diumenge, 12 de setembre de 2010

Buit

Així és com he arribat avui a la línia d’arribada d’Olot. Buit, sense ni un gram de força, sense res més per donar... S'ha volat, o si més no és la sensació que a mi m'ha donat, ràpid, molt ràpid, la 1º hora amb mitja de 46Km/h!! Avui no hi ha hagut sort, o més que sort ganes de fer les coses bé. Una escapada de 20 corredors i cap dels TRES companys d’equip que avui érem a la sortida d’Olot. Com que no hem fet la feina al principi l’hem hagut de fer després tirant del pilot on anàvem els TRES integrants de l’equip. Sabent que era pràcticament impossible atrapar a davant no ens ha quedat altre remei que tirar del grup. Un cop a Banyoles i a uns 30 Km de meta el meu cos ha dit prou, i feines he tingut a arribar a Olot. He arribat emprenyat a meta perquè un cop més no hem corregut gens bé com a equip, i satisfet per veure un company d’equip assumir la responsabilitat de tirar quan les coses s’han fet malament i satisfet personalment per haver-ho donat tot per intentar caçar davant... Amb unes ganes boges que arribi dissabte i poder esmenar la mala carrera d’avui... O sigui que canya cap a Manlleu!!

3 comentaris:

juan de ha dit...

eso eso jordi,canya a manlleu.tu bien sabes que cuantas mas ganas se le tienen a una carrera peor salen las cosas.animo jordi que con ese espiritu se va a todas partes.

Javi Puit Juste ha dit...

Bueno, quan jo ja vaig petar (al km 100 i això que anava a roda), portàvem una mitja propera a 43, i crec recordar que abans del port ja estàveu tu i els teus companys remant...
Amb això vull dir que es normal que explotessis. Si no fos per vosaltres hauríem arribat de nit a Olot.

A Manlleu serà diferent, ja ho veuràs.

Antoni Carulla Abadal ha dit...

Jo no crec pas que ho haguéssiu fet malament. A moltes curses de professionals els equips es posen d'acord i tiren; i vosaltres ho vau fer així. Vau tirar, sense atacar i mantenint el respecte als altres companys del pilot. Durant una llarga estona això em va recordar a el que he vist en moltes etapes del Tour o de la Vuelta quan veig un equip tirant davant del pilot i aconseguint així que ningú de darrere vulgui atacar durant una hora. De fet el que no m'agrada de la manera de córrer dels amateurs de Catalunya és que la gent ataqui tota l'estona, un després de l'altre inmediatament i en cadena, i que no vulgui tirar ningú del grup gran. Vosaltres vau aconseguir de donar un toc de caràcter professional a la cursa;
Salutacions;
Antoni