dimarts, 28 de setembre de 2010

Rumors...Promeses...

Arriba el final de temporada i tot és igual que cada any... Rumors dels equips que segueixen, dels que no, transvasaments de corredors, promeses i més promeses. Jo em quedaré amb aquestes ultima, les promeses, ja que les dues primeres son bones (sota el meu punt de vista) pel cilisme. Tantes vegades he sentit “si vens amb mi correràs tot, tindràs tot el material i roba que et faci falta” i acabes la temporada que has corregut? Això si, tens l’armari ple de roba i de no sé quantes coses que et serviran per entrenar amb la grupeta del diumenge... Cada any hem viscut i hem sentit les promeses que fan alguns equips amb la fi d’atraure corredors dels altres equips o senzillament per poder atraure a qualsevol corredor. Recordo la meva època de master que hi havia corredors que anaven d’un equip a un altre per la diferencia amb el numero de culots que et donaven i jo pensava que a elit això no passava, que a amateur el que contava per damunt de tot, i sense cap altre cosa que se li acostes era el calendari. Doncs resulta que no, que el que preval en molts corredors es el material. Així ens va la cosa al ciclisme català. No puc entendre que un xaval que vol aspirar algun dia a ser pro es fixi en el material i no en el calendari, llavors acaben com acaben. Tots els corredors sabem quins son els equips amb els quals podràs sortir a córrer a fora, que per tradició han disputat el calendari de fora de Catalunya i aquest es un valor que últimament s’ha perdut

4 comentaris:

juan de ha dit...

bueno esto da mucho para hablar,jordi.tal como esta ahora el ciclismo un chico joven en su primer año o se va al norte o elige un equipo donde este gente de la que pueda aprender.en su segundo año si que ha de buscar el calendario y explotar con la experiencia que le han dado los veteranos.

antes si que era asi,los elites.ahora ya se ha quedado en material material material......

jordimasfepesa ha dit...

i tant que dona molt per parlar...
evidentment el primer any si no ets un fora de serie vas on pots i on vols. Ara això d'aprendre dels veterans... ven pocs n'hi han que escoltin i aprenguin...o no?
avanç era així i les coses anaven millor, ara... pues estem com estem

juan de ha dit...

toda la razon pero aun hay que ser positivo y pensar que hay gente que te escucha....

Javi Puit Juste ha dit...

Evidentment que hi ha gent que va als equips per material, com també hi ha gent que va als equips pel calendari, o simplement per estar en un equip i poder intentar practicar un esport d'equip, o altres moltes opcions.

En el cas dels equips catalans que conec tot és molt molt lamentable. O et donen un munt de material i et tracten d'una manera desagradable (deixem-ho així), a part de no complir amb la gran part del calendari promès a l'inici de temporada, o bé equips que no donen gran material però almenys donen un calendari molt decent, però que no obstant exageren aquest calendari de manera irracional e innecessària.

Però com dic, això solament ho he vist en determinats equips catalans. No vull dir que tots siguin així.

Afortunadament també puc parlar d'equips que et donen més o menys (calendari,material) però que et donen una cosa molt més important: recolzament, amics, un tracte per igual a tots, coses que fan que t'oblidis de si t'han donat o no t'han donat bici o de si estàs corrent el Tour dels Pirineus o una cursa popular.

I això vivint a Catalunya, és de ser molt afortunat amb el personal que pulula(*) per les curses catalanes.


(*) http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0111296

* Apreta les dents a Perafita. Sort.