Evolució

Evolució, aquesta sería la paraula que jo definiria per a la trajectoria d'un corredor. Degut als escandols de dopatge això ja no és així. Ara quan un corredor guanya la seva primera carrera ja és senyalat amb el dit pels seus propis companys de pilot. Ara tothom és culpable fins que és demostri el contrari. Que sobint no és pot demostrar mai i la culpa no és dels corredors, sinó dels escassos controls antidopatge que hi han. Evidentment parlo de les categories inferiors. Ja no val la dedicació, l'esforç i el sacrifici que un pot arribar a fer per aconseguir millorar personalment, ja no val cuidar-se, ja no val motivar-se, ja no val el sacrifici, ara si evoluciones ets senyalat... Personalment jo no penso així, moltes vegades veig i sento coses que em fan possar els pels de punta, però llabors penso, ens em de creure tot el que ens expliquen? NO! Les llengues de la gent fant molt de mal, les envejes encara més. Jo, després dels anys que porto pedalant he vist que la principal eina per millorar és la motivació i el coco, el creure't que tu pots fer-ho, el començar a pujar un port amb el grup i dir-te a tu mateix que pots, que no et quedaràs, el creure't que pots atacar sense por de rebentar, sense por de que l'atac no vagi enlloc, en definitiva, amb respecte però sense por a res. Ara potser canviaria el titol i en contes d'evolució possaria motivacó, però crec que ambdues van lligades i amb la segona obtens la primera...