és treure un rendiment el més alt possible per a ells. No discuteixo que els patrocinadors demanin resultats, al cap i a la fi son ells els “amos” de l’equip. Jo em refereixo als dirigents de l’equip, managers, directors, tècnics esportius, presidents d’estaments esportius, caps d’areas i un llarg etc de càrrecs que ningú sap d’on surten. Començaré pels equips de competició. Quantes vegades heu vist administrar malament els calers de molts equips? Quantes vegades un equip a començat la temporada prometent l’oro i el moro i desprès res de res? No creieu que hi ha corredors, directors que fan del ciclisme el seu negoci particular, hi que farien el que fos per tal de tenir assegurat el seu cul? Us penseu que quan surt un positiu el corredor és l’únic culpable? Em fa gràcia quan surt el director de torn dient que ell no en sabia res, ja! Els clubs ciclistes, com pot ser que un club ciclista que només és dedica ha fer sortides els diumenges rebi subvencions de la federació catalana? Subvencions per que? Em sembla molt bé que hi hagin clubs de diumenges fer la buti que quedi clar, però aquests clubs no necessiten cap mena de finançament. Els estaments esportius. Si tu vols ser president de la catalana o la espanyola has de tenir contents als clubs cicloturistes que son els que voten a les eleccions. Com pot ser que el ciclisme de competició depengui de gent que no entén el ciclisme de competició com a tal? On l’únic que els interessa és arribar a dalt de tot. Tot això son exemples de com s’ha convertit, sota el meu punt de vista, el ciclisme. En un negoci per uns quants, que no senten el ciclisme, que l’únic que senten és fer-se rics a costa de manipular a gent i d’enganyar als joves talents del nostre ciclisme, en fer del nostre esport una manera de guanyar-se la vida a qualsevol preu a costa nostre, a ser capaços de tot, a ser uns mercenaris sense cap mena d’escrúpol...

diumenge, 30 de novembre del 2008

Visita a la nostre història

Poblat Ibèric a Ullastret http://ftp.mac.es/ullastret/
El pont de vianants a Gualta, al fons els pirineus
Sant Sadurní de l'Heura
En aquesta vassa ens banyavem a l'estiu amb en Pintado i en Wilson!!
Els camps d'arros arribant a torroella i el tractor que treballa els camps Avui sortideta aprofitant el bon dia que feia. He aprofitat per anar a visitar el poblat Ibèric que hi ha al costat d'Ullastret, he hagut de fer una mica de ciclocross però ha valgut la pena, Un bon lloc per visitar sens dubte. Data del segle VI ac, ja fa uns quants dies!!
I si algú algun dia quan va a treballar pensa que te una feina dura que miri la foto dels camps d'arrós! la pagessia si que és una feina dura...

dijous, 27 de novembre del 2008

Didac Cuadros

He conegut molta gent en el mon del ciclisme, per a mi, uns millor no haver-los conegut, altres han passat sense ni fu ni fa , altres, hola i adeu, amb la majoria hi he establert converses i uns pocs una bona amistat. Però és amb molt pocs amb els que realment he après el que és sentir amor i passió per la bici, i en didac n’és un. Han passat ja 5 anys desde que ens vam conèixer, va ser el 2004, quin any! Entre altres coses pel que vaig córrer, Memorial Valenciaga, Circuito Montañes, la Vuelta a el Salvador... i sobretot per la gent amb la qual vaig compartir equip, Tondo, Wilson, Pintado, Piferrer, Verderes, Parra i en Didac Cuadros. Quina classe que te el tiu, entrenant 2 hores al dia va tenir collons de fer 2º a la Volta a Tarragona! També recordo la Volta a l’Empordà, concretament a la crono per equips, nosaltres tots amb cabra i ell amb la bici normal i donant uns relleus que feines teníem a seguir-lo. Poques vegades he vist algú amb la seva classe sobre la bicicleta, però el que més em va sobtar d’ell va ser la seva humilitat. M’ho vaig passar de conya anant a carreres amb ell, sempre de bon humor, fent conya i sobretot impartint classes de companyerisme. Una persona amb la seva classe avui en dia costa molt de trobar. Ara córrer a peu i fa duatlons i el tiu està davant i guanya!! Això és classe. Jo el vaig conèixer desprès del seu pas per pros al paternina, no va tenir gens de sort, però si una cosa tinc clara és que classe per córrer a professionals no li falta. Un bon professional de la bici hauria d’agafar com a referent un tiu com en didac, un superclasse sobre la bicicleta i una excel·lent persona.

dimarts, 25 de novembre del 2008

Criterium de L'hospitalet

En xavi, que és va fer un fart de parlar amb els nens, i no tan nens
Criterium? a 45 a les rectes! L'Alex, sort de cara a l'any que ve! Carlos Barredo Jo, en Purito i en Florencio, està clar qui te més classe! je je je
El que més ilusió em va fer va ser veure la cara de felicitat que van fer tots els nens al tenir tan a prop els seus idols. Només veurel's la cara quan treien la mà entre les valles perque tots els corredors els xoquessin les mans ja valia la pena. Per cert, que a mi em va fer una ilusió tremenda poder-los xocar la mà a ells. Gràcies a la organització per poder gaudir de les cares d'aquests nens, que d'un dia com el d'ahir pot dependre la ilusió del demà.

divendres, 21 de novembre del 2008

SOS Sponsors

Estem en mala època per anar a trucar a les portes de les cases comercial per que esponsoritsin activitats esportives, jo vull parlar especialment del ciclisme. Mai m’havia plantejat la opció de ser jo mateix el que anés a trucar a la porta de empreses per demanar calés per fer un equip o per tirar-lo endavant. Però ho he fet, i us puc assegurar que és difícil, primer perquè no sóc venedor i costa vendre un producte quan la majoria de gent el desconeix. Jo entro i dic “ vinc per ha veure si us interessaria patrocinar un equip ciclista” Imagineu-vos les cares de la majoria de la gent. Com us he dit no sóc venedor tot i que últimament n’estic aprenent. Intentar trobar alguna empresa disposada a desembutxacar algun euro és una cosa prou difícil i encara més si no hi veuen una rendibilitat. I la manera que he trobat de fer-ho potser no és la millor, segurament si un expert en vendes ho veies riuria, però jo he pres la determinació d’explicar les coses tal i com son. Jo els hi dic el nostre projecte, el que volem i cap on anem, res més lluny de la realitat. Necessitem els diners per poder comprar la roba, per pagar les llicències, per poder pagar a un director d’equip i si en tenim per pagar-nos els desplaçaments doncs perfecte. I que els hi ofereixo a canvi? El portar la publicitat de la empresa o empreses amunt i avall, que tindrà 6, 8, o 10 corredors que cada dia sortiran a entrenar amb la seva roba, i una cosa importantissima, que correran sabent que en part ho fan gràcies a la seva aportació i que per tant tindran el màxim respecte cap a ells i que mentre portin el seu nom plasmat al mallot seran el màxim de respectuosos i educats. De moment no funciona gaire....no desisteixo perquè el que jo vull és córrer i fer-ho envoltat de bona gent, de gent que estimi aquest esport i amb gent que comparteixi la il·lusió per treure del pou a aquest esport tan bonic, si la salut m’ho permet no desistiré i us puc assegurar que estaré a la línia de sortida de la primera carrera de l’any, allà amb nervis com el primer dia i amb unes ganes increïbles de passar-ho bé, perquè això es porta dintre de cada un, la passió, les ganes, la il·lusió i tots els adjectius que hi valgueu trobar....

dimarts, 18 de novembre del 2008

GOOOOO LANCE!!!!!

El meu màxim respecte per la tornada de Lance! S’han sentit moltes coses sobre ell, sobre el perquè torna, sobre el seu presumpte dopatge, que ja no te edat, etc,etc... Perquè és dubta de les seves victòries? A donat mai positiu? NO! Crec que és del tot just que digui que no vol que és mirin les mostres de fa no se quants anys. És que no li van fer prous controls? És que els ciclistes em de ser culpables encara que haguem demostrat una vegada i un altre que som innocents? Seria lògic que ara comencessin a mirar les anàlisis d’Indurain i companyia? NO. L’edat? Ja, ja i ja!!! Que passa? Que una persona amb 37 anys si vol competir no pot? Qui som nosaltres per dir si o no? El que potser passa és que tenen por de que els i passi la mà per la cara altre cop. Penso que el deport de competició no te edat, l’edat està dintre de cada un, la il·lusió, les ganes, l’esperit de superació, el sacrifici, l’esforç... això és el que determina l’edat per ser competitiu, i no dubteu que serà competitiu com el que més. Aquest tiu a superat un càncer, és un exemple de superació i de ganes de viure i ha demostrat que amb constància tot és possible. És un prepotent? SI, un xulo? També, però no és el que jo em miro d’ell. Aquest home està ajudant a molta gent a superar etapes molt difícils a la seva vida i per això és mereix els meus respectes. Torni per el que torni és un campió, i els campions és mereixen tots els respectes, la carretera serà el jutge que decidirà si està en condicions de tornar al nivell que va marxar...

dissabte, 15 de novembre del 2008

rutes

De sortida direcció Albons
Passat Castelló d'Empuries i direcció Pau, al fons st Pere de Roda
Oliveres a Palau Saverdera
Direcció Roses amb els pirineus nevats al fons i tramuntana de cul!!!
El Fluvià al seu pas per Sant Pere Pescador
Bona ruta avui, totalment planera, després de dos dies de forta tramuntana avui ja ha afluixat una mica i he gaudit com mai de la bici, amb sol i una temperatura força agradable. Aquestaruta te uns 90 km.

dimecres, 12 de novembre del 2008

Xavi Tondo

Pujada als cavallers, Lleida. Era el meu primer any a elit i allà vaig parlar per primera vegada amb ell, em va deixar els seus rodillos per escalfar. Aquell any va guanyar unes quantes carreres i jo el veia com un crak, un crak i prou. M’equivocava, és un crak com a ciclista però molt més com a persona. Vam coincidir amb el mateix equip l’any 2004, crec. L’Angel Mir. Allà vam córrer varies carreres junts, la que recordo molt va ser la clàssica de Torredonjimeno, en la qual vam arribar junts, ell va anar escapat i va agafar una pajara....També vam córrer la Volta a Galícia, i la Volta a Tarragona, quina volta van fer ell i en Didac Quadros( tinc un post en ment sobre ell, una fantàstica persona), en Didac va fer 2º i en Xavi 5º, però és que s’ho van fer tot ells dos. Vaig aprendre molt d’ells. Anava en cotxe quan vaig sentir per catinfo que en Tondo fixava pel paternina, quina alegria!! En la primera volta a Andalusia ja va guanyar les metes volants. Però allò no va funcionar ,( de lladres n’hi ha a tot arreu) va tenir que recalificar-se a elit i va poder demostrar que el Moreno s’equivocava. El 2005 va estrenar el seu palmarès a professional amb el Catalunya-Angel-mir al imposar-se a la volta al Alentejo i guanyar una etapa a la volta a Asturies, el 2006 va fixar pel relax-gam ( quan estava a punt de debutar a la Vuelta va caure i no va poder participar-hi. L’any 2007 va ser el de la seva explosió definitiva guanyant amb el MMS la vuelta a Portugal i el Trofeu Agostihno, i el 2008 ha guanyat la pujada al Naranco. Aquest deu haver estat un any dur ja que injustament li han prohibit participar i poder defensar el seu títol a Portugal. Sembla que l’any que ve defensarà els colors de l’Andalusia. Tota la sort del món per aquest gran amant de la bicicleta que cada vegada que parles amb ell desborda una autentica passió per aquest esport...

dissabte, 8 de novembre del 2008

clubs

Sota el meu punt de vista els clubs han de promocionar el ciclisme, com? Hi ha moltes maneres, però la principal és recolzant el ciclisme de base i fent carreres. Jo vaig començar a córrer amb bici de juvenil amb la pc Bonavista de Manresa, aquell any aquest club tenia equip de cadets de juvenils i d’elit, i organitzaven unes quantes carreres. El president del club, en Joan Camps era una apassionat pel ciclisme i treballava incansablement i desinteressadament, un gran home. Ell sol tenia que lluitar i posar-se en contra a gairebé tothom de la junta per poder tirar tot això endavant. ( ells, la majoria de la junta, promulgaven pel ciclisme de botifarra), que també em sembla bé. Malauradament aquest senyor va morir. Sabeu quants equips te ara el club? Cap. Sabeu quantes carreres organitza? Dues de veterans. Expliqueu-me aviam que collons vol dir que un club acabi l’any en superàvit? Jo ho se, vol dir que els balanços de beneficis i pèrdues dona positiu. I perquè dona positiu? Aquesta és la meva pregunta? Perquè aquests cales que sobren no s’han utilitzat per organitzar cap carrera, o per fer un equip, o per ajudar a les escoles, o per construir un velòdrom, o un circuit de bmx o mil coses més que puguin ajudar als joves que pugen. La meva conclusió va ser que a partir d’aquell moment no em faria soci de cap club si no promociones el ciclisme de competició. Una altre cosa que no em cap al cap. Com pot ser que un club que promociona el ciclisme rebi la mateixa subvenció que un que no fa res per al ciclisme de base? A mi em sembla perfecte que els clubs surtin el diumenge a fer la butifarra, en certa manera tots em començat per aquí, almenys jo. Jo vaig començar a sortir amb bici els diumenges a fer la buti i mica en mica em vaig anar enganxant. Els clubs que demanen subvencions han de promocionar el ciclisme, per anar a fer la botifarra no fan falta cap tipus de subvencions. Els diners han d’estar molt ven administrats i mentre és perdin els diners donant subvencions als clubs de botifarra no anirem enlloc. Hi ha molts clubs que tenen escola, que promocionen el ciclisme, i que lluiten per poder fer carreres. FEDERACIÓ CATALANA DE CICLISME, SON AQUESTS CLUBS ELS QUE HAN DE REBRE TOTES LES AJUDES!!

dijous, 6 de novembre del 2008

Un dia qualsevol

He sortit a rodar 2 hores i mira per on m'he mullat
I ràpid cap al gimnàs
Son les 21'40 a les 22h entro a treballar
Ja han passat les 8h son les 6'20 del matí i altre cop pluja. Ja sento els rovellons que em criden desde la muntanya!!!
Arribada!!
L'ùnic esser viu que he trobat pel carrer... quan he obert la porta tenia una cara de sobat!!! Doncs ja teniu aquí un dia dels meus, a grans trets. Cada setmana amb un torn diferent vaig adaptant les coses com puc. Amb ganes i organització és pot fer tot!!

dilluns, 3 de novembre del 2008

Categories

Suposo que tots estem d’acord en que el ciclisme està passant per un mal moment, no? Això és com una casa, que vull dir? Crec que les categories inferiors, començant per les escoles i acabant pels infantils son els fonaments del nostre ciclisme. El ciclisme és comença a aixecar amb els cadets i els juvenils, un punt molt important en la vida dels corredors. El següent punt i previ pas a poder acabar d’aixecar la casa es la categoria elit i s23 i per acabar està el professionalisme. Aquestes són les categories a les quals s’ha de donar tot el suport del món perquè son la base de tot el ciclisme de competició. Totes les altres categories son de mes a mes. Respectables totes, faltaria mes! Que està passant? Les categories inferiors no hi ha gent, això vol dir que s’està fent alguna cosa malament. Igual passa amb cadets i juvenils. Les categories de competició que no fomenten la “cantera” no són res més que això, categories. La de veterans la trobo molt apropiada. La categoria de ciclomaster és va fer en un moment en que a elit s23 hi havia molta participació a les carreres, hi havia gent que no podia entrenar, que pel que fos no podia. La solució va ser crear aquesta categoria, i crec que va ser una bona solució en el seu moment. Que ha passat? Que aquesta categoria a anat a més, en tots els aspectes, ha passat de ser una categoria d’esbarjo a ser una categoria profecionalitzada. I la gent que no podia a elit ara no pot a ciclomaster i que fan? Doncs anar a les cicloturistes, que d’aquí poc i quan i posin un fora de control curt ni aquí podrà anar la pobre gent que el que vol es gaudir. Perquè un ciclomaster no corre amb elit (i estic parlant del temps en els que estem ara), hi ha varies excuses, l’una i la que es diu més és el temps d’entrenament. Sé del cert que hi ha ciclomasters que entrenen molt més que molts amateurs, una altre és que a elit estaré a darrera i aquí estic davant. I que? estàs al darrere, però estàs corrent amb els millors. Moltes vegades he sentit dir a ciclomasters que no hi ha diferencia entre les dues categories, doncs perquè no es fan elits? No pagaran per correr i a sobre cobraran. Totes aquestes refleccions no les faig perquè si, sinó que son la meva opinió i la meva experiència. Jo crec que en un moment com aquest em de caminar plegats. Per aquestes i algunes altres raons jo vaig canviar de categoria, i ara sé que no em vaig equivocar. La meva solució és fer, s23, elits de 1º i elits de 2º. I córrer tots junts, tindrem més carreres i com més serem millor o passarem. A França ho fan mes o menys així i us puc assegurar que no els hi va gens malament.

diumenge, 2 de novembre del 2008

Cap de creus i Cadaqués

Cadaqués
I per aquí teniem que passar amb cotxe!!!
Lamar, una mica alterada
Vista desde Portlligat
Aquestes barques anaven d'un costat al altre El poble de Portlligat i al fons la casa museu on residia Salvador Dalí Casa Museo Salvador Dalí
Vista del far El Cap de Creus
Amb la tormenta quasi no es veia el far
Avui de caminar ven poc, ja esteravem pluja, però tanta,.... En un dia clar hi han unes vistes molt bòniques i és un lloc que si el visites t'enrecordes per sempre...