dimecres, 1 d’abril de 2009

Volta ciclista a el Salvador (1ªpart)

Calentant el dia del pròleg
A l'esquerra, PAco, Pedro i jo, a baix en Pintado i jo al Pacific
Sense cap mena de dubte és la carrera que més m’ha marcat com a ciclista, i això engloba tots els anvits i facetes del ciclista. Era el mes de febrer, crec, quan en Paco Ramirez, director de l’Angel Mir em va dir que ens havien convidat a la Vuelta ciclista a el Salvador http://ca.wikipedia.org/wiki/San_Salvador i que si hi volia anar, “ joder, clar que si!”. Ja ens tens a en Paco Ramirez (director), Janfrancois ( masatgista) Pintado, Rebollan, Verderes, Piferrer, i jo mateix creuant l’Atlantic. Una carrera preciosa i un país.... de contrastos. Només vaixar de l’avió ens esperava un tiu (Pedro) armat fins les dents(el de la foto, un tiu genial). Els primers dies d’aclimatació a uns 40ºc i molta humitat i escoltats per la policia. Ens van dir que ni parlar-ne de sortir sols. Estàvem a la casa de l’organitzador, quina casa... piscina i tots els luxes del mon, però a l’altre costat del “carrer” estava ple de xavoles. A la perifèria de la capital San salvador, xavoles i més xavoles i en canvi al centre de la ciutat uns centres comercials que no tenien res que envejar als d’aquí. Molta i molta contaminació i cotxes de tot tipus, desde destartalats fins a porches. Ens varem sentir tractats com a reis. La carrera: eren 7 dies, el primer un pròleg i 6 dies en línia, cap de pla i cada dia ports de 15, 20, 25 km sense pendents pronunciades, però amb aquella calor... Jo estava molt motivat, en Paco confiava en mi de car a fer un bon lloc a la general i aquí va arribar la meva decepció. El pròleg correcte, no recordo que vaig fer, eren 12 km. El segon dia estava disposat a pujar al podi en alguna classificació complementaria, ja que vaig veure, que amb el recorregut, fer una bona general estava molt difícil, i com a mínim volia tornar la confiança que avien dipositat amb mi. Vaig pensar que les metes volants podien ser una bona opció. Al km 20 la primera, i el final de la meva volta. Esprintant vaig trencar la potencia i no vaig caure de miracle, no portàvem bici de recanvi, vam lligar el manillar a la potencia amb una camara de recanvi, vaig punxar dos cops, vaig fer 100km sense poder-me aixecar de la bici, vaig acabar la etapa i no ultim i a la nit em van dir que havia entrat fora de control.

10 comentaris:

Trueno ha dit...

ostres, em recorda a l'experiència q van viure l'any passat al Boada y en Xavi "Falconety" a la Volta a Uruguay, almenys la primera vegada d'heu ser tota aventura apassionant

pd: els Tres de La Panne ha començat be, i teledeporte ha donat els ultims 80km, deunidor, perque amb tan de tenis sembla mentida,jaja

Trueno ha dit...

per cert, quina mala sort eeeh. a sobre que acabes, per culpa d'uns imprevistos increibles, i ala fora de controla. una llàstima, pero no hi havia opció a repesca? a veure si surt a a segona part,jaja

www.ciclismodesdelleida.com ha dit...

joder...esto son las cosas que no deberian ocurrir, un tio que lucha de esa manera y a la calle...nunca entendere esas decisiones.
Vaya experiencia.

Daniel Lopez ha dit...

Bonita experiencia,que envidia,sana claro.
Y estoy con Jose,por una averia ajena al corredor como la tuya,tengas que irte para casa,una injusticia,creo que deberia de cambiarse ciertas normas o por lo menos debatir sobre ellas.

Oriol Figuerola ha dit...

Quina experiencia més wapa!!!! Llàstima de la mala sort que vas tenir a la Volta, quina putada, però al menys et queda el record d'haver vist un país diferent, sobretot amb els seus contrastos.

jordimasfepesa ha dit...

vam estar reclamant fins a l'infinit, argumentant tot, i res!
despres de "reparar" l'averia vaig punxar dos cops i a sobre un cotxe amb un arbit és va quedar amb mi!
Us dic jo que mai havia vist tantes irregularitats juntes en una carrera! jo us ho explicaré.
Pero tot i així em va quedar una molt bona experiencia si ho englobo tot.

Jordi Soler ha dit...

Que rabia dan los fallos mecánicos, ehh!!..y más cuando la carrera está tan lejos...
Pero supongo que la experiencia que tuvistes valió la pena.
saludos

ViNi ha dit...

que huevos tienes para hacer 100km con el manillar cojido con camaras de bicis!!! ojala algun dia pueda ir a correr por aquella zona tiene que ser una experencia inolvidable.

jordimasfepesa ha dit...

Com dic en el post, una experiencia inolvidable! de veritat!
Només per dir-vos que els equips punters és deien COGEAS "A" i COGEAS "B", eren els equips del pais i en carrea s'ajudaven els uns als altres i gairebé cap corredor no era del pais, eren colombians.

oscar ha dit...

Ostres tu.
Quina mala sort.