dijous, 15 de gener de 2009

Sempre he pensat així

Que significa el ciclisme per tu? Aquesta és una pregunta que molta gent em fa quan veuen la meva passió per aquest esport. I sempre he pensat que la resposta és ràpida, però amb el temps m’he adonat que la resposta no es tan ràpida com jo la creia. Simplement quan em pregunten la meva resposta és que “ sempre he pensat així.” I en part és així, però any rera any he intentat trobar una explicació a tot. Penso que si vols que la gent intenti sentir, o com a mínim posar-se a la teva pell has de ser més convincent a l’hora d’explicar-te. I la veritat és que a mi em costa molt i no ho se fer. Cada vegada que algú m’ha fet la dixosa pregunta he intentat buscar la millor resposta i segur que cada cop que m’han fet la pregunta he respost amb una explicació diferent. El ciclista neix, la passió per aquest esport és porta dins de cada un, uns ho mostrem d’una manera i uns d’un altre, el sacrifici, l’esforç, el patiment del dia a dia, el llevar-te cada dia a les 5 del matí per anar a treballar i seguidament sortir a entrenar, a planificar-te els entrenaments acoblant-los a la teva vida personal, el llevar-te un diumenge a les 5 del matí per anar a una carrera, el plaer d’acabar una carrera en el lloc 50º però sabent que ho has donat tot, l’orgull de veure guanyar un company d’equip una carrera on tu has tingut molt a veure en la seva victòria, l’abraçada a l’arribada a meta amb el company que ha guanyat, o el que no ha guanyat però que t’agraeix la feina que has fet per ell, les hores dins el cotxe anant a les carreres, les experiències explicades per un i per l’altre, les hores en els hotels, els nervis de cada carrera, veure per tv com un que havia esta company teu guanya una carrera, veure a qualsevol corredor guanyar una Paris-Roubaix, veure un corredor plorant a sobre d’un podi, aplicar el que t’ensenya la bici a la vida personal, les vivències i les misèries compartides, les derrotes i les victòries, les llàgrimes de dolor i les llàgrimes de victòria... Segurament totes aquestes coses servirien per explicar que significa el ciclisme per a mi, però segur que el pròxim cop que em preguntin respondré el mateix “sempre he pensat així”

15 comentaris:

juan de ha dit...

AMEN!!!!!!!!!JORDY ME HAS EMOCIONADO.QUE GRANDE.YO PIENSO COMO TU.LA VERDAD ES QUE HAS EXPLICADO LO QUE MUCHOS SENTIMOS Y NO SABEMOS EXPLICAR.QUIEN DICE QUE NO SABES DECIRLO? JODER MEJOR NO SE PUEDE DECIR.
JORDY MUY GRANDE,DE CORAZON ,MUY GRANDE.

GRANDE EL POST....NO TENGO PALABRAS.

Oriol Figuerola ha dit...

Joder Jordi, quin post més currat. M'has deixat com el Juande, sense paraules. Portes a dins la passió per aquest esport i es nota.

Molt currat, de debó, molt currat

XAVI NOVELL ha dit...

jo sempre m'he quedat amb una frase de l'Amstrong i que segurament també compartiras amb mí.

el ciclisme ès la independència i la llibertat.

i mai millor dit. una abraçada.

litus ha dit...

eis molt guapo el post. Les sensacions, sentiments i experiències que et dona el ciclisme són brutals. Jo diria que és una manera de viure com també ho pot ser l'excursionisme. Però en el ciclisme si troba tot! gaudeixes de la natura amb paisatges al·lucinants i cada dia veus una petita part del món. Els sentiments de tot tipus i intensos on no els trobes en cap altre cosa. I per acabar veus i demostres l'increïble i perfecte que és el cos humà en contradicció amb el que sempre et diu la societat que som fràgils.... i ridículs.... així va el mon.

Amb el Librado com ho feu per fer-vos del Alcanar?, jo li he enviat per correu fotocopia de DNI i la revisió mèdica. Suposu que ja n'hi ha prou. A les carreres ell bé? quan comenceu a anar a les carreres? jo tinc pensat començar el dia 7 a Perpinyà que diu que ja és una carrera elite. Ens veiem!

ViNi ha dit...

quan es sent una cosa desde dins, sincerament no costa gens explicar-ho...

www.ciclismodesdelleida.com ha dit...

precioso Jordi.
A buen entendedor pocas palabras bastan....y si estan bien explicadas como haces tu....el que no te entienda es porque no quiere.

jordimasfepesa ha dit...

simplement és el que penso, volia fer un escrit i he pensat en aixó. Tal i com m'han sortit les paraules les he escrit.

jordimasfepesa ha dit...

Litus, crec que amb els papers de la llicencia, la fotocopia del dni, la revisió medica i un compromis esportiu. Tot el que és necessita per la llicencia està a http://www.ciclisme.cat/contenido.php?seccion=impresos&path=./documents/Impressos%20llicencia&id=
per qualsevol dubte en dani jaca te el meu telefon, li dius que t'el doni i aclarim qualsevol cosa.

jordimasfepesa ha dit...

per cert, les carreres de perpinyà son amb una pre-inscripció i són vastant dures.T'ho dic per experiencia!
Aquí trobaras les que és fan a la provincia de girona,que son més curtes i no son ni de bon tros tan dures com les de perpinyà!
http://www.ciclisme.cat/campeonato.php?id=217

Alfonso ha dit...

Molt bé Jordi. l'has clavat, i qui pensa així és qui amb els anys continua amb la bici independentment de resultats i obsesions. M'hi sento identificat.

litus ha dit...

Així que no em recomanes la de Perpinyà? em feia il·lusió que la primera fos a Perpinyà, però són tonteries meves jaja. Bueno doncs començaré amb la següent la del dia 8 per Girona. Una cosa, a la web de fedecat diu que la de Perpinyà no és social, que ja és de ELITE. El que no se si puntua o com va això

jordimasfepesa ha dit...

alfonso! m'alegra que et sentis identificat. No esperava menys de tu!
Litus, no vull dir que no te la aconselli. Jo les he fet i son una passada. Crec que tu no has corregut mai, no?
per això et dic que començis més piano piano, però si vols anar-hi amb "dos collons"!!
Les carreres son elit s23, son del calendari françes i n'hi han 4 o 5.
L'any passat vaig correr la Le bolou-blanes(no la vaig acabar) i el dia seguent, blanes -le bolou, és va volar, vam fer 175km a 45 de mitja.

Daniel Lopez ha dit...

El ciclismo para mi es vida,en la vida de cada individuo hay momentos de felicidad,de sacrificio,de ilusion,de penurias,ect,ect...
Es vida tanto mental como en el interior del carazon....

litus ha dit...

"175km a 45 de mitja!!" Bua crec que ho deixo córrer jajaja començaré per les socials doncs.

Albert Olivé ha dit...

Molt ben parit aquest post Jordi! A mi em passa igual quan he d'explicar alguna altre cosa que també em torna boig. Són tantes i tantes les explicacions que pots donar, que al final acabes donant la més tonta i menys convincent. Tot i així t'entenc perfectament.