Reflexionem tots

Que està passant? Com pot ser que en tant “poc” temps tot estigui tan malament? Com pot ser que a la meva època de juvenils sortíem 150 tius a les carreres i ara no arriben a els 50? Com pot ser que jo als 30 tingui les ganes i la il·lusió que haurien de tenir els joves i que molts no tenen? M’han dit globero pel fet de voler acabar una carrera dignament, que quan l’escapada està feta els que quedem a darrere ve tenim que arribar a meta, no? Doncs resulta que si et poses a tirar del grupet ets un pestos o un blobero. La meva sorpresa es que quan et gires per aviam qui t’ho diu, normalment és un tiu jove. Jo els hi dic, que voleu fer? Resposta, a pendre pel cul, ara de tranquils fins a meta! Jo li dic que les coses no van així. Com pot ser que passin els anys i canviïn els presidents de la fede i els de dintre encara són els mateixos? És com quan xafes el cotxe i li fas xapa i pintura, però el motor continua perdent oli. Com pot ser que és posin tantes traves a organitzadors, clubs, equips... per poder fer que aquest esport tiri endavant? Que al cap i a la fi son ells qui mantenen aquest esport viu. Estic fart de veure com la majoria del pressupost va per quatre i la resta han de fer mans i mànigues per poder tirar endavant. Reflexionem tots, el ciclisme de competició és molt gran, bonic, dur, agradable, intens, majestuós, sacrificat, i podria escriure mil adjectius més, però no ho faré, i no ho faré perquè el que viu el ciclisme de veritat els sap i els ha viscut sobradament. Alguna casa s’ha fet i s’està fent malament. No pot ser que això continuï així, no vull veure el meu esport d’aquesta manera, ja n’hi ha prou d’enveges, de voler perjudicar als altres, de voler guanyar a qualsevol preu, de voler-se aprofitar del esponsors i de la bona fe de la gent, de fer critiques destructives, d’amagar-se i no donar la cara, de ser pocavergonyes... Caminem tots junts per salvar aquest esport, sinó estem perduts...