dilluns, 22 de desembre del 2008

Hipòcrites

La meva visió del post del junde dios.( http://www.ciclismodecarretera.blogspot.com/ ) La hipocresia és una cosa que abunda molt en el mon del ciclisme. Com diu en juande, acabada una carrera tothom a atacat tothom a fet de tot i tothom no ha guanyat perquè ha cremat molts cartuxos. “joder tiu com anava” o “ si no arriba a ser perquè portava un company a l’escapada...” Però les hipocresies més grans les he trobat entrenant, en el dia a dia, he estat compartint hores i hores d’entrenament amb gent que al final no han estat el que jo em pensava, que entrenant amb mi em deien unes coses i darrere “clac” punyalada, m’he trobat de tot. En el meu primer any de competició jo era un mindundi i escoltava a tothom, amb el temps he vist els que realment em volien ajudar i els que no. Quan corria, passava més hores amb “companys” ciclistes que amb la meva família, i com no, quan algun d’aquests companys fitxava per algun gran equip m’en alegrava de tot cor. En la següent sortida sentia a dir de tot, “que si aquest a fitxat amb aquest equip perquè....” i coses així, però desprès, van a sopar junts amb les respectives parelles. O sigui que primer és posen a parir i després van juntets a sopar! Per la meva zona d’entrenament he coincidit amb molts ciclistes que han guanyat moltes coses, Pau Doncel, Guillem Muñoz, Eloi Coca, Jordi Riera,... Aquest últim... Jo l’any que el vaig conèixer va ser l’últim any que estava a elit, l’any següent va fitxar pel kelme pro, el vam anar a veure en una arribada a Sabadell de la Volta a Catalunya, després de la etapa el vam anar a saludar, va passar per davant meu, a un pam i jo li vaig dir” com a anat Jordi” sabeu la resposta? Cap, ni em va mirar. Jo que havia entrenat amb ell (poc) però el suficient perquè em saludes. El següent dia que vam coincidir entrenant, ja us podeu imaginar, vaig passar d’ell. Un hipòcrita com la copa d’un pi! En els meus inicis en vaig trobar a molts ( i molts també pensaran el mateix de mi) Per sort no tothom és així, i tal com em vaig trobat persones hipocrites, també en vaig trobat de magnifiques, Rogelio i Jose Angel fuentes, Juanma Martinez, Andreu Vidal, Enric Rigau, Eduard Piferrer, Jose Manuel Pintado, amb ells també vaig compartir i segueixo compartint moltes coses i al cap i a la fi tots acabem anant amb la gent amb la qual ens sentim a gust...

8 comentaris:

Juan de Dios ha dit...

gracias jordy.revisa el titulo pisha.
el post sencillamente genial y has escrito algo que a mi me a faltado.buenisima reflexion que los mas jovenes deberian de aprender.
GRAN POST!!!!

jordimasfepesa ha dit...

Hòstia!! ara el corregeixo

Oriol March ha dit...

Buenas,
tienes toda la razón! yo llevo poco en esto pero ya me he encontrado con algún caso así. Y siempre entrenar con los que más a gusto vas es lo mejor y te coje la ilusión de levantarte cada dia para entrenar con ellos.

Daniel Lopez ha dit...

Lo primero decirte que muy xula la foto de tu gosset...
Para mi acabas de describir el mundo en el que vivimos y lo mas dicifil es ir contra corriente y describirlo como lo haces....
Buena cronica Jordi y felices fiestas....

jordimasfepesa ha dit...

www.biciciclismo.com/cas/site/noticias-ficha.asp?id=6662
jo flipo! 8 pros andorrans? quins?

jordimasfepesa ha dit...

jo no vaig contracorrent (entenc el que em vols dir) semcillament jo sóc així, vaig cap on el cor em diu, sempre amb la veritat per davant, s'han quedat molts coneguts pel cami per no voler sentir la veritat, ara, els que m'han entes son amics de veritat!

Oriol Figuerola ha dit...

Jo fa poc que estic en aquest mon, pero ja me n'he trobat uns quants d'aquests, que van de pujadets, que per davant una cara i per darrera una altra..... al final acabes sortint a entrenar amb la gent amb qui et sents més a gust i que no siguin falsos, i son pocs, la veritat.

Bones festes Jordi!!

Anònim ha dit...

completament d'acord amb tu, per mes favors que fotis mes osties reps. I saps que es el pitjor ? que mai n'aprents. Per cert, referent a hipocrasies, a veure si et sona aquesta : dia de sortida : aquesta setmana no he entrenat, far dos mesos que casi no la toco, etc etc, i despres tiren com desesperats. T ant costa dir la veritat o de que tenim por ¿ de que no ens mirin com campions ? penos. b una salutacio i Bon Nadal