Xavi Tondo

Pujada als cavallers, Lleida. Era el meu primer any a elit i allà vaig parlar per primera vegada amb ell, em va deixar els seus rodillos per escalfar. Aquell any va guanyar unes quantes carreres i jo el veia com un crak, un crak i prou. M’equivocava, és un crak com a ciclista però molt més com a persona. Vam coincidir amb el mateix equip l’any 2004, crec. L’Angel Mir. Allà vam córrer varies carreres junts, la que recordo molt va ser la clàssica de Torredonjimeno, en la qual vam arribar junts, ell va anar escapat i va agafar una pajara....També vam córrer la Volta a Galícia, i la Volta a Tarragona, quina volta van fer ell i en Didac Quadros( tinc un post en ment sobre ell, una fantàstica persona), en Didac va fer 2º i en Xavi 5º, però és que s’ho van fer tot ells dos. Vaig aprendre molt d’ells. Anava en cotxe quan vaig sentir per catinfo que en Tondo fixava pel paternina, quina alegria!! En la primera volta a Andalusia ja va guanyar les metes volants. Però allò no va funcionar ,( de lladres n’hi ha a tot arreu) va tenir que recalificar-se a elit i va poder demostrar que el Moreno s’equivocava. El 2005 va estrenar el seu palmarès a professional amb el Catalunya-Angel-mir al imposar-se a la volta al Alentejo i guanyar una etapa a la volta a Asturies, el 2006 va fixar pel relax-gam ( quan estava a punt de debutar a la Vuelta va caure i no va poder participar-hi. L’any 2007 va ser el de la seva explosió definitiva guanyant amb el MMS la vuelta a Portugal i el Trofeu Agostihno, i el 2008 ha guanyat la pujada al Naranco. Aquest deu haver estat un any dur ja que injustament li han prohibit participar i poder defensar el seu títol a Portugal. Sembla que l’any que ve defensarà els colors de l’Andalusia. Tota la sort del món per aquest gran amant de la bicicleta que cada vegada que parles amb ell desborda una autentica passió per aquest esport...