pensant...

Avui es un d'aquells dies que tot el dia t'el passes pensant, rumiant es moltes coses, deu ser cosa de la tramuntana. Avui pensava en el dia que més por he passat sobre la bici, i el cert es que no l'he trobat, en canvi si que m'ha vingut al cap un altre tipus de por, peró que al final es igual. Aquell dia no vaig aclucar l'ull en tota la nit, llegia un llibre i no era capaç de saltar de pàgina, llegia i em perdia en els pensaments i tornava a començar i em tornava a perdre. A primera hora del matí estava acollonit, molt acollonit. Recordo cada instant pas per pas, tot el que va passar, tot. Una nit molt llarga i un matí curtissim. L'ultim que recordo d'aquell dia va ser entrar en una habitació amb molta llum, moltissima, i molta gent amb bates de color verd. Recordo que els vaig dir que volia molta anestessia, que no em volia sentir de res, recordo una dona que em va dir que no em preocupes, que no sentiria res. Segurament us preguntareu perquè us explico tot aixó, ni jo ho se. Suposo que es per explicar que el poder de la ment es molt fort. Des d'aquell dia moltes coses han passat hi han canviat en mi. Una de les coses que han canviat en mi ha estat la manera de veure les coses, avanç sempre em queixava de les coses i no feia res per intentar canviar-les. Ara si. Si un lluita aconsegueix el que vol, si més no es queda amb la tranquilitat de saber que ho ha fet tot per intentar-ho...