dijous, 4 de març de 2010

Tot es possible

Diumenge, coronant Begues i veure que havia perdut temps respecte al grup principal vaig pensar “ja hi tornem a ser, ara ens ajuntarem 10 o 15 hi ningú serà capaç de tirar”.
Pero la meva grata sorpresa va ser veure que no era així, que el meu equip amb L’andreu, en Cudi i jo mateix, i amb L’inverse Lleida amb 3 0 4 mes i algun altre que (ho sento) no recordo qui eren ens vam posar d’acord i vam començar a passar relleus.
També s’ha de dir que hi van haver corredors que no van voler passar perquè portaven corredors davant!! I jo em pregunto:
Però si davant hi anaven uns 40 tius!! Això ja val com ha escapada per aquest equips que no van voler passar??? No ho entenc!!...però nosaltres a lo nostre, van ser 50 km de persecució on vaig disfrutar, vaig gaudir i fins i tot em vaig emocionar quan vam enllaçar amb el grup de davant.
Potser pensareu que això no te importància, que un cop t’has quedat segurament en el següent port ho tornaràs a fer... però per mi en te molta i no només a nivell personal sinó col·lectiu. Per a mi veure desprès de molt temps que hi ha gent que no es rendeix i que lluita i lluita sense importar-li la seva posició en carrera, això, per a mi es una petita victòria.
Enhorabona a tots els que vau treballar de valent!!!!

5 comentaris:

Jordi Soler ha dit...

Jordi, seguramente, ninguno de los que trabajemos por detrás se pudo meter en el corte que se hizo justo empalmar por detrás, porque corríamos a la contra, y es muy difícil después del calentón que llevábamos poder estar delante, pero lo triste, es que más de la mitad de la gente que iba con nosotros ya se conformaba con hacer grupeta y llegar a meta con una minutada o recortar y para casa....
Como tu bien dices, para los que trabajamos de lo lindo, es una pequeña "victoria".

juan de ha dit...

pues de eso se trata,no siempre todo es ganar y esto es una pequeña victoria.sin duda

jordimasfepesa ha dit...

i quin calenton jordi!!!! sempre m'ha emprenyat la gent conformista en aquest aspecte i sentir "bueno, ara la carrera ja esta feta, aviam si ens fan fora de carrera i cap a casa" amb aquestes actituds no puc!!!
juande, una petita gran victoria!!
primer per guanyar s'ha de saber el que costa esta en el tall bo,i que moltes vegades s'ha de treballar molt dur per estar davant..

oscar ha dit...

Molt bona actitud la vostra, es de valorar.
Anims.
Salut.

Astraletacs ha dit...

M´hagués encantat poder ajudar-te i tirar amb tú!!
El cap de setmana que be debutaré i serem companys d´equip!! tinc moltissimes ganes de ser company teu!!
ens veïem crack!!