dijous, 21 de gener del 2010

1 any

Avui fa un any m’operaven, ja ha passat un any des d’aquell dia, un dia que, per tot el que va ser, ( sensacions, por, estranyesa, i mil i una cosa que no puc descriure ), no oblidaré mai. Vull agrair a tothom que ha estat al meu costat, que m’ha animat en els moments difícils, des de el qui ha estat al meu costat cada dia fins al que amb els seus missatges al blog m’ha animat, a tots i cada un d’ells mai us podré tornar el que m’heu donat, ja que el que m’heu donat no te preu. Quan et passa quelcom així no queda altre remei que lluitar, lluitar i lluitar per tornar a aconseguir els objectius que un és marca a la vida i aquesta ja és un objectiu. Diuen que de tot en aquesta vida s’en pot treure quelcom de positiu i us puc assegurar que d’aquesta experiència he après moltes coses ja que indirectament he viscut coses que res a veure tenien amb la malaltia. Mil i una gràcies a tots!

Aquest aparatet m'el van donar el dia que em van ingressar, és tracta de xuclar per aqueta boquilla i fer pojar les tres pilotetes fins d'alt. Ho vaig provar i xupat! als tres dies de l'operació, la piloteta blanca (que es la menys pesada) no tenia força ni per fer-la moure. Aquest va ser el meu primer objectiu, fer pujar totes i cada una de les pilotetes fins d'alt...

8 comentaris:

Oriol Figuerola ha dit...

Marcar-se objectius petits i anar-los assolint és el millor camí per a arribar a fites més altes (en el teu cas tornar a la competició). Tu vas fer-ho així, i a base de constancia i sobretot, del que resa al teu blog (pit i collons!!) ara ja només penses en fer gas com si res hagues passat.

De tot se n'apren, bo o dolent, i segur que també t'ha fet crèixer com a persona i a veure altres coses de la vida.

Salutacions, que anims no te'n falten pas (bé, només els dies que vas globo i et falta mitja hora per arribar a casa, jejejeej).

Secociclisme ha dit...

Totes les situacions adverses t'ajuden a coneixer-te millor i a veure les priorats realment importants a la vida.
Salutacions i endevant.

oscar ha dit...

Quins collons que tens nano.
Ara et vull veure arrancan a les curses, ja has pasat o de les pilotetes, toca tocar-li les pilotes als que et vegin arrancar.
Que et vagi molt be la temporada, ho mereixes. Espero veure't a les classificacions a davant.
Salut.

CICLISMO NINJA ha dit...

En marzo hará también un año de mi desprendimeinto de retina, 3 meses después mejoré la QH en hora y media, llevo 2 medias maratones y pretendo acabar la maratón de Barcelona, un año después. No era una operación especialmente grave pero me tuvo un mes y algo "parado", si, tienes tiempo para pensar y como decís, te llegas a conocer un poco mas. Ahora creo q la recuperación y la vuelta a rodar fué fantástico, te cambia como persona y pienso q te hace mejor. Un abrazo y a por ello. VALE LA PENA!!!

Anònim ha dit...

No me cansaré de decirtelo eres un ejemplo de lucha y fé y una referencia por tu afan de superaración ante las grandes adversidades. Y encima con personalidad con la verdad por delante!
Si us plau no canvis mai!!!!!!!!!
Abraç molt fort!
Toni

Juan de Dios ha dit...

como dice oscar QUINS COLLONS JORDI!!!!!!!

Jordi Soler ha dit...

Enhorabuena Jordi...eres un ejemplo a seguir...

Daniel Lopez ha dit...

Claro que sacas cosas positivas, lo importante es la lucha por volver ha hacer lo mismo que el día anterior a la operación...