dimecres, 17 de novembre de 2010

I tu que fas l’any que ve?

Aquesta segurament es la pregunta més freqüent que se sol sentir en les ultimes carreres de la temporada. I passen els dies i les setmanes i la pregunta continua sent la mateixa. Molts corredors ja tenen el seu futur definit, d’altres estan a l’espera de si surt l’equip i d’altres estan esperan al milllor postor, com si d’una subhasta es tractes. Ara es l’època de trucades i de promeses, les quals moltes d’elles no deixen de ser això, promeses. Moltes d’aquestes promeses acaben per no complir-se però serveixen d’esquer per aquells que els agrada que els “comprin” amb bones paraules tot i que saben que les paraules se les emporta el vent. Ara es l’època dura dels responsables dels equips, època de reunions, de lligar esponsors, i fins i tot de dir mentides per aconseguir corredors. Sóc conscient de la feina feta pels responsables dels equips, però també sóc molt critic amb els mentiders, amb els estafadors, amb aquells que enganyen sense mesura i que s’aprofiten del bon fer de la bona gent. Amb aquesta gent no anirem enlloc. Passen els dies i la gent comença a pensar en la temporada 2011, i en contes de pensar en quina carrera començaran la temporada o quina serà la seva primera volta pensen en si els donaran bici i quants maillots hi haurà per corredor. Es la història de cada any...

2 comentaris:

juan de ha dit...

gran post y verdad como un templo.por suerte siempre hay chavales que rompen la regla,por suerte,que aspiran a disfrutar aprendiendo,primando el material.Nosotros por suerte hemos tenido dos este año.con afan de aprender y sin quejarse ni una mica,al contrario.Estos que describes son los nuevos cracks.

jordimasfepesa ha dit...

i tant i tant !!!
no vul pas dir que tothom sigui igual!!
però parlo del que predomina!
A mort amb aquests nanos!!