Amargats

Ja em perdonareu l’expressió però és la primera que m’ha passat pel cap quan he pensat en l’escrit d’avui... Aquest escrit el vull dedicar a la mala gent, als guilipollas! Per a tots ells! I us preguntareu qui son? Son els personatges que és dediquen a despotricar de qualsevol corredor. Em sap molt de greu quan veig que pugen joves corredors i si algun despunta ja llegeixo que si la pasta del papa, que si va mamat, etc... O quan un tiu que guanya per primers vegada o que comença a treure el cap als primers llocs de les classificacions, ja tornen criticar-lo. El criticar per criticar està fet per persones sense gaire feina, amargats de la vida, ressentits, hipòcrites, i paraules més gruixudes que no venen al cas. Estem arribant a uns extrems que ja ratllen la llàstima. Llàstima és el que sento per aquestes persones que escriuen amb un pseudònim o encara pitjor, posant un nom d’una altre persona de carn i ossos. Penso com han d’estar d’amargats per fer el que fan, penso la merda de vida que han de tenir, m’els imagino amargats passejant pels blogs i foros i pensant quina serà la seva pressa. M’els imagino quan van a dormir i allò que fas un resum de com ha anat el dia i de ven segur que ells no tenen un resum que fer-se, el seu resum és el que veuen quan estan assentats a la tasa del wàter i tiren la cadena, el que marxa canyeries avall és un tros més de la seva ruïnosa vida...