Hipòcrites

La meva visió del post del junde dios.( http://www.ciclismodecarretera.blogspot.com/ ) La hipocresia és una cosa que abunda molt en el mon del ciclisme. Com diu en juande, acabada una carrera tothom a atacat tothom a fet de tot i tothom no ha guanyat perquè ha cremat molts cartuxos. “joder tiu com anava” o “ si no arriba a ser perquè portava un company a l’escapada...” Però les hipocresies més grans les he trobat entrenant, en el dia a dia, he estat compartint hores i hores d’entrenament amb gent que al final no han estat el que jo em pensava, que entrenant amb mi em deien unes coses i darrere “clac” punyalada, m’he trobat de tot. En el meu primer any de competició jo era un mindundi i escoltava a tothom, amb el temps he vist els que realment em volien ajudar i els que no. Quan corria, passava més hores amb “companys” ciclistes que amb la meva família, i com no, quan algun d’aquests companys fitxava per algun gran equip m’en alegrava de tot cor. En la següent sortida sentia a dir de tot, “que si aquest a fitxat amb aquest equip perquè....” i coses així, però desprès, van a sopar junts amb les respectives parelles. O sigui que primer és posen a parir i després van juntets a sopar! Per la meva zona d’entrenament he coincidit amb molts ciclistes que han guanyat moltes coses, Pau Doncel, Guillem Muñoz, Eloi Coca, Jordi Riera,... Aquest últim... Jo l’any que el vaig conèixer va ser l’últim any que estava a elit, l’any següent va fitxar pel kelme pro, el vam anar a veure en una arribada a Sabadell de la Volta a Catalunya, després de la etapa el vam anar a saludar, va passar per davant meu, a un pam i jo li vaig dir” com a anat Jordi” sabeu la resposta? Cap, ni em va mirar. Jo que havia entrenat amb ell (poc) però el suficient perquè em saludes. El següent dia que vam coincidir entrenant, ja us podeu imaginar, vaig passar d’ell. Un hipòcrita com la copa d’un pi! En els meus inicis en vaig trobar a molts ( i molts també pensaran el mateix de mi) Per sort no tothom és així, i tal com em vaig trobat persones hipocrites, també en vaig trobat de magnifiques, Rogelio i Jose Angel fuentes, Juanma Martinez, Andreu Vidal, Enric Rigau, Eduard Piferrer, Jose Manuel Pintado, amb ells també vaig compartir i segueixo compartint moltes coses i al cap i a la fi tots acabem anant amb la gent amb la qual ens sentim a gust...