La terra és de qui la treballa

Al igual que com va dir un incomparable guerriller (la terra és de qui la treballa) el ciclisme és dels ciclistes. Que vull dir amb això? Doncs molt fàcil. Porto molts anys amb això de la bici i estic fart de veure com els perjudicats de tot sempre som nosaltres. Que un tiu s’emprenya i deixa d’organitzar unes carreres per falta de suport, els perjudicats, nosaltres. Que surt un superesponsor per fer un gran equip en perspectives de fer-lo pro i van uns quants i xumen del pot(com ja he vist en un parell d’ocasions) altre cop els perjudicats nosaltres. La bici m’ho ha donat tot, he viscut experiències inoblidables, m’ha fet riure i plorar, he corregut carreres que per a mi era un somni poder-les córrer (Memorial Valenciaga i Circuito Montañes entre altres), la pell se m’ha posat de gallina amb les victòries del meus companys, he disfrutat com un nen entrenant amb tota la colla, els viatges cap a les carreres, les misèries que és passen anant amunt i avall, els vincles que és creen amb els companys i una llarg etcètera que no acabaria mai... Potser que entre tots nosaltres comencem a posar-nos les piles i fem alguna cosa per salvar aquest bonic esport. NO???.