Rumors...Promeses...

Arriba el final de temporada i tot és igual que cada any... Rumors dels equips que segueixen, dels que no, transvasaments de corredors, promeses i més promeses. Jo em quedaré amb aquestes ultima, les promeses, ja que les dues primeres son bones (sota el meu punt de vista) pel cilisme. Tantes vegades he sentit “si vens amb mi correràs tot, tindràs tot el material i roba que et faci falta” i acabes la temporada que has corregut? Això si, tens l’armari ple de roba i de no sé quantes coses que et serviran per entrenar amb la grupeta del diumenge... Cada any hem viscut i hem sentit les promeses que fan alguns equips amb la fi d’atraure corredors dels altres equips o senzillament per poder atraure a qualsevol corredor. Recordo la meva època de master que hi havia corredors que anaven d’un equip a un altre per la diferencia amb el numero de culots que et donaven i jo pensava que a elit això no passava, que a amateur el que contava per damunt de tot, i sense cap altre cosa que se li acostes era el calendari. Doncs resulta que no, que el que preval en molts corredors es el material. Així ens va la cosa al ciclisme català. No puc entendre que un xaval que vol aspirar algun dia a ser pro es fixi en el material i no en el calendari, llavors acaben com acaben. Tots els corredors sabem quins son els equips amb els quals podràs sortir a córrer a fora, que per tradició han disputat el calendari de fora de Catalunya i aquest es un valor que últimament s’ha perdut