dijous, 11 de setembre de 2008

Gregaris, lluitadors, treballadors d'equip...etc

Gregaris Son una part del ciclisme, una gran part. Sense ells moltes victòries per no dir quasi totes haurien estat impossibles. A cada carrera hi han exemples, corredors que és deixen la pell per que el seu company guanyi i s’emporti tot el mèrit. Hi ha campions i campions, i els campions ho son dins i fora de carrera, guanyin, o no. No hi ha res més gratificant que treballar per algun d’aquests corredors i que després guanyin la carrera, n’hi ha que t’ho agraeixen de tot cor (i això és nota) n’hi ha que amb unes simples gràcies (que no son ni sinceres) ja fan. El problema ve quan aquest treball no dona els seus fruits i no és guanya la carrera. Tu t’has deixat la pell igualment però la recompensa no és ni de bon tros la mateixa. Aquí és nota la diferencia entre un campió dins i fora de la carrera i un altre que només sap guanyar i prou, al preu que sigui. Jo m’he fet farts de treballar per campions i he tingut la gran sort que gairebé tots ho son dins i fora de la carrera, i per a mi ha estat un gran plaer, i gràcies a ells i al seu agraïment m’han fet sentir part important de la victòria. No tot son valverdes, contadors, sastres, amstrong i un llarg etc... si no que rere seu hi ha molts sacrificats que no surten a la foto. Per ells va!!

3 comentaris:

Trueno ha dit...

l'etapa d'avui de la Vuelta es una bona mostra del paper dels gregaris: Valverde hi hagut un moment q s'ha quedat sol reventant als seus propis companys intentant remontar a la desesperada amb l'ajuda de Chavanel i Gilberto, pero res de res, han hagut de ser novament al gregaris que venint del darrere han aconseguit q "nomes" cedis poc mes de 3 minuts.

i adavant tb, Contador i Sastre no han fotut res, ni un puto relleu, aixo grpacies als gregaris, sino Valverde enganxaba!

juande ha dit...

es que gregario esta mal dicho ya que no lo son para mi son campeones ya que son capazes de darte la vida por algo que a ellos ,por mentalidad,suerte o demas,no pueden llegar.vosotros mirar a bettini cuando llego o a chipollini en sus mejores tiempos como al llegar a meta todo el equipo se unia junto a el,o sastre en el tour.

albert ha dit...

"pit i collons" bon títol per un blog dedicat al ciclisme. et convido a entrar i votar al meu blog (albertenbici.blogspot.com) potser i trobes quelcom interessant.