el bicho

Ja fa dies que em volta pel cap escriure sobre l’ibon. La veritat és que no se per on començar, i crec que el millor és pel principi. La primera vegada que vam coincidir, crec, va ser quan jo corria amb l’ Angel-mir i ell va venir cedit amb nosaltres a córrer a Galicia dos carreres amb pros de Portugal, l’àrea metropolitana de Vigo i GP ciudade de Vigo. Recordo que ell era biker i aquella temporada va començar a córrer amb carretera, crec que era el 2003 , vam parlar molta estona i li vaig explicar el perquè corria a elit i com era que havia deixat de treballar per córrer. A la següent carrera el meu director (Manel Gonzalo) em va dir “tens a l’Ibon que no para de parlar de tu, diu que tens uns collons així de grossos” pel fet de deixar de treballar i deixar-ho tot per dedicar-me a la bici. Jo li havia explicat la meva passió per la bici i tot el que significava per mi. Amb el temps ell a aconseguit fer el que jo volia fer, guanyar-me la vida amb la bici. Quan el miro, em veig a mi, ell, aquell noi que parlava de mi ara a aconseguit fer el que jo volia, ser un ciclista d’elit. La veritat és que li tinc enveja, sana, clar està, pel que ha aconseguit, i sobretot per la trajectòria que ha portat, com va començar i fins on ha arribat. No és gens fàcil deixar de treballar per dedicar-te a la bici quan ja tens una edat, t’has de sentir de tot, t’has de sentir qüestionat. Una cosa és fer les coses tal com s’han de fer, passar de juvenils a elit i arribar fins on puguis, però fer-ho així, a nivell teòric, costa més, si més no a nivell familiar.S’han dit moltes coses d’ell, bones i dolentes, però em van ensenyar de petit que no és pot jutjar a ningú sense saber-ho tot d’ell. Però el que tinc clar és que per a mí, a nivell esportiu és un mirall on mirar-me. No se fins on arribarà, espero que aconsegueixi les seves metes, però per a mi ja les ha aconseguit