diumenge, 27 de març de 2011

Ciclisme mediatic

No se que està passant amb el ciclisme professional en algunes carreres. Tinc la sensació que en algunes carreres ja se sap el que acabarà passant. Potser em pessa masa el passat tour de frança, on més que una carrera va semblar un circ. Es que les carreres només es guanyen en la pujada? Potser son manies meves, però amb determinades carreres veig una falta de lluita per part dels corredors. On estan les etapes epiques, aquelles que van fer del ciclisme un esport de masses. L'any passat per sort vam poder veure el giro per tv, i un parell de mesos més tard el tour. Algú em pot dir amb quina va disfrutar més? jo no en tinc cap dubte. El giro va ser un autèntic espectacle, el tour, sota el meu punt de vista va ser una carreres de vedetts. Estic totalment en contre del us del "pinganillo" es evident que resta espectacle a la carrera. Potser es que soc un romàntic del ciclisme, però està perdent l'essencia de la lluita i de l'èpica. No vull dir que tot sigui així, però les carreres més mediatiques pel public, s'estan convertit en un circ.

4 comentaris:

Marc Badia ha dit...

Tot i ser practicant , no sóc un gran seguidor ni del ciclisme ni de gaire res en general.
Pero si tens raó, l'any passat veient el giro m'ho passaba pipa, atacs per tots costats, finals emocionats ( perillosos per alguns), alguna etapa amb trams de terra, pujades en ports de muntanya amb la carretera feta caldo. Emoció fins a l'últim dia, vaig disfrutar veient ciclisme com mai.
La llástima el comentaristes, pero bueno es lo que hi ha.
El Tour, ni fu ni fa.
Salutacions.

Trueno ha dit...

en el ciclisme d'avui dia falta improvització, la generació actual quan ataca és perque ho tñe estudiat i coordinat amb el director... quan lo millor seria deixarse endur per les sensacions i sobre la marxa canviar el curs de cada carrera!

un exemple són els favorits, com Contador q l'altre dia va atacar a 5km de meta, el km on habitual ho fan sempre tots, per què no es proven abans?? pues això perque segueixen una planificació aburrida per l'espectador


hi ha carreres que son com partits de basket on nomes importen els ultims instants del partit

juan de ha dit...

mirar,el que ha corrido sabe que es dificilisimo atacar por el exagerado ritmo al cual se corre.Sabeis cual es el remedio???equipos de 6 o 7 corredorees y mas equipos por carrera.se evita el bloqueo en carrera,se evita que no se lo piensen para atacar,ya que ahora atacas y tienes a los gregarios que te llevan hasta faltar 2km.en los tiempos de indurain,con un gran equipo,habia valientes que arrancaban de pito ya que sabian que el equipo no podia responder.Si alguien vio algun tour de Amstrong se dio cuenta de lo que digo

jordimasfepesa ha dit...

seria una solució, equips de menys corredors i fora els pinganilllos!!