dimecres, 29 de setembre del 2010

Tot a punt!!!

aquesta és la llista d'inscrits per al cinturó de l'Empordà. si cliqueu a sobre de la imatge s'ampliarà!! casi res!!! Ja no hi ha volta enrere, ni ganes!!!! divendres comença la Volta a l'Empordà. Amb unes ganes fora del normal i amb una il.lusió tremenda. La veritat es que estic en un bon moment de forma però això no vol dir res, avegades els nervis juguen males passades, però tan se val, l'ho més important son les ganes i la il.lusió i amb això és pot anar a tot arreu. Aquí us deixo l'enllaç de les etapes i del rutometre. Casi res!! el 1º dia es una autentica envoscada!! però per un recorregut guapissim!! El segun dia... ufff el segon dia... El port d'Oix i Rocabruna te telaaa!! i el 3º dia... pujant Sant Pere de roda per el costat del port de la selva...el primer Km es brutalment dur, amb rampes del 15%!! en fi, que espero que tot surti bé, però el que se segur es que amb la companyia dels companys d'equip segur que serà genial!! o sigui que a disfrutar i gasssssssssssssssssss!!!!!!!!!!!!!!!!

dimarts, 28 de setembre del 2010

Rumors...Promeses...

Arriba el final de temporada i tot és igual que cada any... Rumors dels equips que segueixen, dels que no, transvasaments de corredors, promeses i més promeses. Jo em quedaré amb aquestes ultima, les promeses, ja que les dues primeres son bones (sota el meu punt de vista) pel cilisme. Tantes vegades he sentit “si vens amb mi correràs tot, tindràs tot el material i roba que et faci falta” i acabes la temporada que has corregut? Això si, tens l’armari ple de roba i de no sé quantes coses que et serviran per entrenar amb la grupeta del diumenge... Cada any hem viscut i hem sentit les promeses que fan alguns equips amb la fi d’atraure corredors dels altres equips o senzillament per poder atraure a qualsevol corredor. Recordo la meva època de master que hi havia corredors que anaven d’un equip a un altre per la diferencia amb el numero de culots que et donaven i jo pensava que a elit això no passava, que a amateur el que contava per damunt de tot, i sense cap altre cosa que se li acostes era el calendari. Doncs resulta que no, que el que preval en molts corredors es el material. Així ens va la cosa al ciclisme català. No puc entendre que un xaval que vol aspirar algun dia a ser pro es fixi en el material i no en el calendari, llavors acaben com acaben. Tots els corredors sabem quins son els equips amb els quals podràs sortir a córrer a fora, que per tradició han disputat el calendari de fora de Catalunya i aquest es un valor que últimament s’ha perdut

diumenge, 26 de setembre del 2010

Una més!!

He tingut que modificar un xic el recorregut per la boira... Molta boira!! Arribant a Girona, passant al costat de la catedral Osor, des d'Anglès fins al Plà de les Arenes 29Km de pujada! quina tortura! Impressionants vistes baixant cap al coll de revell... Seva, parada obligatoria a fer la xispa! Des de Calders al fons Montserrat, ja només queden 30Km!! Doncs al final 161 Km amb un bon ritme, regulant per arribar a casa i la veritat es que he arribat prou sencer, anant al meu ritme, clar. Una altre cosa serà seguir el ritme dels animals que van a la Volta a l'Empordà!! Però bueno, farem el que podrem... GASSSSSSSSSSSSSSSSSSSS!!!

dimecres, 22 de setembre del 2010

8 dies!

Falten 8 dies per la volta a l'empordà. Avui aprofitant que feia bon dia i presagiant els mals dies que venen he decidit modificar el dia d'entrenament pensant que val més entrenar en sec que no en mullat. 4h cap a la saca pensant en la volta a l'Empordà. Motivat al cent per cent i amb unes genes increibles de que començi la volta!

divendres, 17 de setembre del 2010

Recordant...

Arriba el final de temporada i l'altre dia vaig començar a mirar tot el que vaig correr l'any 2004, que no va ser poc! Presentació d'equips de la Volta a Galicia La volta al Salvador La volta a Tarragona, i un somni fet realitat, correr el valenciaga!!uff, pell de gallina cada cop que recordo elmoment de la sortida i tot el cap de setmana... Macario, Iguanzo, Guerrita (el meu debut en copa espanya)i Aiztondo. Les quatre puntuables per la copa espanya. Circuito Montañes, sense paraules, la millor carrera per etapes que he corregut mai. Vaig acabar 3º per la cua i en Didac Quadros em va dir que qui acabava el circuito obtenia el carnet de ciclista!! Memorial Mariano Rojas i la classica de Santa Anna Galicia, goierri, Toledo i Cartagena, quatre voltes més cap a la saca!! Torredonjimeno (copa espanya), cinturó de l'empordà, Clàssica de Triana i volta a Coruña. Aquest any també vaig córrer la volta al Salvador a centreamerica, recordo que vaig acavar l'any amb 85 dies de competició! sense cap mena de dubte un dels meus millors anys com a ciclista, ha vaig córrer tot, recordo que aquell any amb molt d'afecte, van ser molts moments viscut i amb molts de bons records...

dimarts, 14 de setembre del 2010

Reconeixent el terreny

Des de l'alt de la Vajol mirant cap a la costa. Impressionant vistes... Segons un escrit que hi havia en una placa aquesta sirena i aquest pastor van fer un tros de camí cada un i es van trobar en mig de la plana i van formar la plana de l'empordà... Avui he reconegut el terreny de la 1º etapa de l'empordà, concretament els primers 130Km. Son durs, primer l'alt de Perafita, però es que despres hi han moltitud de repexons que fins i tot son més durs que el port de 3º! L'alt de la VAjol te unes rampes molt dures, però es que 20 km avanç ja vas fen repetxons d'aquells que et van maxucant... Però el més dur de tot serà si fa tramuntana com avui, tot el recorregut exeptuant el 1º i l'ultim por (perafita) la tindrem de costat!! o sigui que si fa tramuntana mmm.... GAssss!!!!!

diumenge, 12 de setembre del 2010

Buit

Així és com he arribat avui a la línia d’arribada d’Olot. Buit, sense ni un gram de força, sense res més per donar... S'ha volat, o si més no és la sensació que a mi m'ha donat, ràpid, molt ràpid, la 1º hora amb mitja de 46Km/h!! Avui no hi ha hagut sort, o més que sort ganes de fer les coses bé. Una escapada de 20 corredors i cap dels TRES companys d’equip que avui érem a la sortida d’Olot. Com que no hem fet la feina al principi l’hem hagut de fer després tirant del pilot on anàvem els TRES integrants de l’equip. Sabent que era pràcticament impossible atrapar a davant no ens ha quedat altre remei que tirar del grup. Un cop a Banyoles i a uns 30 Km de meta el meu cos ha dit prou, i feines he tingut a arribar a Olot. He arribat emprenyat a meta perquè un cop més no hem corregut gens bé com a equip, i satisfet per veure un company d’equip assumir la responsabilitat de tirar quan les coses s’han fet malament i satisfet personalment per haver-ho donat tot per intentar caçar davant... Amb unes ganes boges que arribi dissabte i poder esmenar la mala carrera d’avui... O sigui que canya cap a Manlleu!!

dissabte, 11 de setembre del 2010

Sense ganes, cansat...

Aquests son alguns dels adjectius que se solen sentir quan arriba el final de temporada. Molts equips tenen problemes per confeccionar els equips per anar a córrer les ultimes voltes de la temporada. Quan truquen als corredors i ells donen llargues i diuen que estan cansats, que porten moltes carreres a sobre, que no estan motivats, que els costa entrenar, que no tenen moral per sortir a fer 4 horetes i un llarg currículum d’excuses. Això si, al mes de gener tots a trucar portes per poder parar la mà. Em sembla indignant la poca professionalitat d’alguns corredors a l’hora de respondre a el que s’espera d’un corredor, que com a mínim es que vagi a córrer. Evidentment parlo dels corredors que es dediquen a córrer i entrenar, a corredors que no saben el que els espera quan tinguin que penjar la bici i posar.-se a treballar, també quan soni el despertador a les 5 del matí trucaran a la feina i diran que estan cansats? Molt poca serietat es el que abunda avui dia. Diumenge cap a Olot falta gent, una cursa que m'agrada molt i que li tinc unes ganes especials i a sobre aquest any serà campionat provincial gironí!! per fi tenim provincial a girona!! i aquest any ens quedarem sense campionat de Catalunya de CRI?

dimecres, 8 de setembre del 2010

Apurant el dia

Avui era el dia fort d'entreno de la setmana, i després de veure la Vuelta he sortit pensant que el dia s'allargava fins les 21h. He fet les series en els 2 primers ports del dia i just quan em dirigia a fer l'ultim he pensat, "ostres, sembla que falta llum" però com que amenaçava pluja he pensat que serien els nubols!! Burru de mi!! just al començar l'ultim port, els Angels m'he adonat que no, que es feia fosc de veritat i mitja volta i gassss!! a 25 Km de4 casa ja era absolutament fosc!! M'ha tocat passar per autentics camins de cabres per evitar les carreteres transitades.... Però he arribat a casa i he pensat... un altre entreno cap a la saca!!!! el camí de carro que he agafat per no passar per la carretera aquí les vistes del pont d'entrada a Torroella des del camí de carro del costat del riu ter

dilluns, 6 de setembre del 2010

Camí a l'Empordà

Avui comença el meu camí cap al XI cinturó ciclista a l'Empordà. Després de cinc dies de descans actiu, i de fer unes passejades a lo "verano azul" avui he començat a entrenar pensant en el cinturó ciclista a l'empordà. Objectiu? evidentment no és altre que poder acabar, sóc conscient del nivell d'aquesta prova on participen set equips professionals i onze d'amateurs. En total uns 140 corredors, 3 etapes i un total de 480Km. Aquí podreu veure el recorregut de les 3 etapes. I aquí les altimetries i els perfils de les 3 etapes. Dur, molt dur. Però m'es igual. Amb les ganes i la ilusió que m'ho agafo segur que tot sortirà bé. Qui m'havia de dir a mi fa un any que ara estaría en dispossició de córrer el cinturó de l'Empordà! Sense oblidar dues de les carreres que més ganes tinc de córrer, aquest diumenge a Olot, i el dissabte que ve a Manlleu, les dues ultimes grans clàssiques de l'any, que els i tinc unes ganes!!!!mmmmmm!!!!!! doncs apa, a entrenar fort i PIT I COLLONS!!!!

dijous, 2 de setembre del 2010

Juneda

sense cap mena de dubte es una de les carreres que més m'agraden del calendari. Segur que és per les llambordes (adoquins), que per tot apassionat a la Paris-Roubaix li fa pensar en el que deuen de sentir els privilegiats que la poden córrer. Ahir doncs, cap a Juneda falta gent, un deu de carrera i un onze en organització!! amb un public molt nombros i entregat van fer que per una estona em sentis un privilegiat sobre els adoquins.... Tot i que no son tan durs com els de la Paris Roubaix....
Vaig disfrutar molt... molt....
En el tram final dels adoquins passavem per aquest carreró amb les voltes...
Juneda va ser la ultima carrera de la serie que teniem de carrera dia si i dia també, acabo aquesta serie molt motivat i gens cansat i amb ganes de més!!! molt més!!
ara a recuperar bé i ha encarar la recta final, dia 12 a Olot, dia 18 a Manlleu, 19 a Tarragona i.... ja és oficial,!! el dia 1,2 i 3 d'octubre disputarem el cinturó ciclista de l'empordà!!!!
un orgull poder córrer defensant un club com l'Alcanar!!!