dimarts, 26 de juliol del 2011

Fora de control

Aquesta es una de les normes que més bé em se del reglament de les carreres i sobretot de les voltes, ja que ho he patit en les meves carns molts cops. Des de la volta a Extremadura que en la segona etapa vaig arribar fora de control o la Vuelta al Salvador, que després de trencar la potencia i anar 100km tot sol i amb la potencia lligada al manillar aguantada per una camara també vaig arribar fora de control. Amb aquests dos exemples vull dir que el fora de control hi poden intervenir molts factors i segons el meu criteri es tindrien que tenir amb conte, una cosa es quan arribes fora de control perquè has anat “passejant” durant l’etapa i una altre ven diferent es quan es per coses o circumstancies alienes al corredor. En aquest tour ha estat escandalos que cavendish (un grandíssim sprinter) guanyes el Maillot verd, ja que en dues etapes va arribar fora de control i tindria que haver estat expulsat del tour. El problema d’aquesta normativa es que queda a criteri dels arbits i sobretot a la pressió del organitzador. Per posar un exemple, en una etapa de muntanya hi pot haver un 20% de fora de control, això vol dir que del temps que fa el primer se li aplica un 20% i aquest es el temps que te per arribar l’últim corredor dintre del control. El que no entenc es com pot ser que els que lluitaven per la general del Maillot verd, Rojas, Cavendish i Gilbert, no ho fessin en les mateixes condicions. Mentre en l’etapa del galibier rojas arribava a 31 minuts del guanyador i gilbert i cavendish a 36 minuts i fora de control per 2minuts i mig fossin repescats. Evidentment, mentre Rojas va lluitar per entrar dintre control els altres van fer l’etapa més “relaxadament” . Jo no dic que no es “repesqui” a ningú, però si hi ha unes normes son per complir-les, sinó que no les posin, i més quan s’està lluitant per un Maillot en el tour. Evidentment quan tu t’estàs esforçant per entrar dintre del control sabent que les forces que estàs gastant et poden fer falta al dia següent per lluitar pel punts en algun sprint i veus que els altres que lluiten amb tu han entrar fora de control i al dia següent et passen la ma per la cara a de ser bastant frustrant.

diumenge, 24 de juliol del 2011

Èpica

Èpica, aquesta es la paraula que defineix la ultima setmana del tour, quan passin els anys aquest tour serà recordat per aquestes grans etapes. Tots ens queixàvem de que el tour no era lo que era, que era ciclisme per vedetts, que sempre esperaves els últims km per atacar i un llarg etc de queixes, i amb raó. Doncs sembla que ells, els corredors van decidir donar espectacle, i de quina manera, primer Contador amb l'ajuda de Samuel atacant on mai ho havia fet, i després un Andy Shleck valent com feia temps que no es veia.. Un grandíssim Voeckler, un corredor que a les seves cames te un tour, i un extraordinari company d’equip Rolland, que junts van defensar un Maillot groc que van fer durar fins on poca gent apostava I el gran premi se’l va endur un grandíssim corredor, que tot i que no m’agrada la seva manera de córrer, se’l mereix com el que més. Amb 34 anys, per la seva dedicació i professionalitat i sobretot, la imatge d’avui, l’abraçada de tot l’equip al creuar la línia d’arribada i per la seva emoció al podi de Paris m’ha fet posar la pell de gallina... en la seva mirada he vist tantes coses!! Però sobretot una... il•lusió... En fi, un gran tour, i amb etapes com les viscudes al alps no tinc cap mena de dubte que el ciclisme tornarà a tenir aquella afició que tenia en la època d’indurain, aquella època on el mes de juliol la gent a tot arreu parlava del tour i del ciclisme... QUE GRAN ES EL CICLISME!!!!!!!!!!!!!1

dijous, 21 de juliol del 2011

Campionats de catalunya

Dissabte es celebren els campionats de catalunya en ruta, una carrera que sempre m'ha fet especial il.lusió. Aquest any ja fa un mes i pico que s'haurien d'haber celebrat a Tarragona, pero la falta de paraula i de responsabilitat d'alguns ho va impedir. Com molts pensavem, els campionats de catalunya es celebraran, pero no pas fent una carrera nova, sino posant aquest titol en una ja existent. I aquesta es la carrera de Sant Jaume dels Domenys, que si jo hagues de triar, quina triaria seria aquesta. Una carrera que trancorrer en un circuit en forma de vuit, i que es fa durissim, no pas per la orografia del terreny, que es planer, si no per la calor i per el possible vent. Els dies van passan i cada cop les sensacions son més bones, pero una cosa son les sensacions entrenant tot sol i una altre son les sensacions quan estas a la carrera, suposo que els que correu sabeu del que parlo. En fí, dissabte sortirem de dubtes!!! ens esperen 130 km de calor, vent?, ràpidesa... quantes coses!!! pero una de segura i que la poso jo, GANES!!!!!!! Per cert, sembla que el tour s'anima!!!!! Gran contador (encara que no es sang de la meva deboció), pero molt d'ull amb evans, per mi el màxim candidat a guanyar (tot i que no m'agrada gens la manera que te de córrer) samuel va a més! i ridicul espantos dels Shleck, tot i que crec que tenen un as amagat, i el gran Voeckler, que el veig al podi de paris!!!

diumenge, 17 de juliol del 2011

No hi entenc

Ahir vaig arribar a la conclussió que no entenc el ciclisme, no entenc gens l'etapa d'ahir i encara entenc menys la manera d'actuar de Contador, els Shlecks, Evans... Jo no entenc que fan els corredors, pero suposso que saben que viuen dels espectadors i de l'aficció i corren per fer espectacle i perquè la gent estigui enganxada a la tv o a la radio. A la TV fan etapes de 4h pensant en l'espectacles de la general i sense tenir en conte que l'espectacle el donen la gent que busca l'escapada del dia. Mantenen a molta gent enganxada al sofà i només donen espectacle els ultims 5 km i ahir ni aixó, per un moment em vaig pensar que estava en una prova de pista, on tots es miren.

Evans fa la seva carrera, a roda i a esperar, samuel mica en mica va retallant les diferencies, els shlecks no se que fan, ahir tenien 2 corredors a l'escapada i tot feia preveure que la liarien, resultat? res de res, i contador crec que està cuit del giro, Voeckler va treien la llengua i fen el seu pequliar espectacle pero allà està i que vigilin i a un que cada dia veig més bé es a Basso.

Crec que mai 6 o 7 corredors havien arribat a la ultima setmana amb possibilitats i es que amb la manera que estan corrent no m'estranyaria que arribessin a paris enpatats a temps i juganse el tour a l'esprint...

dimecres, 13 de juliol del 2011

Dopar-se o donar positiu

Es evident que son dos coses molt diferents. Qui es dopa ho fa perquè vol, sota la seva responsabilitat i sota la seva consciencia. Una altre cosa ven diferent es donar positiu. O més que diferent en donar positiu entren molts factors que se’ns poden escapar de les mans. Quan vaig començar amb això de la bici em van alertar dels controls antidòping i arrel d’això vaig començar a mirar quin medicaments d’us “normalitzat” poden donar positiu. La veritat es que vaig al·lucinar i vaig veure que donar positiu sense voler-ho era relativament fàcil. Productes com el “frenadol”, pomades contra les escaldades, medicaments per a l’al·lèrgia, i un llarg etc de productes podien establir un resultat positiu en un control antidopatge. Jo tinc al·lèrgia quan ve la primavera com tantes altre persones i em prenia dos medicaments, i un d’ells, un sprai nasal en el seu prospecte deia que podia donar positiu, el vaig deixar de pendre i vaig mirar que tenia que fer, ja que sense aquell sprai l’al·lèrgia se’m feia insuportable. Vaig trucar a la federació catalana, que em van delegar a l’espanyola i van dir-me que necessitava els papers on el metge em receptava el medicament i que em tenia que omplir un dossier. Quan vaig rebre el dossier i li vaig portar al metge ell es va posar a riure, almenys tenia 10 pàgines!! Que vull dir amb tot això? Doncs que quan una persona dona un positiu involuntari es tractat per tothom i sobretot pels mateixos corredors com un delinqüent i es posat a la mateixa altura que un que es dopa conscientment . Crec que la diferencia entre una cosa i l’ altre es evident. La gent que vol fer les coses ben fetes ha de tenir totes les facilitats i no marejar la perdiu amb burocràcia a la gent i invertir més temps es perseguir el que fa les coses malament conscientment. Però ja sabem que en aquest mon es persegueix al “pobre desgraciat” mentre es dona bombo al trampós i al mentider...

dijous, 7 de juliol del 2011

Tour, calor i bici

Aquests dies m'està sorprenent gratament el tour. Si us soc sincer m'he l'esperava aborrit i manipulat com l'any passat, i tot i que no es un espectacle dels bons, els trams finals de les etapes han estat entretinguts. Veig exageradament fort a Cadel Evans, tot i que no el considero un corredors amb ambició i no m'agrada com correr, potser aquest any ens sorpendrà. Al pistolero el veig molt bé, en la seva linia. Avui m'ha impressionat la potència de Boasson Hagen, un jove que apunta molt alt. i després de veure el tour....
A pedalar una estona, i es que ja ho diuen, tot vici en bici!!!! i mai millor dit!
avui tocava sortida ràpida i he anat cap a llafranc, el far de sant sebastià, tamariu, Begur i cap a casa! poc però ràpid i dur! Aquí al fons aigua freda!
Pujant al far de sant sebastià! a dalt unes vistes de llafranc i calella espectaculars!!
Entrenant pensant amb el dia 23 de Juliol, on hi han els campionats de catalunya a Sant Jaume dels Domenys!!!!

diumenge, 3 de juliol del 2011

Lluny, lluny...

Podria utilitzar aquestes paraules per diverses coses, però avui son per definir amb un adjectiu el que penso de l’actual manera que tenen moltissims corredors d’entendre el ciclisme tal i com jo l’entenc. I la carrera de dissabte en va ser una mostra més. La carrera va sortir a 1000 per hora, i en la segona de set voltes es va fer l’escapada bona. No vam posar a cap conponent de l’equip a l’escapada, tot i que en Joaquin va estar a punt d’entrar, la resta de l’equip al pilot principal. Un cop vam “absorbir” al grupet on anava en Joaquin i vam poder reestructurar l’equip vam decidir tirar del grup. I vam decidir tirar sabent que era impossible neutralitzar l’escapada, però també sabíem que si no tiràvem el grup on anàvem aniria a parar fora de carrera. O sigui que 5 corredors ens vam posar a tirar, en un moment on les meves forces ja anaven minvant vaig anar a parar a darrere del pilot on vaig trobar un corredor de l’equip i li vaig dir que vingues a ajudar-nos i mentre li deia això un altre corredor em va dir “ perquè tireu, si no servei per res”. En aquell moment que ja anava “mort” aquelles paraules em van encendre i li vaig respodre “ si no tens ningú a l’escapada el que toca es tirar”. Si el teu equip no ha estat capaç de posar ningú a l’escapada, per dignitat l’unic que et queda per fer es tirar del pilot, encara que sigui com a “càstig” per no haver fet bé les coses. A mi em cauria la cara de vergonya no portar ningú a l’escapada, anar a roda tota la carrera i esprintar per fer el 35! Prefereixo donar-ho tot per l'equip i no poder acavar la carrera i arribar a meta desfondat com dissabte! Que vull dir amb tot això? Doncs que cada dia que passa entenc menys les maneres com els corredors entenen el ciclisme, la poca sang que tenen, lo comodons que s’han tornat, la poca lectura de carrera que tenen, les poques ganes de patir, la poca ambició, la mala educació, que avui dia primer son vedets avanç que corredors, però sobretot el que més greu em sap es el poc companyerisme que mostren molts. Moltes vegades en pregunto on ha quedat l’essència del bon ciclisme, l’essència del companyerisme, l’essència d’aquell gran esport que un dia em va meravellar i que tot i trobar-me en situacions com aquestes, a mi ningú em farà canviar la meva manera de viure i entendre aquest esport com sempre l’he viscut.... amb amor....