Un del primers reptes va ser pujar a Montserrat
I amb una setmanets d'entrenament vaig fer-hi cap!!!
La segona promesa era rapar-me el cap quan acabes la primera cursa...
I una de les que més il.lusió em feia complir, anar de Torroella de Montgrí fins a Sant Joan de Vilatorrada, a les 7h del matí i amb el terra mullat el diumenge passat vaig fer cap a Sant Joan.Aquí deixant el Montgrí darrere
Al pas per Angles, amb el montseny al fons
Després d'una llarga ascensió arribant a Sant Hilari
Aquí amb el Turó de l'Home al fons
EL coll de la Pullossa, ja amb bastanta calor però prop de casa...
aquí arribant a Sant Joan de Vilatorrada, amb 161km i 5h50'.He disfrutat com un nen, i tot i el poc entrenament que porto acumulat he arribat prou bé.
Les promesses és fan per complir-les, i aquestes encara més!!
11 comentaris:
Joder tiu.
Quins collons.
Molta sort nano, t'ho mereixes.
Es veu que ets un tiu de paraula.
Anims per les proximes curses, amb les ganes i entrenos que fas no trigaras a veure la reecompensa tot i que tu ja has assolit la mes important.
Salut.
Ets un home de paraula.
Es pot comptar amb tu.
I tan!Les promeses són per cumplir-les.
Me'n alegro molt per tu.
JORDI ERES EL PUTO CRACK Y NO EL GUSILUZ ESE JEJEJE.ENHORABUENA CRACK POR CUMPLIR TUS PROMESAS
Jordi!! Si senyor, los promeses estàn per complir-les, ben fet!! Gran sessió de fons, i sobretot .... gran rapada!! jejejeje, que gran! Saluacions i gas a la burra soci!!!
Pero que cojonazos tienes Jordi.
Encima cumplidor, ahora paciencia y poco a poco CRACK.
Me uno a los comentarios de los que han escrito hasta hoy,felicidades por todo Jordi,de corazón.....
con un par!!!
Gràcies a tots!! de veritat!!
totes aquestes promesses me les vaig fer a mi mateix aquelles llargues hores tancat a l'hospital, entre visita i visita ( que sort en vaig tenir) i sobretot les llargues nits sense dormir em vaig dir a mi mateix que si tot anava bé faria tot això.
Sempre he pensat que les coses que dius s'han de fer, aquí posso promesses, però jo no m'ho vaig prometre, sini que em vaig dir a mi mateix que ho faria i així ha estat.
Totes elles tenen el seu valor, Montserrat per ser la primera i per que s'em va fer durissim!!
la segona per l'emoció que vaig viure aquell dia...
i la ultima perquè vaig disfrutar com un nen i perquè era un repte fer tans quilometres sense tenir l'entrenament corresponent.
En fi, les promesses son per cumplir-les
la primera ya tela Jordi porque subir Montserrat, la primera semana que puedes cojer la bici con normalidad, tela pero para la segunda hay que tener COLLONS!! jejeje
suerte con los entrenos y asta la proxima!!!
Felicitats Jordi!!! Els tens ben posats i estàs agafant la forma!
Felicitats Jordi!! Ens veiem a les curses!! Saludos
Publica un comentari a l'entrada