Volta ciclista a el Salvador (1ªpart)

Calentant el dia del pròleg

A l'esquerra, PAco, Pedro i jo, a baix en Pintado i jo al Pacific

Sense cap mena de dubte és la carrera que més m’ha marcat com a ciclista, i això engloba tots els anvits i facetes del ciclista. Era el mes de febrer, crec, quan en Paco Ramirez, director de l’Angel Mir em va dir que ens havien convidat a la Vuelta ciclista a el Salvador http://ca.wikipedia.org/wiki/San_Salvador i que si hi volia anar, “ joder, clar que si!”. Ja ens tens a en Paco Ramirez (director), Janfrancois ( masatgista) Pintado, Rebollan, Verderes, Piferrer, i jo mateix creuant l’Atlantic. Una carrera preciosa i un país.... de contrastos. Només vaixar de l’avió ens esperava un tiu (Pedro) armat fins les dents(el de la foto, un tiu genial). Els primers dies d’aclimatació a uns 40ºc i molta humitat i escoltats per la policia. Ens van dir que ni parlar-ne de sortir sols. Estàvem a la casa de l’organitzador, quina casa... piscina i tots els luxes del mon, però a l’altre costat del “carrer” estava ple de xavoles. A la perifèria de la capital San salvador, xavoles i més xavoles i en canvi al centre de la ciutat uns centres comercials que no tenien res que envejar als d’aquí. Molta i molta contaminació i cotxes de tot tipus, desde destartalats fins a porches. Ens varem sentir tractats com a reis. La carrera: eren 7 dies, el primer un pròleg i 6 dies en línia, cap de pla i cada dia ports de 15, 20, 25 km sense pendents pronunciades, però amb aquella calor... Jo estava molt motivat, en Paco confiava en mi de car a fer un bon lloc a la general i aquí va arribar la meva decepció. El pròleg correcte, no recordo que vaig fer, eren 12 km. El segon dia estava disposat a pujar al podi en alguna classificació complementaria, ja que vaig veure, que amb el recorregut, fer una bona general estava molt difícil, i com a mínim volia tornar la confiança que avien dipositat amb mi. Vaig pensar que les metes volants podien ser una bona opció. Al km 20 la primera, i el final de la meva volta. Esprintant vaig trencar la potencia i no vaig caure de miracle, no portàvem bici de recanvi, vam lligar el manillar a la potencia amb una camara de recanvi, vaig punxar dos cops, vaig fer 100km sense poder-me aixecar de la bici, vaig acabar la etapa i no ultim i a la nit em van dir que havia entrat fora de control.