Jaja

O millor dit Laurent Jalabert. Sense cap mena de dubte un dels millors ciclistes que ha donat aquest esport. Quan jo vaig començar a anar amb bici va ser un mirall per a mi. Segons diuen els que el coneixen, un crac dintre i fora del pilot. Un corredor que estava en forma desde febrer a octubre (un ciclista com els d’avanç). En els seus inicis era un sprinter i un bon classicoman. Encara recordo aquella esgarrifosa caiguda en l’esprint del tour quan va xocar contra aquell policia que estava fent una foto...ufff! Sens dubte un home de ferro! No se si va ser per aquesta caiguda i per la por que pugues agafar arran d’aquesta, però va passar de ser un esprinter “pur” a guanyar una general de la Vuelta i guanyar dos anys la general del tour i un campionat del mon de crono. M’encanten aquests tipus de corredors totterreny que sempre surten a disputar i no això que esta de moda avui en dia i que desvirtua les competicions com quan un corredor diu que va a una determinada cursa a “rodar”... Si Jalabert te un palmarès com el que te és gràcies a la seva classe, però també a l’ambició que corria en cada una de les carreres que disputava. Avui dia crec que disputa maratons i fa ironmans, i no ho fa gens malament, en l’últim que va disputar a Hawai va acabar en el lloc 76! Podria dir mil i una coses bones sobre aquest corredor, però em quedo amb les bones estones que em va fer passar..... ALLEZ JAJA!!!!!