dijous, 10 de febrer del 2011

Histories

etapa de la volta a León del 2003. Sense cap mena de dubte ha estat la etapa més dura que he fet mai. La més dura per un cumul de circunstancies, la més remarcable va ser la climatologia. Era la segona etapa, no se si era la reina, crec que si. Es pujaven dos primeres i recordo que feia molt de fred, pujant el port el dia es va tancar molt, va començar a ploure, i lo tipic, un rosari de corredors, ja coronant el port va començar a nevar, vaig coronar sol. Vaig veure que la cosa es complicava ja que en la baixada la boira la pluja i el fred em van deixar sense tacte a les mans, vaig començar a atrapar gent. Per fi es va formar una grupeta, peró la gent anava morta de fred, alguns volien plegar, altres pujaven al cotxe, jo no podia ni possar les mans a les butxaques del maillot per agafar menjar, va començar el seguen port i vaig pensar que ho entrava en calor o estava llest. Al final els que vam quedar vam agafar una altre grupeta i fins a meta. Vaig arribar mort de fred, recordo que en arribar a meta de seguida vam anar cap al hotel i recordo que vaig enplenar la banyera fins d'alt d'aigua calenta i vaig estar mitja hora a dintre fins que vaig entrar en calor. Ara ho recordo i ho explico com una anecdota, pero la veritat es que ho vaig passar realment malament.

4 comentaris:

Juan de Dios ha dit...

es solo lo sabe el qque lo ha pasado.No se puede explicar lo mal y las penurias que llegas a pasar.

Sergi Escobar ha dit...

ostia si feia fred!!!! Roco jo casi hem baixo aquell dia i al final tercer i la següent etapa a la saca!! tambe recordo els donunts que vam arribar a tragar en aquell hotel un tryp nou de trinca jajajajaj, bons records si senyor jajajaja

Sempre que algu hem parlar de que si un dia va passar fred jo els explico aquella etapa mítica...

jordimasfepesa ha dit...

tens raó juande!
sergi! jo recordo el dia que vas guanyar la etapa que en arribar al hotel vam anar en rocabilli tu i jo i ens vas convidar a una tarta de poma que quan vam arribar al hotel no podiem ni caminar de lo rebotits que estavem!!
t'en recordes?

Albert Olivé ha dit...

I lo content que deus estar d'acabar l'etapa.
Això són batalles importants!