Emoció

Això és el que vaig sentir el dia de la carrera de Sant pere de Ribes. Una emoció continguda que en el moment de la sortida em va costar molt d’aguantar. Molts son els mesos que han passat desde la meva ultima carrera i la veritat és que estar allà sobre la bici amb els dorsals posats a l’esquena va ser molt emocionant. Emoció també en veure tots els companys d’ofici, ja se que els havia vist en d’altres carreres, però aquest cop era diferent, aquest cop ja també sortiria a pedalar al seu costat. En quant a la carrera, van ser 25’ de contrarellotge, entre nervis, calor i rapidesa no vaig ni tenir temps d’agafar un ritme que d’altre banda era massa alt per a mí. D’aquí 15 dies tornem’hi a Sant Jaume dels Domenys i el dia següent a Camarles (tot i que no està clar que és faci). Espero estar amb uns quants quilometres més a les cames i amb més ritme, perquè de ganes m’en sobren. Avui visita al metge que em va operar, tot correcte. O sigui que tot i que em van dir que ja estava bé, que t’ho digui el metge que et va operar tranquil·litza molt més!!

Foto: Yolanda