dimecres, 23 de juny de 2010

Filosofia

foto: neus casasola
Un quan va a les carreres i veu segons quines coses i actituds de determinats corredors pensa, i jo penso molt, molt.... Sovint penso que tinc una manera de veure i entendre la bici molt diferent a la resta de la gent, i no vull dir que la meva sigui la millor, però del que estic segur és que no es la pitjor. Hi ha coses que em sorprenen, actituds que em posen negre i comportaments que mai arribaré a entendre. Poso com exemple les normes de conducta que hi hauria d’haver dins d’un equip. Tu portes uns sponsors i com a tal els has de tenir un respecte i un comportament adequat quan portes el seu nom a l’esquena. No suporto els corredors que demanen avanç de donar, em entrat en una dinàmica que tot corredor demana, exigeix i ho vol tot sense haver donat res. Pros que s’ho pensen i no arribaran mai a ser-ho, xulos, pallasos i fatxendes que et miren per sobre de l’espatlla i si es miressin amb els meus ulls.... fan pena!! Sobin, a la grupeta escolto els comentaris de molt joves, i penso:” però que feu pedalant aquí, si a vosaltres no us agrada la bici”, no puc entendre aquest poc esperit de superació, de conformisme,... I el que em fa més riure de tot son les batalles que uns i altres expliques desprès de les curses... això si que és el millor plat del dia... sembla que han arrencat 100 cops i que s’han quedat perquè el de davant seu s’ha tallat....
Però no us penseu que sóc pessimista de mena, al contrari, aquestes coses que he explicat em rebenten, però el que m’aporta el ciclisme avui dia no te preu, anar a cada cursa és un regal, disfrutar amb companys és genial, trobar-me amb gent a la qual admiro és indescriptible, els sopars amb l’equip, els cafès avanç de les curses, els nervis de la sortida, el plaer de sentir que has donat tot el que portes dintre sense importar el resultat, i si dons tot el que tens dins i de premi hi ha un bon resultat doncs ja es l’èxtasis. Poder compartit moltes coses, veure que encara hi ha corredors que pensen com jo, que estimen aquest esport per sobre de tot, que el viuen que el senten, que es deixen fins l’ultim gram de força a la carretera, que lluiten. Que es sacrifiquen per un company sense cap problema i així em podria passar hores i hores i és que no em cansaria mai de donar adjectius, però per a mi l’ho més gran de tot es poder continuar pedalant al vostre costat....

4 comentaris:

Trueno ha dit...

com diu Perico Delgado: si no puedes atacar subiendo, lo haces bajando!jaja

www.ciclismodesdelleida.com ha dit...

Eres un crack Jordi, un ejemplo de valor y coraje`para cualquier corredor joven.
Y eso hoy en dia tiene mucho valor.

juan de ha dit...

VALORES,JORDI!!!!!!!! ETS GRAN TIO!!!!!

Pati ha dit...

La pena de molts joves, es que ja venen amb els valors espallats de casa seva. Una abraçada crack i un plaer tenir-te com a company d'equip!!! Gas a la Burra!!!!