Emotiu

Avui ha estat un d'aquells dies que mai oblidaré, mai... a la sortida un minut de silenci en memoria de Xavi Tondo, emotiu, molt emotiu. La carrera espectacular, gran organització per part de l'equip d'en Joan Pere, molt bona ambient i moltissima gent! La carrera molt ràpida, i en la gran final just avanç de creuar la linia de meta i a 190 p.p.m. la pell de gallina en veure guanyar al juandedios senyalant cap al cel... dedicant-li la victoria al Xavi... Al creuar la linia de meta i abraçar-lo han estat impossible contenir la empoció... La cerimonia del podi ha estat de pell de gallina, d'aquelles que mai oblidarem. Avui l'equip Ilerdense ha guanyat la carrera i han guanyat per equips, però avui, amb el permis d'ells, tots els que estimavem a en Xavi erem allà dalt del podi dedicant-li la victoria. Avui juande has fet més gran la meva admiració... Mai oblidaré el dia d'avui, mai oblidaré les emocions d'avui, mai oblidaré que les persones poden ser molt nobles, mai oblidaré que hi ha gent que mereix molt la pena. Avui he vist i he sentit moltes coses, que fan que encara admiri més a molta gent que envolta aquest esport. Avui Xavi, siguis allà on siguis he sentit que pedalaves al nostre costat i que estaves allà dalt disfrutant de la victoria amb nosaltres...

La vida no es justa...

Son d'aquelles noticies que quan te la diuen no te la creus, costen d'entendre i crec que tardaré molts i molts dies a encaixar. Avui en Xavi ens ha deixat, ara sortiré a pedalar i totes i cada una de les pedalades les faré per ell, una gran persona, un apassionat de la bicicleta, un gran company... Costen de trobat paraules... donar molts i molts anims a la seva familia i a la Silvia... Sempre estaras en el meu pensament Xavi... Pedala allà on siguis...

CICLISME DE VERITAT

Avui es un d'aquells dies que es recordaran, una d'aquelles etapes que et fan sentir orgullosos del esport que practiquem. Una etapa mitica, de treure's el barret. Un escpectacular Mikel Nieve, un inmens Garzelli, un gran lluitador com Nivali, un gran Joaquim Rodriguez, un increible scarponi i un totpoderos Contador. Queda clar que la veterania es un grau... L'etapa d'avui la recordaré molt de temps, per a mi si tinc que explicar el que es ciclisme i no em surten les paraules sempre possaré d'exemple aquesta etapa perquè la gent m'entengui. 7h30' el primer, 8h12' l'ultim! un exel.lent a tots i cada un dels corredors, la meva admiració des del primer a l'ultim. La veritat es que em costa trobar paraules per explicar tot el que sentit, els que ho heu vist ja sabeu el que vull dir, i els que no us animo a veure tota la etapa. ESPECTACULAR, aixó es ciclisme!!!!

Penos!!!

Avui era l'etapa de les etapes! una etapa esperada, la del Crosti, aquella que al final era cami de terra i la baixada també! i quina es la meva sorpressa que quan conecten per tv el primer que diuen es que aquest tros d'etapa s'ha anulat, i que ho canviaven per un port de 2º que al final també s'ha anulat per por a protestes, i que més?!?! gent que portava hores i hores a d'alt d'una montanya esperant el pas dels corredors, esperant un dels moments més esperats... Aquí us deixo una carta que he llegit per internet que crec que es de l'organització del giro. No oblidem que el ciclisme professional viu dels patrocinadors i que els patrocinadors viuen de la publicitat que s'els dona i que sense la gent no hi ha res! el que em rebenta es que tots ho decideixen, com diu la carta, gent que està a hores lluny de la carrera... Una pena veure com uns energumens destrueixen el ciclisme espectacle, però si continuen així ho espatllaran tot i el que els quedarà seran etapes on ningú va a veure les arribades, com ja fa temps que passa a la volta a catalunya, o en voltes d'una setmana o en alguna etapa de la vuelta... Volen ciclisme modern? doncs bé, el ciclisme modern està predestinat a acabar amb el ciclisme. El ciclisme sense èpica, sense etapes mitiques, sense corredors que se la juguen de sortia, etc, sense aixó el ciclisme no es res!!!

Espectacle i perill

Pot ser?

Es evident que tot aficionat al ciclisme que està mirant el giro deu de fer-se la pregunta. Jo crec que no tot si val, però jo crec que tan la prensa francesa com la espanyola està fent mala prensa del Giro, sobretot la espanyola. Deu de ser per allò que quan algú li pot fer ombra al pistoles es posen nerviosos. Ja vull veure que si ataquen al pistoles baixant o en el port que hi ha camí de terra diran que han guanyat jugant-se la vida. Cada dia es qüestionen les etapes, de si son perilloses, de que som massa llargues, de si tenen massa desnivell acumulat ( fins fa 1 setmana na sabia el que volia dir desnivell acumulat), i un llarg reguitzell de contres. Es evident que hi han molts perills que es poden preveure, curves que es poden marcar, carreteres que es poden netejar... Però es poden preveure els cúmuls de circumstancies? No! Jo crec que no s’han de treure les coses de lloc i estic segur que els organitzadors no volen posar en perill la vida de ningú.

El que trobo molt injust es que el giro es va presentar ja fa uns messos i no es va dir res, i ara tot son alarmes per tot arreu... Accidents n’hi han agut sempre i per desgracia sempre n’hi hauran. En les etapes de la primera setmana del tour hi ha mil i una caigudes, o la caiguda d’en Beloki, o la esfereïdora caiguda que va patir crec que era Pereiro...O es que baixar el tourmalet amb pluja i a 70 km/h no es perillós? que per sort no acabaen amb una desgracia més gran. Es evident que el giro, sota el meu punt de vista, es la volta de tres setmanes més bonica que hi ha. Sense dubte! Resumint, que no trobo que l’espectacle estigui renyit amb la seguretat, i crec sincerament, que el giro n’està donant, i molt!!!

Lluita

Avui, amb una bona fresqueta, em sortit de la pobla de l'illet a les 9h. amb 160 km per davant... Sortida rapidissima i al km 10 de carrera he enganxat una pedra hi he punxat, he canviat roda (gràcies a l'equip Ilerdense) hi he pugut enpalmar al grup despres de perseguir entre els cotxes just avanç de començar el primer port, allà s'ha fet l'escapada del dia d'uns 10 corredors i nosaltres no em possat a cap corredor, a partir d'aquí ens ha tocat tirar per neutralitzar l'escapada, cinc corredors de l'equip ens hem possat a donar relleus, reservant a en Josep Patiño pel final, em perseguit durant uns 60 km aconseguit mantenir viva la carrera i arrivant a la part dura de la carrera amb l'escapada a 1 minut. La cosa no ha anat gaire bé, però em fet el que teniem que fer, quan es comet el greu error de no possar a ningú a l'escapada toca el "castig" de tirar del pilot. Un altre dia serà! Orgullos de l'actitud de l'equip i gràcies als que ho heu donat tot! Minuts avanç de la sortida l'escamot maasai ja estava apunt!!!

En cudi, es el que te ser llarg!!!! jejejejeje

Esmorzar de forquilla i rosco de passapà cortessia de l'avi d'en Patiño!!!

Gran cap de setmana en companyia dels companys de l'equip, gràcies!!!

Cursa ciclista del Llobregat

Va ser l'any 2003 l'ultim cop que la vaig correr, ja en fa uns quants... aquí surto al costat d'un gran equip, l'Avila Rojas, dominador del pilot espanyol durant uns quants anys. Aquí venia de correr 5 dies la volta a Leon que acabava el dissabte i al acavar cotxe i cap a Berga. Diumege podré tornar a córrer una gran carrera que ja fa un parell d'anys que ha canviat la sortida de Berga a la Pobla de l'Illet, per davant 170 km!!! Si algú vol més informació la trobareu aquí. Les ganes son moltes, i es que una cursa coom aquesta no es pot córrer gaire sovint!

Wouter Weylandt

Ahir es va viure un dia dur al giro, un dia de llàstima i pena. I aquesta pena ha tornar a obrir el debat de la seguretat. Se que aquest es un tema molt delicat i més ara que ha passat el que ha passat. El ciclisme te molts anys de vida, sempre ha transcorregut per carreteres immundes i per paisatges magnífics. S’han pujat ports sense asfaltar i baixat per unes carreteres amb uns tallants a banda i banda que tallaven la respiració a qualsevol. El ciclisme sempre ha viscut de l’espectacle i de l’èpica, de grans gestes, de grans corredors i tot això sense carreteres amb el seu perill, ports de muntanya, descensos inimaginables no seria possible. Qui no recorda el descens d’Indurain en una etapa del Tour, o les impressionants imatges de la Paris-Roubaix, o els Sprints del Giro o mil coses més. La seguretat es un tema fonamental, però trobar on i pot haver perill es una cosa molt difícil. El perill es pot senyalitzar, es pot preveure, fins i tot es pot solventar en algunes ocasions. El perill pot sortir de molts llocs, el perill pot ser un cúmul de moltes coses que totes juntes a vegades acaben amb tragèdia. El perill el trobem tots els que practiquem ciclisme cada dia a la carretera, amb l’incivisme dels conductors. En carrera la seguretat o inseguretat pot venir per molts factors. Jo no vull un ciclisme amb circuits de cotxes, ni un ciclisme en una autopista. No barregem les coses, el que ha passat es una tragèdia molt gran, una gran pena per la família ciclista i sobretot per la seva família.

Començant a disfrutar...

Ahir a les Corts, una carrera amb molta historia i molt guapa! el resultat pel equip, dolent, des d'un bon principi corrent a la contra, sense ningú a l'escapada bona a tocat treballar quan ja no hi havia res a fer. Al menys em donat la cara. Tirant del grup les ultimes voltes

Millors sensacions!!!!

Unes fotos guapissimes neus !!!!

Diumenge ens espera una altre gran cursa, la cursa ciclista del llobregat!!!! anem a més!!!!

més!

Els americans, arranca des de l'Estartit i te una rampa d'uns 300mts molt durs, amb el 25 anava clavat! Les dunes, 2km bastan suaus però molt revirat el muro del camping castell montgrí, amb unes rampes durissimes! i molt bona vista! El meu cep, que ja li penjen els raimets! Avui, tocava fer poc però intens i he fet la ruta dels muros ( jo li dic així) que hi han entre Torroella i l'Estartit! Ahir, 3h ràpides i amb molt de vent, com els ultims dies.... i es que ja no recordo quan va ser l'ultim dia que he sortit sense vent... Pedalant i pensant a l'hora, l'altre dia pensava en l'estat del nostre ciclisme i la caiguda lliure en la que està inmers. A casa meva sempre m'han ensenyat que per millorar sempre s'ha de mirar els que fan les coses ben fetes i està clar que aquí no ho fem. La solució? doncs no la se, i com que hi han moltissimes coses a millorar no se pas per on començar. El que està clar es que el futur del nostre ciclisme està tocat i mig enfonsat, i al ritme que anem no veig la sortida del forat.... En fi, diumenge la Gran Cursa ciclista de les Corts, una prova amb una llarga trajectoria i que m'encanta fer-la!!