Dopar-se o donar positiu

Es evident que son dos coses molt diferents. Qui es dopa ho fa perquè vol, sota la seva responsabilitat i sota la seva consciencia. Una altre cosa ven diferent es donar positiu. O més que diferent en donar positiu entren molts factors que se’ns poden escapar de les mans. Quan vaig començar amb això de la bici em van alertar dels controls antidòping i arrel d’això vaig començar a mirar quin medicaments d’us “normalitzat” poden donar positiu. La veritat es que vaig al·lucinar i vaig veure que donar positiu sense voler-ho era relativament fàcil. Productes com el “frenadol”, pomades contra les escaldades, medicaments per a l’al·lèrgia, i un llarg etc de productes podien establir un resultat positiu en un control antidopatge. Jo tinc al·lèrgia quan ve la primavera com tantes altre persones i em prenia dos medicaments, i un d’ells, un sprai nasal en el seu prospecte deia que podia donar positiu, el vaig deixar de pendre i vaig mirar que tenia que fer, ja que sense aquell sprai l’al·lèrgia se’m feia insuportable. Vaig trucar a la federació catalana, que em van delegar a l’espanyola i van dir-me que necessitava els papers on el metge em receptava el medicament i que em tenia que omplir un dossier. Quan vaig rebre el dossier i li vaig portar al metge ell es va posar a riure, almenys tenia 10 pàgines!! Que vull dir amb tot això? Doncs que quan una persona dona un positiu involuntari es tractat per tothom i sobretot pels mateixos corredors com un delinqüent i es posat a la mateixa altura que un que es dopa conscientment . Crec que la diferencia entre una cosa i l’ altre es evident. La gent que vol fer les coses ben fetes ha de tenir totes les facilitats i no marejar la perdiu amb burocràcia a la gent i invertir més temps es perseguir el que fa les coses malament conscientment. Però ja sabem que en aquest mon es persegueix al “pobre desgraciat” mentre es dona bombo al trampós i al mentider...