dilluns, 28 de setembre del 2009

Mundial

Potser jo veig el ciclisme molt diferent al que veu la prensa o jo vaig veure una carrera totalment diferent a la que és va retransmetre per tv. La realització nefasta, semblava un programa que feien a tv, a “vista de pajaro”. En quant a la carrera, utilitzaré aquella dita que diu que “l’avarícia trenca el sac”. Doncs és ven certa. Una escapada amb representació de gairebé tots els països, 3 Italians i 3 espanyols, a priori els favorits. Un immens “purito”, ell atacant per davant i els seus companys tirant per darrere,mmmmm, normal? No crec. Ni italia ni espanya van confiar amb els corredors que duien a l’escapada. El més fort de la carrera, Cancellara, va donar caça a l’escapada, quan és va fer la selecció arriben els primers atacs dels favorits i és el “purito” qui surt als talls, normal? No! Cancellara torna a fer una altre selecció, és queden 9 corredors, 3 espanyols.... més d’un ja és fregava les mans, torna a arrencar Cancellara baixant, marxa uns metres amb Samu, que molt sospitosament no entra als relleus. Al final marxen els tres que coparien el podi, per darrere arranca Cunego i marxa sol...on estaven samu i Valverde? Potser és que no anaven amb tan bones cames com pensaven... Nefasta actuació d’espanya i Italia, i dels primers ja en van dos!! Segona gran actuació de “purito” en un mundial, li donaran més galons??? No! Aquí només serveix que guanyin els primeres espases, com els van batejar per tv al trident espanyol. Em va encantar tornar a veure a en “Vinu” fent de les seves...!!! En quant al guanyador en un primer moment no em va fer gens de gràcia que un rodero com ell guanyes, però la veritat, al veure’l al podi em va canviar el pensament. Veure’l emocionar-se d’aquella manera em va fer veure que sent algo molt gran per aquest esport...i això avui en dia és algo que costa de trobar...

diumenge, 27 de setembre del 2009

Navàs

Ultima carrera de l’any a Navàs! La carrera a començat amb el minut de silenci més emotiu que he viscut mai. Un minut de silenci seguit d’una lectura dedicada a en Xavi. La carrera perfecte!, recorregut molt bó, organització bonissima i una participació de força nivell. En quant a la carrera s’ha volat, amb un recorregut molt propici per escapades, no han tardat a començar els intents. Triplet del Azysa, amb en Solano i Muller arribant sols i en Zugasti guanyant l’esprint del grup perseguidor d’unes 15 unitats. Vull felicitar l’organització de la carrera, primer per haber organitzat la carrera i segon per haver-ho fet tan bé. Avui ha estat un dia molt especial per en Dani Lopez. Dani, ets un tiu collonut i encara que no t’agradi et continuaré emprenyant perquè per poc que puguis l’any que bé continuïs. Ets un exemple d’entrega i sacrifici, de constància i perseverança, de lluita i d’amor per la bici. Però el més important és que ets una excel·lent persona.

dijous, 24 de setembre del 2009

descansa en llibertat xavi...

Sobren les paraules, però tingues molt clar que siguis allà on siguis sempre et tindrem present cada cop que pugem a la burra, cada cop que pedalem. No tinc paraules per definir el que sento...Molts anims a la familia... Siguis on siguis, descansa en llibertat...

dilluns, 21 de setembre del 2009

Triplet

A mitja setmana em vaig assabentar que aquest cap de setmana hi havien tres curses, i em va fer il·lusió fer-les les tres! Començaré pel diumenge al matí. Carrera a Reus, circuit d’un km on es corria 1h30’ i un premi en metalic de 1000e al primer. És va volar, gran exhibició de Muller que va arrencar a la segona volta i va marxar i va doblar tot el grup! En quan a mi, vaig aguantar fins la meitat. Diumenge a la tarda, Tarragona. Una prova d’eliminació i un altre de puntuació. Més enllà dels resultats cal destacar la nefasta actuació arbitral. Crec que amb diferencia és de lo més clamaros que he vist. En la prova d’eliminació, quan només quedaven dos corredors li van dir a un d’ells que ja estava eliminat feia estona, però no va ser l’únic, altres corredors van viure el mateix cas, però aquest primer va ser increïble per esperar a ultima hora per comunicar-li. Dissabte a la tarda Manlleu. Sense cap mena de dubte la carrera on més ve m’he trobat, i com més avançava la carrera més bé anava. Al final, van arribar dos escapats( Colomé, i Juande Dios) amb aquest ordre i el pilot a l’esprint on em vaig intentar posar però vaig desistir degut als nervis i la por a una caiguda. En l’esprint del grup és jugava la classificació general a les gran clàssiques, una lluita molt bonica. El pitjor del Dissabte, la cara de moniato que s’hem va quedat quan vaig veure l’equip cjam tirant del grup per neutralitzar una escapada on anava un corredor del CasiAl i un “company” d’equip ajudant al cjam a tirar del grup. M’és absolutament igual els seus motius que el van dur a fer una cosa tan miserable com aquesta, tots els corredors del CasiAl som companys, tots. Defensem uns colors i uns patrocinadors i el primer que te que prevaler en qualsevol equip es el companyerisme i el respecte als companys i a la gent que ha fet possible aquest equip.

dimarts, 15 de setembre del 2009

Que hauria passat si....

Com tots sabeu ahir al principi de l’etapa hi va haver un tall, on tots els favorits eren davant menys Valverde (per una punxada), el tall va arribar a tenir 20 segons, tot va quedar en un ensurt pel caisse depagne, ja que tots, amb l’ajuda d’algun vacansolei i cofidis van solventar el problema. La meva pregunta és: Que hauria passat si el dia avanç els jutges haguessin aplicat el reglament i haguessin fet fora tot el grup de 55 corredors que va arribar fora de control? Hi havien 3 caise depagne... potser el tall de l’etapa d’ahir hagués significat la possible pèrdua de la vuelta per Valverde? Evidentment no ho sabrem mai. El que mai entendré és com s’apliquen segons quins criteris i com un organitzador te més poder que la decisió dels arbitres. Es evident que si van repescar aquest grup de 55 va ser per la pressió de l’organitzador ( i jo hi afegeixo que també va influir, i molt, que hi haguessin 3 companys del líder). No entenc la sanció a Mosquera, això és una aberració, no te nom! TOT FA PUDOR A INTERESSOS OCULTS...

dissabte, 12 de setembre del 2009

Pel bon camí

Després de les bones sensacions del diumenge a la carrera d’Olot i ja que aquesta setmana no hi ha cursa vaig decidir fer un entrenament (dijuos) a tope. Vaig fer un circuit de 90 km on pujava l’alt de st Pelaia i els angels. En els dos ports tinc el temps agafat i vaig decidir que miraria els temps que feia, aviam si les bones sensacions d’Olot eren un miratge o una realitat. El primer va ser St Pelaia, al començar les sensacions eren molt bones, vaig anar pujant entre 170-175 ppm i vaig quedar-me a 35 segons del meu millor temps. Satisfet. A l’alt dels Angels vaig decidir agafar-m’ho amb més calma tot i que em vaig anar animant i em vaig quedat a 2 minuts del meu millor temps pujant sol. En tot l’entrenament vaig per un promig de 148 p de mitja i 31,7 de mitja. Content perquè vaig a més!!! Llàstima que només quedin 3 setmanes de competició!!!!

dimecres, 9 de setembre del 2009

Alejandro Valverde

Avui mentre pedalava després de la feina pensava en el talent nat que te aquest corredor. Recordo que en el seu últim any a amateur va guanyar la copa espanya amb “comoditat” a les files del kelme. Apuntava molt alt, i així ha estat. Però sota el meu punt de vista podria haver fet molt més. M’explico. Te un palmarès espectacular, impressionant...però no se el perquè en el ciclisme espanyol si no ets un home tour no ets ningú. La premsa s’ha entestat a fer-lo campió del tour o de la vuelta, l’han coronat avanç d’hora. Li han dissenyat (els organitzadors) un recorregut que li va com anell al dit, ports curts i explosius cronos curtes... Però jo crec que no guanyarà la vuelta ni el tour. Hi ha hagut altre corredors espectaculars, amb un palmarès molt bo, però com que mai van guanyar la vuelta ni el tour no son recordats per la immensa majoria. Valverde és un gran corredor, espectacular. Te una explossivitat que em recorda a la del meu corredor predilecte (vinu), és un corredor valent (quan pot decidir que fer), és una força de la naturalesa, però no sap mantenir un nivell prou bo durant tres setmanes ni estar 100x100 concentrat en carrera. És veu tan superior als altres que és pensa que ell sol pot resoldre qualsevol situació(ara em ve al cap la vuelta de l’any passat). Penso que si és dediques a córrer de la manera per a la qual esta dotat seria un corredor que podria assolir molts més èxits dels que ha assolit, però això no passarà mentre estigui en l’equip que està, per tant tindrem que disfrutar d’ell en alguna etapa de les grans voltes o en alguna clàssica de les seves.

dilluns, 7 de setembre del 2009

Olot

Gran carrera la d’ahir a Olot. Sortida ràpidissima, la 1º hora amb mitja de 45! Diferents intents d’escapada fins que finalment marxen un drup d’unes 10 unitats on aconseguim possar en sergi, per radera continuen els intents fins que en un tall en posem l’Alberto i jo. Érem uns 10 o 12 corredors, entre ells 3 ECP, decidim anar a relleus i pujant el port de les Encies és posen a tirar els ecp a un ritme que al final em va costar d’aguantar tot i que al final em vaig q uedar vam poder empalmar baixant gràcies ha un corredor bastant malparlat i poc respectuós del ecp. Un cop vam enllaçar davant i la fuga es va consolidar va arribar el meu dubte: Que collons fan els corredors que és posen en una escapada i no relleven? O els directors que els diuen “tu a roda i ja està” o els francesos, que anaven 4 o 5 a l’escapada i només tirava un! A l’escapada tirava regularment Ecp, Ajunt. Lleida, Casial, Renault, un Cjam i un parell de Alcoletges. En general vaig veure molt poca ambició, molt de “pro”, i jo no tiro perquè.... Collons, si estàs en una escapada és per rellevar, no? O el que volen és anar a roda fins a meta i guanyar? Aquesta seria una gran victòria? O seria una mala victòria? Vull felicitat als components que anaven a l’escapada que van donar la cara, i felicitar als corredors d de l’ECP que anaven a l’escapada per l’ambició mostrada i que gràcies a l’escapada és posen de ple en la lluita de les grans clàssiques. En quan a mi, sensacions molt bones tot i que sabia que em sobrarien quilometres i a 20 de meta el meu organisme i les rampes em van Ens veiem a Manlleu!!!! Que ja estaré un xic millor....jejejejeje!! deixar amb un globo que les rodes no tocaven ni a terra!!

divendres, 4 de setembre del 2009

Josep Oró Plans

Avui quan he arribat de treballar m'han donat una d'aquelles noticies que mai t'esperes. Avui ha mort en Josep, quan anava en bici, atropellat per un assasí que doblava la tassa d'alcholemia i que anava drogat. Només saber la noticia m'ha vingut al cap els meus inicis a la PC Bonavista, amb 13 o 14 anys, els diumenges a les 7 o les 8 del matí, arribar al local de la PC Bonavista i trobar-me amb ell. Un home de cap a peus, apassionat de la bicicleta, i que m'encantava escoltar els seus consells, sempre sense voler impossar, només donant la seva sencilla opinió. Han passat els any i cada cop que l'he trobat em estat parlant i compartint cicisme. Recordo que sempre venia al Plà de Santa Maria a veure la carrera que és fà al mes d'agost, o fent d'espiker a l'escalada a Montjuïc. Des d'aquí vull donar el condol a tota la seva familia...