divendres, 9 d’octubre del 2009

El rival més difícil està al cap.

Sense cap mena de dubte és una veritat com un temple. Quants corredors i corredors amb unes qualitats excel•lents s’han quedat en grans promeses per culpa del cap? Molts! No és qüestió de començar a citar corredors, però al llarg de tota la història del ciclisme n’hi ha hagut. Personalment crec que un corredor quan està al 100 x 100 te que ser de físic i de ment, no serveix de gaire estar al 100 x 100 físicament si el cap el tens a la lluna.. Jo crec que va repartit meitat i meitat, 50 % físic 50% cap, o potser m’atreviria a decantar més cap al cap que cap al físic, sobretot en carreres de llarg desgast .Un gran corredor amb un gran palmarès gairebé sempre ha reunit aquestes qualitats. Quantes vegades no he estat en cursa i veus que vas fent la goma i el teu cap comença a dir “no puc més, no puc més” i lògicament al final et quedes. I d’altres vegades, quan estàs bé de forma i et sens valent el teu cap pensa que “va que encara et queda un punt més” i ataques i vas com un tiro! El més bo de tot és que gairebé segur que físicament estàs igual, però el teu cap et traiciona i et fa veure el que no és. Jo tinc comprovat que si vaig rodant ven colocat davant el grup em “creixo” i si vaig al darrere mmmmm..... El cap és un factor essencial i fundamental en el ciclisme... Gràcies pel dibuix judith.

7 comentaris:

Ciclista ánonimo ha dit...

Justo ayer reflexionaba sobre esto en esos ratos que vas dándole a la cabeza mientras vas en bicicleta.
Pensaba escribir sobre todos los ciclistas ( sin dar nombres claro) que conocí y entrené que con extraordinarias cualidades se perdieron en el anonimato por su mala cabeza ( falta de ambición, poco entrenamiento, no cuidarse...).
Sin embargo otros que por sus cualidades nunca podrían triunfar y lo sabías, se entregaban, luchaban, se sacrificaban y para mi siempre fueron motivo de orgullo .

Judith ha dit...

Agafaré els teus consells per les meves curses.Són molt savis^-^.

Daniel Lopez ha dit...

La mente mueve murallas...
Poco mas se puede decir...
Cuantos portentos fisicos se han quedado por el camino por su mente...

Juan de Dios ha dit...

yo soy de los que la cabeza lo hace todo o casi todo.se puede estar al 100 por cien fisicamente y hundirte en una carrera,nervios,presion.....lo dicho la cabeza lo es todo

jordimasfepesa ha dit...

ja és nota Juande!!!
jejejejejeje...
ja estàs de pre-temporada?

Juan de Dios ha dit...

que va jordi,estoy en mi segunda semana de paron total.creo que hare unos dias mas y empezare a hacer algo.y tu como llevas lo de el preparador???????lo coges o vas a tu aire????

jordimasfepesa ha dit...

No no!! l'agafo, l'agafo. Aquest any vull provar-ho. El problema és que no puc fer una casa molt estricte per motius de feina, ja t'ho vaig comentar.
Però tinc moltes ganes de fer les coses fiferents que fins ara i aviam que passa.
De ganes en tinc moltissimes!!!