Ciclisme català

Tots sabem com està el ciclisme en general, i com que nosaltres majoritàriament correm a catalunya sabem encara millor com està el ciclisme català. No penso que el ciclisme a catalunya estigui ni millor ni pitjor que en altres comunitats autònomes. Evidentment si que hi ha llocs on el ciclisme es tracta d’una manera diferent. I aquí està la meva reflexió. No m’agrada gens quan es critica el ciclisme català desde dins mateix, i no m’agrada perquè em dol. Em dol veure com a canviat el ciclisme aquí, a catalunya i desde el meu punt de vista no tota la culpa la tenim nosaltres, els corredors, que també en tenim la nostre part. Crec que els culpables són varis. Encara em faig creus, com un equip català (ditec-camp de Tarragona) portant de lider de les Grans-classiques en Mauricio Muller, va assistir a la carrera d’olot sol i sense cotxe ni director d’equip. Una bona manera de recolzar el ciclisme català? No entenc tampoc com és possible que el campionat de catalunya de CRI puntui per les Grans Clàssiques i el de ruta no. No entenc que ja no hi hagi un ranking absolut i que grans carreres com per exemple la de Porqueres, alcanar, vinyols... puntuïn una misèria de punts. No entenc com desde la FCC no hi ha ajudes als clubs que fomenten el ciclisme de base i de competició. No entenc el passotisme que hi ha a la federació davant de la crisis que viu el ciclisme en general i el català en particular. Els directors d’equip! No entenc quina visió tenen de les carreres. “tu sempre a roda i no passis relleus” aquest any i anteriors ho he sentit molts cops. No suporto veure la covardia de molts corredors que es posen en una escapada i no treuen el cap ni de broma,i no perquè no puguin, sinó perquè no volen. No entenc com hi ha equips que prefereixen fer-se 400km per anar a córrer una circuitada fora de catalunya en comptes de córrer una Gran carrera a catalunya. No entendre mai a la vida com hi ha gentussa capaç d’aprofitar-se dels corredors, patrocinadors i de gent que és preocupa del ciclisme. No entenc a la gent que un cop a vist que no serà professional i que no li agrada la bici continuï corrents per calers, (mercenaris dels ciclisme) em sembla collonut que continuïn corrents els que si que els agrada aquest esport, però no per diners. No entendre mai el sistema d’elecció a les respectives federacions, ni el sistema interessat a l’hora de repartir les subvencions. En definitiva, aquestes són les coses, entre moltes d’altres, que han fet que estem on estem ara mateix, i si la cosa no canvia, estarem allà mateix molt de temps. Però jo sóc optimista, i penso que això canviarà...ha de canviar!