diumenge, 28 de febrer del 2010

CAFE BAQUE

Avui llegin el bllog del dani he llegit aquesta noticia, sense cap mena de dubte una empressa model en quan a recolçament al ciclisme, entrega i dedicacio. Sobren els elogis cap a aquesta familia. En quan a la carrera d'avui surto molt content, però amb un punt de desil·lusió. Content per que per primer cop he aconseguit acabar el GP Inauguració, i amb certa desil·lusió perque pensava estar un xic millor a Begues, però cada cosa al seu temps i poc a poc. Crec que avui l’equip a estat prou be ja que desprès de Begues i amb la col·laboració del Invers Lleida i algun mes em aconseguit contactar amb el pilot a l’altura de Piera, moment en que s’ha fet el tall bo.

dijous, 25 de febrer del 2010

L'hora de la veritat

Ja han passat varies setmanes de gimnàs, d’arribar a casa en negre nit, de passa fred, d’anar de cul per poder entrenar bé, d’intentar baixar els quilos de més, i un llarg etcètera de coses.
Per fi ha arribat el gran dia, un dia que fa molt que espero, jo n’hi diria el gran dia!! Ja s’han acabat les carreretes d’aquests dies, diumenge amb el Gran Premi Inaguració comença la temporada de veritat.
Moltissimes ganes de veure a companys que fa mesos que no veig, de veure les indumentàries dels equips. Mil ganes de sentir els nervis (que ja sento fa dies) de la sortida, aquelles primeres pedalades en competició, que tot i que ja la majoria em competit la sensació de les primeres pedalades del gp inaguració son molt i molt diferents.
Dissabte tocarà sortir a relaxar les cames per estar al 100x100 per diumenge, s’ha acabat fer 4 o 5 hores el dia avanç de la social!!! Mmmm!!!!
Diumenge al matí quan pugi al cotxe i em posi rumb a l’Hospitalet començarà una nova temporada, per a mi molt especial, una nova temporada que m’agafo amb especial il·lusió, una temporada que espero disfrutar com mai, i espero poder-la compartir amb tothom qui vulgui fer-ho!ànims i gas a la burrrrrrraaaaa!!!!!

dimarts, 23 de febrer del 2010

Sinceritat

Ja fa temps que vaig decidir que amb la sinceritat és pot anar a tot arreu.
La sinceritat per a mi és un valor que no te preu.
Però en el mon del ciclisme la sinceritat brilla per la seva absència.
M’explicaré. Qui em coneix bé sap que sempre vaig amb la veritat per davant, agradi o no.
Però també he après que sent sincer et guanyes moltes enemistats, ja que moltissima gent prefereix sentir una mentida o un compliment que no pas que li digui la veritat.
Sovint en situacions de cursa veig coses que no m’agraden i les dic, son moments de tensió de nervis però sempre dic el que penso en aquell moment i desprès de la cursa és parla i ja està, allà hauria d’acabar la situació. Son coses de cursa.
Sovint, quan arribes a les carreres veus unes de les situacions de més hipocresia que es poden veure, corredors que tu saps que no és poden ni veure fent el cafè tots dos junts, parlant com si tan amics fossin, i just quan un marxa l’altre comença a repartir critiques a tort i dret sobre el que ha marxat.
Admiro a la gent que és capaç de dir les coses a la cara, tan les bones (que ha tots ens agrada sentir), com les dolentes (que gairebé ningú) vol sentir.
Una cosa tinc més que clara, amb la hipocresia estàs envoltat de gent, gent que només és això, gent.
Amb la sinceritat estàs envoltat de la gent que de veritat et pots fiar, gent que sap com penses i que si està al teu costat és per que t’accepta tal i com ets, amb lo bo i amb lo dolent....

divendres, 19 de febrer del 2010

Hollybood

Avui com que feien una social a 5km de casa he decidit anar-hi, però casualitats, o no, de la vida he viscut una situació totalment surrealista. La cursa ha durat 10km, el temps que han tardat els arbits en veure que allò era un autèntic perill. El cas és que aquesta era una social organitzada per gent francesa, que fan unes estades per aquí la costa i organitzen un parell de curses entre setmana. Doncs resulta que no havien demanat permisos i que no hi havia Mossos d’esquadra a la sortida. El circuit era anar i venir de Torroella a l’Estartit (10km) 8 vegades. Imagineu que erm uns 120 i amb un cotxe davant obrint cursa i amb el trànsit obert!!! Una autentica bogeria, perillós, molt perillós, jo anava a cua de paquet i anava ven acollonit, gent passant endavant del paquet invadint el carril contrari i amb cotxes de cara!!! Al final els arbits han parat la carrera, de totes maneres jo tampoc hagués continuat. En fi, com si d’una d’aquestes pel·lícules impossibles de Hollybood es tractes. Al final ens em ajuntat uns quants hi em anat a fer un bon entreno.

dilluns, 15 de febrer del 2010

Ràbia

Avui m’ha passat una d’aquelles coses que mai pensen que et poden passar tot i que som conscients del perill que correm per culpa d’energúmens. No feia ni 20 minuts que havia sortit de casa i transitava per una recta de més d’un km. Amb una voravia de més d’un metre quan de sobte he notat un impacte pel lateral. El cop ha estat fort, era un cotxe, un Ibiza de color gris fort, que amb els nervis del moment no he pogut agafar la matricula. En l’impacte ha estat amb el retrovisor i el lateral del cotxe, el retrovisor ha sortit volant i amb l’impacte les sabates m’ha sortit de la cala, no he caigut i pel que podia haver passat no m’he fet res, un gran morat al gluti esquerra a causa de l’impacte del retrovisor. El que més greu em sap de tot és que l’energumen que conduïa el cotxe no ha parat, ha reduït la velocitat i ha continuat la seva marxa. Sempre serem els que tinguem les de perdre, però em repugna veure com hi pot haver gent amb tan poca dignitat, gent que no te sentiments i que és capaç de colisionar contra un ciclista o contra el que sigui i continuar la seva marxa, és indignant, és patètic, es la merda d’alguna gent que habita en aquest planeta, gent que no es mereix res, res!! Però a mi, ni aquesta mala gent em traurà les ganes de segui pedalant!!! ELS DESITJO TOT EL PITJOR A GENT COM LA QUE M’HE TROBAT AVUI I QUE LA SEVA MALA CONSIENCIA ELS ACOMPANYI FINS AL FINAL DELS SEUS DIES!!!! Així és com ha quedat el botí despres de la colisió, tot el lateral, inclus la roda de radere i el manillar han quedat marcats. Per sort, no ha estat més greu...

diumenge, 14 de febrer del 2010

Saturday Classic

Dissabte aprofitant que esava a Sant Joan vaig recordar vells temps i vaig fer la Saturday Classic. Unes sortides que feiem cada dissabte a les 10h del matí sortint del pont de ferro de manresa. Alló eren carreres encovertes, jejejeje! hi havia dies que ens juntavem més de 20 ciclistes. Quins temps!!! Aquí l'alt de les Vilaredes, on fins i tot hi havia una ratlla a terra... i arribant a manresa l'esprint final!! Fins hi tot a la botiga bicis Pesarrodona penjavem les classificacions!!! brutal!!! I com que amb la Saturday classic no en vaig tenir prou vaig anar a pujar a Castelltallat, un port de 15 Km que m'encanta...
Aquí un bosc molt dens... que per desgracia va sofrir una danys gairebé irreparables l'estiu del 94.
Aquí és veu perfectament el pas del foc, al fons el bosc en perfecte estat i en un terma mig els pins petits, que satisfactoriament van creixent mica en mica...

dimarts, 9 de febrer del 2010

VITAL DENT-VAL D'ARAN-VIVEROS ALCANAR-LIZARRAN REUS-MASSI

Amb l'intenció de ser un projecte a llarg plaç, neix una nova il.lusió i amb unes genes fora de serie de fer bé les coses.
Aquests seran els corredors (a falta d'algun s23) que configuraran la plantilla del Vitaldent-Aran-Viveros Alcanar.
Elits
Andreu Vidal
Josep Codinach
Joaquin Grassi
Ruben Caseny
Josep Patiño
Jeroni Vasquez
Victor Balbas
Carlos Balbas
Miquel Afonso
Jordi Masferrer
s23
Vicente Pastor
Biel Domingo
Juan Sanchis
David Peco

dilluns, 8 de febrer del 2010

Plaers de la bici

Divendres al matí a Palamòs
El dia prometia pluja, i al final.... aigua!!!
Una bonica posta de sol
Dissabte tocava fer km i vaig anar a fer la carretera de tossa
I diumenge social a les Presses. A la foto (Sargatal, Tondo, Toti i Mariona)

divendres, 5 de febrer del 2010

No entenc res....

Despres de llegir aquesta noticia m'he quedat pensant que cada cop entenc menys a la gent que defensa ciclistes a qualsevol preu.
No entenc com aquest organitzador no convida a equis Italians que res a veure tenen amb el "veto" a Valverde. Aquests corredors, sponsors, directors, mecanics... no poden pagar els plats trencats d'una cosa que no va amb ells.
Crec que això pot ser el principi, espero que no, d'un cercle viçiós que pot portar a que molts organitzadors paguin amb el mateix plat a d'altres equips.
Algù em pot explicar com pot ser que això passi?
Aquest organitzador ningú li ha dit que per defensar un corredor que ni tan sols correra aquesta volta pot possar en perill la feina de molta gent?
Cada cop entenc menys el ciclisme....

dilluns, 1 de febrer del 2010

Sense gimnàs

Menys mal!!!! S’ha acabat la meva “tortura” particular i de dia si i dia no. Si vaig al gimnàs és perquè se que els resultats son inportantissims de cara a fer una bona base per la temporada, per reforçar els muscles i aconseguir una millor força a les cames. Però si us tinc que dir la veritat no m’agrada gens ni mica, no trobo quin sentit te aixecar ferros sense cap altre sentit que no sigui el de resultats a llarg o curt plaç, no aconsegueixo entendre la gent que és limita a fer peses sense sumari cap altre tipus d’exercici només pel sol fet de tenir un “bon” cos, però en fi, en aquest mon tot ha de ser respectat. Al que anava, divendres va ser l’últim dia de gimnàs de la present temporada i tot i que com he dit no m’agrada gens anar-hi estic més que satisfet amb la feina feta, ara falta recollir els resultats!!
A partit d’ara només bicicleta, bicicleta i més bicicleta!!!!! Que bé!!!