Avui parlaré de la meva marxa del Lycos.
Era el meu primer any en elit i gràcies al meu tiet (josep Pesarrodona) que coneixia al Manel Gonzalo (director del lycos) em van fer un forat en aquest gran equip.
La veritat és que encara recordo la primera reunió, allà a Bellaterra, jo amb uns nervis de collons, tot ple de figures i de cop i volta, d’entre mig de totes les autopistes que hi ha per allà surt un ciclista vestit de l’Artevi amb la bici. Jo deia, però per on ha vingut? Era en Juande.
Va començar la temporada, hi les coses no sortien com jo esperava, entrenava molt i les carreres no acabaven d’anar gens bé. Jo veia que l’equip anava a córrer a fora i jo em quedava a casa, i no ho entenia.(error).
La primera vegada que em van portar a córrer a fora a el GP Nuestra senyora de Valverde, la cosa va anar fatal i allà em vaig acabar de cansar.
Per allà el mes de Juny em va sortir la oportunitat d’anar a córrer amb l’equip Mozia, de Torradembarra i ho vaig fer.(2error)
Recordo que a la següent carrera em van venir els capos de l’equip del lycos(juande, Moli, segú) a parlar amb mi per que algú els hi havia dit que jo havia plegat per què no cobrava els premis de les carreres, recordo aquell dia com si fos ahir. Vam estar parlant dels motius pels quals jo vaig marxar i els vaig dir que necessitava estar en un equip amb més llibertat i poder demostrar-me a mi mateix que podia ser vàlid pel ciclisme.
Va quedat tot aclarit. Val a dir que tan els corredors com els directors van respectar la meva decisió.
Amb tot això vull dir que val la pena tenir paciència, jo ara veig que em vaig equivocar al marxar, que allà estava en el millor equip i amb els millors corredors i amb tot el que em feia falta per poder ser ciclista. Canviar d’equip em va servir per conèixer a un equip “petit” amb una gent collonuda, la família Moreno. Del Lycos en guardo molt bon record. Em quedo amb que eren un equip plegat de cracks i molt ven avinguts.
11 comentaris:
ostras jordy yo ya ni me acuerdo.pues si que fue una pena ya que gente como segu,cuenca,pintado,moli...seguro que encajabas con todos ellos ya que antes que cracks ciclistas son cracks,como tu,como personas,una pena no haber seguido.
bonito post si señor.
el lycos en aquella epoca lo ganaban todo no?? que equipo...dios
De los errores tambien se aprende y uno debe cometer errores para verlo por si mismo.
A mi me acuerda que este equipo andaba....andaba muchisimo....
No vas cometre cap error, simplament vas acutuar de la menera que vas creure més opurtuna.
Per cert la familia moreno jo en guardo molt bon record quan vaig estar el mozia, en van tractar de p mare.
pues si una pena, però al mozia vaig estar molt bé! vaig apendre molt!
per cert dani, tens raó, era un gran equip, jo ho dic al post i el més sorprenent era que estava plé de figures i totes anaven a una!
un exemple a seguir per molts equips amb estrelles i que acaben estrellats!
De tot se n'aprèn, i sobretot dels errors, però si tu en akell moment creies que estaves fent el correcte, doncs endavant. A més, pel que he llegit, vas coneixer a més gent que valia la pena, així que tampoc va estar tan malament, no?
Salutacions krak!!!!!
no! malament no! al contrari, vaig coneixer molt bona gent.
El que vull dir que en el lycos tenia tot el que em feia falta. Companys, calendari, assesorament...
Amb gent com vosaltres, jo que tinc 15 anys aprenc molt dels vostres errors. Quina llàstima que després t'hen penedisis.
no m'en vaig penedir... sencillament amb el temps aig veure que tot lo millor per anar bé ho tenia allà.
Eis, Bueno els entrenos aquesta setmana fatal perquè he estat amb la grip i només he sortit dijous. Seguint els consells del javi puit he descansat avui per fer un examen i recuperarme del tot i dema faré un bon entrenament. també m'haig d'acostumar a la nova bicicleta. Pel premi inauguració estaré justet i com encara no he fet cap social no se pas el nivell com el tindre en relació l'altre gent però bueno em noto perfecte per començar a millorar i millorar i no parar!! jajaja ens veiem!
Publica un comentari a l'entrada