dimarts, 31 d’agost de 2010

Força de voluntat

Està clar que en el ciclisme, com a la vida, la força de voluntat es quelcom imprescindible.
El ciclisme es superació, disfrutar, sacrifici, i en global es força de voluntat.
Un ciclista al llarg de la seva trajectòria es troba amb moltes adversitats, ja siguin, de salut, ratxes de mala sort, de desanim, de des motivació, que les coses no surten bé i un llarg etcetra de circumstancies que fan que no aixequis el cap.
Hi ha problemes que nomes son de cap, jo en dic problemes imaginaris, que en realitat no hi son i nosaltres els inventem. Aquests ja van amb el tipus de persona. Hi ha ciclistes que son propensos a desmotivar-se, a veure-ho tot negre i son aquests els que més es veuen avui dia, ciclistes que els hi han donat tot fet i a la més mínima ja estan amb la moral per terra.
Son els contraposats als ciclistes lluitadors, els que han hagut de guanyar-se amb la seva suor tot el que han aconseguí, aquests tenen una moral de ferro.
Problemes de salut, aquests son els pitjors, ja que moltes vegades no hi podem fer res, però amb força de voluntat, la lluita del dia a dia, amb la il·lusió podem ajudar que se solucionin més ràpid.
Però tant és el tipus de ciclista que siguis, ser ciclista comporta tot això, comporta saber solucionar aquestes situacions, saber sobreposar-te a qualsevol del problemes que et puguin sorgir, com a la vida mateixa...

3 comentaris:

Garban ha dit...

molt ben dit

juan de ha dit...

ERES TODO UN EJEMPLO,JORDI.
ENHORABUENA POR SER UN TIO LEGAL

Daniel Lopez ha dit...

Bien definido jordi... ciclismo es como cualquier otra profesion, en donde se da lo que tu citas...

Que tal las ruedas??? espero que las estes disfrutando...