dijous, 4 de desembre de 2008

Empresaris del ciclisme

Aquí estan tots els problemes del ciclisme, en els personatges que fan del equips una empresa on l’únic que els importa és treure un rendiment el més alt possible per a ells. No discuteixo que els patrocinadors demanin resultats, al cap i a la fi son ells els “amos” de l’equip. Jo em refereixo als dirigents de l’equip, managers, directors, tècnics esportius, presidents d’estaments esportius, caps d’areas i un llarg etc de càrrecs que ningú sap d’on surten. Començaré pels equips de competició. Quantes vegades heu vist administrar malament els calers de molts equips? Quantes vegades un equip a començat la temporada prometent l’oro i el moro i desprès res de res? No creieu que hi ha corredors, directors que fan del ciclisme el seu negoci particular, hi que farien el que fos per tal de tenir assegurat el seu cul? Us penseu que quan surt un positiu el corredor és l’únic culpable? Em fa gràcia quan surt el director de torn dient que ell no en sabia res, ja! Els clubs ciclistes, com pot ser que un club ciclista que només és dedica ha fer sortides els diumenges rebi subvencions de la federació catalana? Subvencions per que? Em sembla molt bé que hi hagin clubs de diumenges fer la buti que quedi clar, però aquests clubs no necessiten cap mena de finançament. Els estaments esportius. Si tu vols ser president de la catalana o la espanyola has de tenir contents als clubs cicloturistes que son els que voten a les eleccions. Com pot ser que el ciclisme de competició depengui de gent que no entén el ciclisme de competició com a tal? On l’únic que els interessa és arribar a dalt de tot. Tot això son exemples de com s’ha convertit, sota el meu punt de vista, el ciclisme. En un negoci per uns quants, que no senten el ciclisme, que l’únic que senten és fer-se rics a costa de manipular a gent i d’enganyar als joves talents del nostre ciclisme, en fer del nostre esport una manera de guanyar-se la vida a qualsevol preu a costa nostre, a ser capaços de tot, a ser uns mercenaris sense cap mena d’escrúpol...

16 comentaris:

TEIXI ha dit...

Bon post Jordi, aviam si algun d'aquests que "xupen del bote" es senten aludits. El problema és que en hi ha molta de gent que abusa, des de federacions, directors, manegers i éstic segur que també molts corredors. Em sembla molt bé que hi hagi gent que si guanyi la vida, però no a costa de fer mal al ciclisme.
El que està clar que el ciclisme ha augmentat en quantitat però no en qualitat.

Javi Puit Juste ha dit...

Para que te hagas una idea de lo asqueroso que es todo. Ya sabes la situación de mi equipo, que está a punto de desaparecer. Igual que tú, algunos de nosotros hemos ido buscando patrocinadores.

Yo personalmente he encontrado una empresa dispuesta a poner dinero, pero no el suficiente como para que salga el equipo...

Comentándolo con compañeros, ha llegado a los oídos de un director de otro equipo que yo tengo el contacto de esa empresa interesada.

Ese director que no me quería en su equipo el año pasado por viejo, ahora tiene un hueco para mi en su equipo. Eso si, siempre que el patrocinador meta los cuartos en el equipo.

Gente así, no sólo sobra en el ciclismo, sobra en el mundo entero.

Javi Puit Juste ha dit...

Por cierto, el equipo, el Ilerda.

juande ha dit...

jordi cabroncete me has quitado el post,parecido,que iba a escribir.tu post,sencillamente cierto todo lo que dices pero es como la vida garrapatas,aprovechados y un largo sin fin de este tipo de gente.lo que dice javi es de lo mas asqueroso que se puede escuchar.sin comentarios

Trueno ha dit...

eso ya parece F-1, hay que traer pasta si quieres un volante

jordimasfepesa ha dit...

el que diu en javi és molt humillant. El que us dic, la gent necessita pasta i fa el que sigui. si tu vols venir val, però porta caqlers. Això és , més omenys, com els que paguen per apssar a pro's o com diu el Carles, si vols un volant de la f-1 no només has de ser un crak al volant sinó que has d'aportar un patrocinador.
I em torna a emprenyar que un director digui que no vol un corredor per gran! si no volen grans, val, però cap!
si no volen un corredor que no possin excusses, que s'atrapa avans un mentider que un coix, o és que l'ilerda no te o tindrà veterans?

jordimasfepesa ha dit...

juande fes el teu post, sobretot!!!
cada persona és un móm i cada opinió pot servir per saber i apendre més!!

Oriol Figuerola ha dit...

De chupopteros, buitres, carronyeros i tota mena d'adjectius similars n'està el mon ple, i per desgracia el ciclisme no se'n lliura. Es molt trist que vulguin a algú perque porta pasta, en fi......carronyeros!!!!

Daniel Lopez ha dit...

Jordi desgraciadamente estas narrando la vida misma,el ciclismo como cualquier otro deporte forma parte de la vida que nos esta tocando,la sociedad que entre todos estamos creando y este tipo de hechos no mas que un pequeño reflejo del mundo en el que nos movemos....

Daniel Lopez ha dit...

Grandes mitos del ciclismo,grandes corredores no han enchufado a sus hermanos,parientes y que luego se ha demostrado que no andan ni para atras.Cuando a lo mejor otro corredor con mas proyeccion le han quitado el puesto,injusto como minimo lo vera el aludido no?

jordimasfepesa ha dit...

dani, per desgracia la gent que fa això dubto que se senti aludit. Un exemple, saps el post que vaig fer del jordi Arteman, aquell que ens va pendre el pel aquest any? doncs fa uns dies vaig rebre un correu seu convidant-me a la inaguració de la seva nova botiga free bike de Banyoles, no calque et digui la meva resposta!
es un exemple de la carronya que hi ha!!

Ibon ha dit...

Aupa Barricada… Quins temps!!! Torno a la entrada a escoltar la cançó sencera…

Una abraçada Masferrer!!!

www.ciclismodesdelleida.com ha dit...

toma ya Javi, dando el nombre y todo...con dos cojones!

Oriol March ha dit...

Bones,
doncs aprofitare per pasar-me més per aquest blog. Moltes gràcies per pasarte per el meu.
Ja veus, no es res del altre món. Espero mica en mica anar millorant.

Cuidat.

Anònim ha dit...

Si, si, si, el ciclisme és un estil de vida.
El que se sent ciclista de veritat, fa d'aquest esport un estil de vida i només pensa en millorar, es dediqui al que es dediqui o com si només es dedica al ciclisme. Millorar és la recompensa.

Un saludo!

Andoni ha dit...

Si, si, si, el ciclisme és un estil de vida.
El que se sent ciclista de veritat, fa d'aquest esport un estil de vida i només pensa en millorar, es dediqui al que es dediqui o com si només es dedica al ciclisme. Millorar és la recompensa.

Un saludo!