sempre la mateixa historia

Avui parlaré d’una cosa que penso i parlo amb els companys cada cop que arriba aquesta època de l’any, i tots els que em coneixeu sabeu que es una cosa que em preocupa i m’indigna a l’hora. Aquesta no es altra que la falta de paraula dels corredors, i més que falta de paraula es falta de compromís! Cada any passa igual, cada any comencen la temporada 10, 15 o 20 corredors als equips i acaben 4 o 5. Evidentment no tots els equips son iguals i veig amb enveja els equips del CKT i l’Ilerdense que pràcticament son els mateixos que van començar la temporada. Jo sincerament no ho entenc, es evident que tothom pot faltar a les carreres, es evident que tots tenim les nostres feines i les nostres famílies, i està clar que el primer es el primer. Però una cosa es aquesta i l’altre es la falta de compromís, està clar que son coses cent per cent diferenciades. Molts del corredors que fan això son els mateixos que a principi d’any es queixaven de que no hi havia carreres, son els mateixos que demanen i demanen, son els primers en demanar i els últims en donar. Potser em faré pesat, tan m’he fot, però jo quan passen aquestes coses penso en el que han patit els que treuen els equips endavant, en el que han lluitat per ser convidats a les millors carreres, els maldecaps que tenen per tirar un equip endavant, directors que fan 500 km per anar a les carreres i després només i van 3 o 4 corredors... i quan penso tot això el cor s’hem encongeix. . Evidentment si em sap greu tot això, més greu em sap que això passi al equip on jo corro. Però també vull agrair a les persones que son al contrari, aquelles que compleixen, aquelles que tenen paraula, en definitiva als companys que son companys... a tots ells gràcies!!

Per què la bicicleta?

Algun dia us eu fet aquesta pregunta? Jo si, la gran majoria de nens trien el futbol o el basquet, de fet jo a la egb vaig començar amb el futbol sala i posteriorment al basquet, aquest últim un esport que m’agradava molt, però llavors va aparèixer la bicicleta i fina avui. Aquest any no acabo de trobar aquell punt de forma que et fa disfrutar a les carreres, i quan vaig a cua de pilot patint per no quedar-me penso que ja n’estic fart! Però llavors, al dia següent quant surto amb la bici només tinc al cap la següent cursa. Es evident que quan pedalo em sento bé, molt bé. Quan surto a entrenar disfruto, quan vaig a les curses m’ho passo bé, i tot i que cada dia veig que la meva manera d’entendre el ciclisme està anys llum del que es realment avui dia, això no em fa desistir de continuar pedalant. Tots els que eu de fer mil i un esforços per poder entrenar, els que convinem la família amb la bicicleta, tots els que gaudim quan patim, tots els que tenim un somriure quan un company ho fa bé, tots els que ens alegrem del triomf d’un altre... I a part de tot el que he dit, una cosa que preval per sobre de totes, i aquesta no es un altre que la bona gent que envolta la bicicleta, aquells que siguin o no del teu equip veus cada cap de setmana i que quan no i son els trobes a faltar, aquells als que no t’importa ajudar, aquells amb els quals comparteixes llargues xerrades, aquells que et donen i no esperen res a canvi... La bicicleta... la nostra inseparable vida junts, les llargues hores en solitari amb vent, fred, calor, pluja... ella que tantes i tantes xerrades ens ha aguantat... Els que ho eu viscut sabeu del que parlo, els que no, us convido a provar-ho!!

Recta final!!!

La temporada ha està a la recta final, i es que ja som a mitjans d'agost i queda un mes i mig de competició. Demà toca a la Sènia (correm a casa del patrocinador) i dimarts a Ulldecona, diumenge 28 a Barcelona (sants), el 30 a Juneda, el 11 festes del Tura a Olot, el 17 a Manlleu i el 18 a Tarragona i així ja estarà acavada la temporada 2011. Foto: Mariona. Aquesta foto es de la social de dissabte(Ripoll-Vallter 2000) on vaig punxar la roda de darrere al encreuament de Tregorà i gràcies a l'equip del CKT que em van deixar una roda vaig poder acabar la cursa.

la primera de l'equip!!!!!

Avui a Traiguera (castelló) ha caigut la primera victoria de la temporada de l'equip. En Joaquin Grassi ha estat el vencedor de la cursa!!! enhorabona!!!! Aqui amb els directors de l'equip, que sense cap mena de dubte també es mereixen aquesta victoria!!!! el podi, que feliz boludooooooo!!!!!!! i aquí us deixo la classificació!! a tardat a arribar, però no serà la ultima!!!!

La bicicleta

Avui no parlaré de la bicicleta com ho faig normalment, avui parlaré de la bicicleta com a mitjà de transport urbà. Tothom qui viu en un poble de costa sap que a l’estiu el transit i les cues es tornen insuportables. Es per això que no entenc el perquè la gent no utilitza la bicicleta com a mitjà de transport, no entenc com i a gent que per fer un trajecte curt prefereix estar 30 min. Fent cua quan amb bicicleta es pot fer en 10 min. Suposo que deu de ser qüestió de cultura, quan veig països com holanda o la xina on la bicicleta es el mitja de transport més habitual no entenc el perquè aquí no. Aquí tampoc es respecta a la gent que va amb bicicleta, ens al contrari, fem nosa a la carretera per segons quins energúmens al volant d’un vehicle. El respecte i la tolerància a la gent que utilitza la bicicleta com a mitjà de transport es totalment nul, i els que anem amb bicicleta sabem la infinitat de vegades que un cotxe ens a passat a menys d’un pam. Val a dir que aquí tampoc es pots refiar d’anar amb bici a tot arreu, ja que un no es pot fiar de deixar la bici a cap lloc, ja que quan tornis ningú t’assegura que la tornis a trobar. En fi, penso que si tots utilitzéssim més la bicicleta tots aniríem millor... nosaltres i el medi ambient... Avui he disfrutat sobre la bici, amb bones sensacions i rodant amb una comoda temperatura... Al final he allargat un xic més del previst, tot i la incomoda tramuntana he disfrutat de debó!

Millor em quedo a casa!!!

Avui es un d'aquells dies que no hauria d'haver sortit de casa. Duia 1h30' d'entrenament amb l'Isaac quan pujant la ganga se m'ha enganxat el canvi i s'ha enredat amb els raids. Resultat, "patilla" del canvi arrencada i canvi arrencat. Solució? cap! Son les 11h i fins la 13h no em poden venir a buscar o sigui que m'he tret les sabates (gran error) i a caminar fins la Bisbal! Un cop a casa i amb l'emprenyada que portava he canviat de bici hi he anat a voltar el montgrí, notant que els peus em bullien!!! i la meva sorpresa en arribar a casa i passar per la dutxa, dues enormes "ampolles" a la planta dels peus!!!! La caminada a pasat factura!! si algu te algun remei... de moment les he reventat hi he tret el suquillo

Un Torroellenc al Ironbike

En Sergi Guell esta disputant aquests dies l'Ironbike, una prova de BTT que es disputa a Italia, una prova durissima i que a finalitzat en una meritoria 41 possició, tot i que en una prova com aquesta la possició no es el més important. En aquesta pagina trobareu tot el que volgueu sobre aquesta prova tan dura!