dijous, 2 de desembre de 2010

Punts de referencia

Normalment la gent sempre s’emmiralla amb altres persones o busca punts de referencia als que admirar. Jo des que vaig començar a fer esport he admirat a molts esportistes. Quan jugava a basquet admirava a George Singleton, que era un pivot del TDK Manresa que era especialista en posar taps. Jo tenia uns 13 anys i era el meu punt de referencia. Recordo que també em van regalar una samarreta del barça amb el 8 de Shuster. També recordo André Agassi, un gran tenista, ara admiro a Federer. O en la meva època de cremat de la gasolina admirava a Colin Mcrae, espectacle pur i dur! Per sort em van fer avorrir el bàsquet i així vaig conèixer la bicicleta i com no podia ser d’una altre manera em vaig fixar en el meu tiet, Josep Pesarrodona. Un punt de referencia molt important per a mi, i una persona que m’ha ajudat molt. De ciclistes he admirat molt a Lourant Jalabert, Vinokurov, per la seva valentia i per jugar a l’atac. En Xavi Tondo, per la seva constància i lluita que l’ha portat al més alt. Però també he admirat a persones que no s’han pogut guanyar la vida practicant l’esport que els agrada però no per això han deixat de ser punts de referencia. Recordo el ciclista amb més classe que he vist mai sobre la bicicleta, en Santi, un tiu enorme dins i fora de la bicicleta. O un corredor que el primer cop que el vaig veure vaig pensar “ on collons va aquest tiu amb les franges de campió del mon a les mànigues del maillot?” En Jose, que té uns collons com un toro, i que no tinc paraules per descriure el que deu significar ser campió del mon pedalant per una persona que no i veu. Però arriba un punt on un s’ha d’emmirallar en un mateix i lluitar contra un mateix per superar situacions que et planteja la vida, i està molt bé tenir punts de referencia, però al cap i a la fi qui supera els reptes es un mateix.

4 comentaris:

Albert Olivé ha dit...

Simplement dir-te que m'ha agradat molt aquest post.

Vinga vagi bé el pont!

Antoni Carulla Abadal ha dit...

Estic completament d'acord amb la darrera frase que has escrit: "qui supera els seus reptes es un mateix". Jo penso que el punt de referència que ha de tenir un mateix no és un altre esportista en concret, sinó la seva pròpia progressió en l'esport que practica i pel que lluita esser cada cop millor i donar més bons resultats.

oscar ha dit...

Molt bona aquesta nano.
Ja m'agradaria a mi tenir la voluntat que teniu alguns que esteu per aquestos blogs.
Sou unes màquines que no pareu de superar-vos any rere any, perque els anys pasen i continueu, QUINS COLLONS.
Salut.

Amat Artigas Personal Blog ha dit...

Molts ànims que la temporada és molt llarga! Ens trobarem en algun que altre entrenament, salutacions! Amatstrong.