diumenge, 27 de març del 2011

Ciclisme mediatic

No se que està passant amb el ciclisme professional en algunes carreres. Tinc la sensació que en algunes carreres ja se sap el que acabarà passant. Potser em pessa masa el passat tour de frança, on més que una carrera va semblar un circ. Es que les carreres només es guanyen en la pujada? Potser son manies meves, però amb determinades carreres veig una falta de lluita per part dels corredors. On estan les etapes epiques, aquelles que van fer del ciclisme un esport de masses. L'any passat per sort vam poder veure el giro per tv, i un parell de mesos més tard el tour. Algú em pot dir amb quina va disfrutar més? jo no en tinc cap dubte. El giro va ser un autèntic espectacle, el tour, sota el meu punt de vista va ser una carreres de vedetts. Estic totalment en contre del us del "pinganillo" es evident que resta espectacle a la carrera. Potser es que soc un romàntic del ciclisme, però està perdent l'essencia de la lluita i de l'èpica. No vull dir que tot sigui així, però les carreres més mediatiques pel public, s'estan convertit en un circ.

dijous, 24 de març del 2011

Disfrutant

Dimarts, com no podia ser d'altre manera, vaig anar a Banyoles a veure la Volta. Aquest poble respira ciclisme. Els Lampre engegant la moto perquè desprès rematès en Petachi!!!
Avui tocaven les series que a mi m'agraden, en plà!!! com he disfrutat!!!
Avui he tingut que modificar la ruta que tenia prevista ja que com es veu a l'imatge la Muga baixava ven plena al seu pas per Vilanova de la Muga
O sigui que mitja volta!!! avui he disfrutat per les carreteres de l'Alt Empordà!
I mentre entrenava pensava el la hipocresia que hi ha en aquest mon del ciclisme, en el qual ens volen fer creure que tots som iguals davant la llei... Es evident que el cas Contador em dona la raó. Quants avanç d'ell han donat possitiu pel mateix hi han tingut que complir sanció?mmmm
està clar que on i a calers i "gent mediatica" les coses es veuen d'una altre manera!!

dilluns, 21 de març del 2011

Recuperant...indignat!!

Avui he sortit a estirar cames, a la mateixa hora que debien estar fent els ultims km de la volta del centenari. Gràcies a TV3 per donar-nos el plaer de poder disfrutar de les qualitats de la primavera en contes d'estar al sofà de casa mirant la millor volta que tenim a casa nostre. TV3, la TV d'alguns, la meva en aquest cas, no. TV3 la considero una tv de bona qualitat però nefasta en el seguiment del nostre esport. Es patetic que la volta de casa nostre no es faci en directe i en canvi es facin partits de 3º divisió de futbol. Espero que algun dia s'adonguin del gran error que estan comentent, tardarà molt de temps fins que tornem a tenir ciclistes catalans amb opcions de lluitar i estar al davant. Si ara que els tenim ja no ho fan no em vull ni imaginar que passarà quan no n'hi hagin!! Avui, despres del KO i l'OK del cap de setmana he sortit a observar les primeres floracions.... Indignat per una part i content per poder disfrutar dels grans paissatges que començen a donar les primeres flors.
La nova equipació del A.C. Alcanar.

dijous, 17 de març del 2011

Trofeu Guillamet

Avui quan m'he llevat he vist que a Torroella plovia, he decidit agafar el cotxe hi anar a fer el circuit (amb bici) del recorregut del diumenge. Aquest es el perfil i aquest es el rutometre Aquest es el primer repetxo que hi ha sortint del poble d'Avinyonet al km 5, es d'1,5 km i bastant dur
aquí sortint de Llers
Passant just al costat del poble de Terrades, sortint del poble la carretera es molt sinuossa i estreta
Al fons la mare de deu del mont camí del poble de Cistella
Aquí passant pel costat de Vilanant i arribant altre cop a Avinyonet. Un cop allà un altre cop el mateix boucle.
Pel meu gust el circuit es sensacional, les carreteres estretes, de clàssica i un puja i baixa constant!!

Persecució?

Aquí us deixo aquest enllaç que parla sobre els controls que es passen en els diferents esports. Em sobta veure com en determinats esports es passen uns controls ridiculs, i encara em sobta més veure com no es passa cap control antidopatge de sang, que es on es pot trobar més substancies prohibides. Al futbol son uns 1300 al any 2009 per uns 8000 en ciclisme. Al futbol 0 de sang, en ciclisme més de 7000. Crec que els numeros parles per si sols i si mirem el porcentatge de controls fets i possitius donats crec jo que les coses canviarien, peró clar, aixó no interessa. Em reventa veure com torturen el nostre esport, com el maxaquen, com en malparlen... estic d'acord que els corredors que el practiquem i tenim un porcentatge de culpa, peró res més que aixó, el linxament que estem patint es cosa dels mitjans de comunicació!

diumenge, 13 de març del 2011

Misèria + misèria = misèria

Aquest seria el resum primer de les carreres d'aquest cap de setmana a Sabadell. Dissabte pluja, molta pluja. El cap em deia que em quedes a casa, peró el cor em deia que anes a correr. I com sempre vaig fer cas al cor. Una sortida de bojeria, molt ràpis i a cua de pilot tots sabem el que passa. Al km 25 mitja volta i cap a casa. Vaig arribar al cotxe com un pinguino. Exivició de l'equip rus. Avui la carretera molla peró el sol començava a despuntar. Sortida a mil, carretera perillosa perquè estava molla i jo a cua de pilot patint molt peró aguantant. Per fi es fa l'escapada es consolida i el pilot aminora el ritme al km 40, comença el segon port i les meves cames de cop i volta diuen que no, de cop i volta m'he quedat sense forçes... un altre fiasco. Però no queda altre que mirar endavant i pensar en dissabte i la carrera del GP Inaguració!!! Més gassss!!!!!

dijous, 10 de març del 2011

Som-hi!!!!!

Dissabte comença la temporada elit s-23 a catalunya. Acostumats a començar a l'Hospitalet aquest any serà a Sabadell i un parell de setmanes més tard del normal. Els ultims messos han estat moguts per a la nostre categoria, peró sembla que mica en mica torna a la normalitat. No hi ha res guanyat, peró tampoc hi ha res perdut. Ara arriba l'hora de la veritat, son hores i hores d'entrenament, de passar fred, de patir, de fer series, de la tortura del gimnàs.... i ara arriba l'hora de veure els resultats. Segurament en els entrenaments ja pots veure el teu punt de forma, peró no se que passa que les carreres tot es diferent. Surts de casa i ja tens el rum rum a l'estomac, i quan més a prop estas de la sortida de la carrera més nervios estas. Fas l'inscripció i els nervis pujen un xic més, vas cap el cotxe, et canvies, i llavors a la reunió d'equip. Sona el xiulet de l'arbitre i el pols es dispara, a la neutralitzada ja estas a 170 ppm i penses "pufffff la que m'espera". Lluny de tot aixó per a mi el més important es poder estar un altre any a la linia de sortida. Retrobar companys de carreres que fa mesos que no veig, i sobretot sobretot, continuar disfrutant del ciclisme.

dissabte, 5 de març del 2011

4 de 6

Quatre de sis, sis dies he pujat a la bici aquesta setmana i quatre han estat de ciclisme "indor".
Dilluns i dimarts va tocar la tramuntana i vaig decidir fer rodets, dimectres va tocar la social de "l'esperance" . Feia temps que no corria una carrera amb tantes caigudes. Des d'aqui anims a l'Amat que va tenir una de les caigudes més espectaculars que recordo i a en quim rodriguez que es va trencar la clavicula. ràpida recuperació als dos!!!
Al final jo vaig allargar despres de la cursa i em van sortir 160 km.
Dijuos pluja i divendres també, o sigui que dos dies més de rodets.
Avui tenia clar que sortiria si o si! i he sortit sense vent ni sense pluja!!
AMb unes ganes increibles que sigui dissabte!!! sabadell ens espera!!
gassssss a la burra!!!

dimarts, 1 de març del 2011

pensant...

Avui es un d'aquells dies que tot el dia t'el passes pensant, rumiant es moltes coses, deu ser cosa de la tramuntana. Avui pensava en el dia que més por he passat sobre la bici, i el cert es que no l'he trobat, en canvi si que m'ha vingut al cap un altre tipus de por, peró que al final es igual. Aquell dia no vaig aclucar l'ull en tota la nit, llegia un llibre i no era capaç de saltar de pàgina, llegia i em perdia en els pensaments i tornava a començar i em tornava a perdre. A primera hora del matí estava acollonit, molt acollonit. Recordo cada instant pas per pas, tot el que va passar, tot. Una nit molt llarga i un matí curtissim. L'ultim que recordo d'aquell dia va ser entrar en una habitació amb molta llum, moltissima, i molta gent amb bates de color verd. Recordo que els vaig dir que volia molta anestessia, que no em volia sentir de res, recordo una dona que em va dir que no em preocupes, que no sentiria res. Segurament us preguntareu perquè us explico tot aixó, ni jo ho se. Suposo que es per explicar que el poder de la ment es molt fort. Des d'aquell dia moltes coses han passat hi han canviat en mi. Una de les coses que han canviat en mi ha estat la manera de veure les coses, avanç sempre em queixava de les coses i no feia res per intentar canviar-les. Ara si. Si un lluita aconsegueix el que vol, si més no es queda amb la tranquilitat de saber que ho ha fet tot per intentar-ho...