Quan estava a l'hospital i quan m'aburria, que eren moltes estones, sobretot a les nits, que estava sol i no podia dormir, em vaig prometre a mi mateix que si tot anava bé el primer que faria quan em diguessin que podia tornar a anar amb bici seria pujar a montserrat. Pensare que soc religios per aquest fet? NO!!!!!!! Montserrat és un port que m'encanta (per monistrol) i quan vivia a Sant joan de Vilatorrada casi cada setmana el feia.
El dijuos dia 18 de juny em van dir que ja podia començar a entrenar bé i el dilluns cap a Manresa per fer Montserrat!
Vaig tardar 10' més del normal pero vaig disfrutar com un nen, fins i tot vaig tenir temps d'empagarar-me (vaig esmorzar a les 8h i vaig començar a pujar montserrat a les 13h30') aiiiii!!! que burro que soc. El més gracios de tot és que en vaig "empajarar" al mateix lloc on ho feia moltes vegades, en un repetxo que hi ha anant de montserrat cap a la carretera d'igualada-manresa!!
en fi no he pogut possar les fotos perquè aquest collons d'ordenador no em llegeix la targeta!!
La primera de les promeses que em vaig autoimpossar esta feta, la seguent espero que la pogueu veure ven habiat!!!
6 comentaris:
ES DURISIMMM MONTSERRAT pero si te dic la veritat me agrada molt pujar,tranquilitat absoluta i bones vistes!!! per cert avui e pujat yo!!
molt gran jordi molt gran!!
yo lo odio por lo duro que pero es un puerto especial para mi ya que desde los 7 añitos lo subo.LO IMPRESIONANTE ES QUE NUNCA LO SUBO Y TU VAS Y LO HACES CASI EL PRIMER DIA.QUE GRANDE!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!ANIMO JORDI Y NOS VEMOS EL SABADO
Me alegro qe lo hayas subido,supongo que una vez arriba te vendrian unas emociones inmensas,tantos dias sin poder hace algo que te gusta,me alegro que vuelas a dar pedales,el sabado sera un placer verte y rodar contigo....
El sábado te quitaras otra espinita y ya podrás estar con nosotros. Aunque no lo creas, ya tengo ganas de verte correr con el equipo
no puc explicar les sensacions que vaig tenir... uffff, però us aseguro que no van ser com les que vaig tenir el primer dia que vaig pujar a la bici despres de l'operació... allò va ser inolbidable i inexplicable...
cada dia que pujo as la bici penso en els dies que no ho he pogut fer, i si algun dia en fa mandra( que de moment no m'ha passat) em marxa de cop només de pensar quan no ho podia fer!!
...esto es solo el principio...pista que despega el masferrer....!!!!!
Publica un comentari a l'entrada