dilluns, 26 d’octubre del 2009

Histories

Son les 8 del matí d’un dia de gener, em llevo com cada dia per esmorzar i sortir a entrena. Miro per la finestra, totes les herbes del bosc de davant de casa estan blanques, el termòmetre marca -6ºc. M’assento a la taula i mentre esmorzo miro el temps a les noticies, a la zona de la catalunya central boira, i les temperatures no seran positives fins que la boira no marxi. Avui em toquen 6h30’! En canvio i psicològicament ja tremolo del fred, pujo a la bici i un veí que surt de casa em mira i em diu “on vas amb aquest fred?”mmmmm..... Sortint de casa el fred em recorre tot el cos, començo a pedalar, la boira està molt espessa però que hi farem, es la meva feina. Els paletes també treballen, penso. No se quina ruta fer, vagi cap on vagi em fotre de fred igualment. Les hores van caient sense donar-me’n conte, i ja fa estona que no sento els dits del peus ni de les mans. Arribant a casa comença a sortir el sol, son les 3 de la tarda i el termòmetre marca -1ºc, penso que d’aquí poc ja s’amagarà el sol i la temperatura no haurà pujat en tot el dia de 0ºc. Però penso en els companys de Lleida, jo segurament demà veuré el sol, ells passen dies i dies sense veure’l. Arribo a casa em dutxo i la satisfacció que em recorre el cos és infinita, tinc la sensació de que he complert el meu entrenament i ho he fet amb ganes, sense pensar si sortit o no. Clar que he pensat que “joder amb aquest fred s’està millor a casa” però ni un moment he pensat en quedar-me a casa. Quan un te aquesta sensació que més és pot demanar?

7 comentaris:

Judith ha dit...

Quines sensacions de sacrifici amb plaer més boniques...

Trueno ha dit...

ja t'ho diré jo el fred q farà aqui a Pont de Suert al gener! jajaja

Daniel Lopez ha dit...

Cuando uno tiene claro lo que quiere y le sobra ilusion no se suele dudar de hechos como los que describes.
Muy bonita y corta tu cronica...

Oriol Figuerola ha dit...

Et respondre a la pregunta: no es pot demanar res més!! Quan fas el que t'agrada, t'és igual si fa fred o calor. Un bon post Jordi.

Salutacions!!

oscar ha dit...

Molt maco l' escrit.
el sacrifici que es fa pero que aporta molta satisfacció.
Salut tiu.

Andreu Vidal ha dit...

Buf! quina rao que tens, es ven be que disfrutem, i afegeixi un altre condicionan que per pebrots tens una baixada de 12 Km sense que hi toqui el sol, perque no tens una altre opcio.

Salut i força

Albert Olivé ha dit...

Res més Jordi!
Que els tens molt ben posats.