dijous, 27 de novembre del 2008

Didac Cuadros

He conegut molta gent en el mon del ciclisme, per a mi, uns millor no haver-los conegut, altres han passat sense ni fu ni fa , altres, hola i adeu, amb la majoria hi he establert converses i uns pocs una bona amistat. Però és amb molt pocs amb els que realment he après el que és sentir amor i passió per la bici, i en didac n’és un. Han passat ja 5 anys desde que ens vam conèixer, va ser el 2004, quin any! Entre altres coses pel que vaig córrer, Memorial Valenciaga, Circuito Montañes, la Vuelta a el Salvador... i sobretot per la gent amb la qual vaig compartir equip, Tondo, Wilson, Pintado, Piferrer, Verderes, Parra i en Didac Cuadros. Quina classe que te el tiu, entrenant 2 hores al dia va tenir collons de fer 2º a la Volta a Tarragona! També recordo la Volta a l’Empordà, concretament a la crono per equips, nosaltres tots amb cabra i ell amb la bici normal i donant uns relleus que feines teníem a seguir-lo. Poques vegades he vist algú amb la seva classe sobre la bicicleta, però el que més em va sobtar d’ell va ser la seva humilitat. M’ho vaig passar de conya anant a carreres amb ell, sempre de bon humor, fent conya i sobretot impartint classes de companyerisme. Una persona amb la seva classe avui en dia costa molt de trobar. Ara córrer a peu i fa duatlons i el tiu està davant i guanya!! Això és classe. Jo el vaig conèixer desprès del seu pas per pros al paternina, no va tenir gens de sort, però si una cosa tinc clara és que classe per córrer a professionals no li falta. Un bon professional de la bici hauria d’agafar com a referent un tiu com en didac, un superclasse sobre la bicicleta i una excel·lent persona.

9 comentaris:

Daniel Lopez ha dit...

Con el paso de los años lo que de verdad queda es la persona,la amistad en tienes con esa persona....
Desgraciadamente en Partenina poquisima gente tuvo suerte.
Una pena lo de Didac ya que atesoraba una gran clase.....pero el ciclismo,la vida en si tiene estas ingusticias.

Juan de Dios ha dit...

didac no era buena persona era y es de lo mejorcito que te puedes echar a la cara.un tio noble,agradable,feliz muy feliz,compañero y sobre todo buenisima persona.si de alguien me siento orgulloso de conocer es de didac.por cierto mensaje para el ;que hace colmillo blanco?

jordimasfepesa ha dit...

Hóstia en colmillo!!! és veritat!! quin crak!

Juan de Dios ha dit...

tambien lo conocias,jordi?

jordimasfepesa ha dit...

i tant!!! apa que no li fotien putades!!! quin riure!

www.ciclismodesdelleida.com ha dit...

Gran tipo, yo lo conocia ya de junior ya que es de mi año y siempre hubo un gran respeto,como rival en su dia, y afecto en el trato fuera de la competicion.
Un bonito post que dice mucho de tus valores Jordi, la amistad es para mi uno de los mas importantes.

Alfonso ha dit...

Jo, vaig coincidir varios anys en la categoria amb el Didac Cuadros, però personalment, la veritat és que no el conèc, però la reflexió en llegir el text hem porta a fer un referit, i aquest és correspon amb el teu equip de la temporada passada, el Renault, i per tant no ve al cas però aprofito...
El feling que tenieu amb el Viveros en el tema voltes degut al Jimy, m'ha portat a conèixer alguns de vosaltres amb qui mai havia parlat i m'he emportat una enorme satisfacció de coneixer-vos, l'Andreu, el Cudi, tú mateix,...
O és que no vam riure a la Volta a Espanya amb el compy d'habitació???
Un 10 per a vosaltres!!!!!

jordimasfepesa ha dit...

joder alfonso!! per a mi va ser una experiencia molt maca! que si vaig riure!?!?!?! "soy un primavera" jajajajajaja!! quin crak! vaig riure molt!

Anònim ha dit...

Pues yo lo conocí en figueres con la colla nuestra de figueres...me acordaré que cuándo empezó vino con su bicicleta y con unas zapatillas de deporte y fuimos a subir San Pedro de Roda no veas cómo subía el chavalillo buen chavalah soy Estanis