Jaja

O millor dit Laurent Jalabert. Sense cap mena de dubte un dels millors ciclistes que ha donat aquest esport. Quan jo vaig començar a anar amb bici va ser un mirall per a mi. Segons diuen els que el coneixen, un crac dintre i fora del pilot. Un corredor que estava en forma desde febrer a octubre (un ciclista com els d’avanç). En els seus inicis era un sprinter i un bon classicoman. Encara recordo aquella esgarrifosa caiguda en l’esprint del tour quan va xocar contra aquell policia que estava fent una foto...ufff! Sens dubte un home de ferro! No se si va ser per aquesta caiguda i per la por que pugues agafar arran d’aquesta, però va passar de ser un esprinter “pur” a guanyar una general de la Vuelta i guanyar dos anys la general del tour i un campionat del mon de crono. M’encanten aquests tipus de corredors totterreny que sempre surten a disputar i no això que esta de moda avui en dia i que desvirtua les competicions com quan un corredor diu que va a una determinada cursa a “rodar”... Si Jalabert te un palmarès com el que te és gràcies a la seva classe, però també a l’ambició que corria en cada una de les carreres que disputava. Avui dia crec que disputa maratons i fa ironmans, i no ho fa gens malament, en l’últim que va disputar a Hawai va acabar en el lloc 76! Podria dir mil i una coses bones sobre aquest corredor, però em quedo amb les bones estones que em va fer passar..... ALLEZ JAJA!!!!!

Arriben les rates!!!!

Com sempre en aquestes èpoques comencen el ball d’equips. Que si un sortirà que si l’altre no, que si un director és queda la pasta dels corredors, que si l’altre no se que.... en fi, aquests dies llegint algun foro i algun blog he tornat a veure com les rates comencen a podrir tot el que poden. Generalment sempre son els mateixos, ex corredors o algun que altre corredor que en l’any present no li han complert el que deia el seu flamant i multimilionari contracte. Si un ha estat en algun equip ja sabrà del que parlo, gairebé en tots els equips hi ha pomes podrides i com a tal les has de treure del cistell ja que si no et poden podrir les altres. Hi ha corredors que desde que arriben al equip ja és pensen que tenen el lloc guanyat, que sense demostrar res és pensen que ho son tot. S’ha de ser humil en aquesta vida, molt humil... Quan les carreres comencen i els resultats no arriben aquestes estrelletes comences a despotricar i a intentar podrir totes les pomes ( que si el director no em paga el que em va prometre, que si no em porten a córrer fora...) i un llarg ect de tonteries. Aquests dies llegint el foro de l’Ibon m’ha sabut greu veure com algú critica el CASiAL Alcanar i els seus directors. D’en Librado i d’en Jimi només poden sortir bones paraules ja que son senyors de dalt a baix i sense fe per fer mal a ningú. Tenen massa bona fe, i quan un corredor va a demanar per córrer amb ells quan ningú el vol ells diuen que si, en el meu cas que he estat tota la temporada quasi sense córrer mai m’han recriminat res, al contrari, sempre preguntant com estava i amb mil i una atencions. Tots aquests corredors que li reclamen coses que han guanyat? Quin palmarès tenen? Qui s’han pensat que son? PER DEMANAR PRIMER TENS QUE DEMOSTRAR, I PER CRITICAR ALGÚ HO HAS DE FER AMB COLLONS I POSSAR EL NOM!! GRÀCIES AL JIMI I AL LIBRADO PER SER COM SON.... DOS CAVALLERS!!!

Començem

Él castell desde la part de radere

Al fons Rocamaura i les medes vistes desde el Montplà

En Flaix s'ha refrescat

Torroella de Montgrí

Una rampa dura...

En flaix i jo

El golf de Roses

S'ha acabat fer la mitjdiada despres de dinar, han començat els entrenaments de pretemporada, dies curts, poca llum i toca pencar...quin plaer!!!! quines ganes!!!

Aqui us deixo unes imatges de l'excurssió a peu d'avui, després del gimnàs d'ahir i amb unes agulletes de tres parells de collons he fet una caminada pel Montgrí.

Preparats, llestos...ja!!!

Novembre, comença el fred, o no! El més de novembre significa començar la pre-temporada, i tot el que això comporta. Il·lusió, és la paraula que últimament més utilitzo i és la que ara mateix recorre el meu cos. Molta il·lusió! Aquest any serà diferent, per tot plegat afronto la pre-temporada amb més il·lusió que mai, amb més ganes i fent les coses diferents. He fet cas als consells dels companys i aquest any estaré sota les “ordres” d’un preparador. Evidentment degut a l’operació també hauré de fer les coses sota un control mèdic, que defet és el que hauria de fer tothom, estigui bé o no. Un control mèdic és vital per a la nostre salut i és poden detectar anomalies que de no fer l’esmentat control poden passar desapersegudes com em va passar a mi. La pre-temporada... caminar, gimnàs, bici, les primeres sensacions... La veritat és que ja tinc ganes (moltes) de que comenci la temporada, de retrobar-me amb tots vosaltres a la línia de sortida i compartit vatalletes en aquells entrenaments en grupeta.... Per cert! Aquest any no us escapareu de fer un entrenament d’aquells tan venparits amb mi!!! Poseu dia i hora! La veritat és que avui he rebut els primers entrenaments de la pre-temporada i ja m’ha començat a recórrer aquell cuc per l’estómac, però més que cuc era una anaconda! La veritat és que em miro a mi mateix i em veig com un juvenil quan passa a amateur, Però com deia en Jose, he nascut ciclista!!

Dona gust pedalar....

Histories

Son les 8 del matí d’un dia de gener, em llevo com cada dia per esmorzar i sortir a entrena. Miro per la finestra, totes les herbes del bosc de davant de casa estan blanques, el termòmetre marca -6ºc. M’assento a la taula i mentre esmorzo miro el temps a les noticies, a la zona de la catalunya central boira, i les temperatures no seran positives fins que la boira no marxi. Avui em toquen 6h30’! En canvio i psicològicament ja tremolo del fred, pujo a la bici i un veí que surt de casa em mira i em diu “on vas amb aquest fred?”mmmmm..... Sortint de casa el fred em recorre tot el cos, començo a pedalar, la boira està molt espessa però que hi farem, es la meva feina. Els paletes també treballen, penso. No se quina ruta fer, vagi cap on vagi em fotre de fred igualment. Les hores van caient sense donar-me’n conte, i ja fa estona que no sento els dits del peus ni de les mans. Arribant a casa comença a sortir el sol, son les 3 de la tarda i el termòmetre marca -1ºc, penso que d’aquí poc ja s’amagarà el sol i la temperatura no haurà pujat en tot el dia de 0ºc. Però penso en els companys de Lleida, jo segurament demà veuré el sol, ells passen dies i dies sense veure’l. Arribo a casa em dutxo i la satisfacció que em recorre el cos és infinita, tinc la sensació de que he complert el meu entrenament i ho he fet amb ganes, sense pensar si sortit o no. Clar que he pensat que “joder amb aquest fred s’està millor a casa” però ni un moment he pensat en quedar-me a casa. Quan un te aquesta sensació que més és pot demanar?

Tracte desigual

Cada cop que entro a internet em repasso algun que altre blog i les pagines que parlen de ciclisme, i sempre entro a fedecat. Que és fedecat? Una pagina de ciclisme?, una pagina d’amics? Em faig aquesta pregunta perquè no entenc moltes coses. La pagina de la federació la paguem tots amb els nostres impostos. Fedecat hauria de ser una pagina on és tractes el ciclisme català d’igual a igual, on tothom i fos representat. En el capitol de ciclisme de carretera la cosa va de mal en pitjor i és evident que no és tracten els equips ni els corredors per igual. És evident que hi ha favoritismes i amics d’amics. Tenim corredors sensacionals, que aquests últims anys han guanyat carreres sensacionals i gairebé no han sortit a la web de la fede. Hi ha molts casos (per desgràcia) però n’hi ha un que sobresurt sobre tots. Ja fa dies que vull parlar d’aquest cas, però donat que el tiu no para de sorprendrem i de guanyar noves carreres vaig pensar: “calla! Potser al final el trauran a la web!”. Doncs no! Parlo del senyor Ibon Zugasti, un català que te un palmarès acollonant, un tiu que allà on va és respectat, apreciat i lloat. A tot arreu menys a casa seva!! Es indignant com a català veure que un tiu com ell que porta el nom de catalunya arreu no se li dedica cap mena de reconeixement, ja segui en forma de noticia o com sigui. No se que cony penseu, no se com teniu el valor de dir que defenseu el ciclisme català. L’únic que feu és defensar els vostres amics i llepar el cul a tots els ciclistes que mai heu valorat i han demostrat terra enllà el seu valor esportiu i personal...