Patriotisme periodístic

Nadal, Lorenzo, Alonso, Valverde, Pedrosa, Contador i un llarg etcetera de deportistes. Tots tenen en comú que estan recolzats pels periodistes espanyols, que els alaben al més alt del podi i en un no res els enfonsen en les més profundes de les misèries. A part d’això tenen en comú que no em cauen bé, i gran part de la culpa la te la premsa, però ells també. Estic cansat de veure com tot ho fan bé, recordo els recent gran premi de Montmeló de moto GP que quan Lorenzo avançava a Rossi “ como le ha passado la mano por la cara” o “ madre mia que leccion de pilotage le està dando Lorenzo a Rossi” ara quan el van passar a l’ultima curva l’únic que va parlar va ser Crivillé. Aquest és un exemple. L’any passat va ser el duel Alonso- Hamilton, deu ni do la de tonteries que vaig arribar a sentir, i ja no entro a valorar si tenien raó o no, però crec que el temps parla per si sol, i no us recorda aquesta guerra a la de Contador amb Lance? Pobret contador... clar, el millor material li donaven a Lance i ell anava amb tricicle, no? Nadal! Gran tenista, molt gran, però a mi m’agrada molt més la manera de ser i de jugar de Federer. Potser és per el Vamos Rafa!! O per les munyequere que porta quan juga... Recordeu Johan Muller? Aquell esquiador de fons que el van coronar espanyol de la nit al dia i el van destronar al mateix temps!! Quan va guanyar les medalles d’or era Juanito Muller, “el español” quan va donar possitiu va passar a ser altre cop johan Muller, “el Aleman nacionalizado español”. Pau Gasol, quan va marxar a la NBA era un “nyicris” era el “catalan que va a provar suerte en la NBA como tantos otros” ara és el “español Gasol” Com tots sabeu el meu esport és el ciclisme, i mai, absolutament mai m’havia passat el que em passa ara. Avanç tan m’era el qui guanyes, mentre ho fes per mèrits i donant espectacle, ara això ja no és així, ara no m’agrada que guanyi contador. Estic fart del pedestal on l’han colocat (és un excel·lent ciclista amb unes qualitats enormes) però no m’agrada gens les persones que és fan fortes i que és guanyen a les masses plorant, donant la culpa dels seus mals als altres i als companys d’equip. No pot ésser que mentre altres països lluiten contra els tramposos aquí la federació i la premsa recolzi a possibles culpables, mentre enfonsen a d’altres esportistes de fora del país... en català hi ha una frase que diu “al final s’els hi veu massa el llautó”