diumenge, 28 de desembre del 2008

NOU EQUIP ELIT UCI

Nou equip elit uci
despres de hores i hores de conversacions, finalment hi haurà un equip elit uci català-polac.
Un acord d'ultima hora entre l'equip que l'any passat militava a la categoria elit i el govern de Polonia farà possible que el pilot professional compti amb un altre equip continental.
La plantilla estarà formada integrament pel projecte que ja va estar a les carreteres el any 2008 amb l'espera d'alguna incorporació de darrera hora d'algun corredor de renom. La plantilla serà de 15 a 17 coredors i el seu fitxatge estrella és un corredor guanyador d'una gran volta, però el qual no és pot desvelar el nom fins a tenir el contracte tancat.

dissabte, 27 de desembre del 2008

Llevantada a l'Estartit

No he fet cap comentari de les fotos, crec que les imatges parlen per si soles, els humans ens esforçem a construir allà on no es pot, i d'alguna manera la natura es revela contra això, la naturalesa sempre torna al seu lloc, allà on sempre havia estat.

divendres, 26 de desembre del 2008

Imatges del 2008

Alcanar
A tota vela!
Amb el Luis a Odena
Amb el Mauricio i l'Hospital
L'Andreu, Torrentó, Gerard, Hospital, Benavent
Mazarrón , amb l''Andreu i en Ruben
Camarles , a l'escapada amb en Franco i e Juande
Sant Jaume dels domenys, amb en Sargatal, Benavent i en Vila
L'elvira i en Jimi, sense paraules, un 10!!
Amb l'andrei i en Gerard a la escursió que vam fer a Navarra Aquest 2008 m'ho he passat molt bé damunt la bicicleta, he compartit moltes experiencies i he corregut moltes carreres boniques.
Espero continuar compartint carreres amb vosaltres, amb els de l'equip i amb els que no sou de l'equip, perquè com diu un blogger, el ciclisme és una manera de viure, i jo ho comparteixo.
Gràcies als blogs he conegut a apassionats d'aquest esport i he vist que la meva manera d'entendre el ciclisme és compartida per molta més gent que la que em pensava, així doncs, fins la proxima cursa!!

dilluns, 22 de desembre del 2008

Hipòcrites

La meva visió del post del junde dios.( http://www.ciclismodecarretera.blogspot.com/ ) La hipocresia és una cosa que abunda molt en el mon del ciclisme. Com diu en juande, acabada una carrera tothom a atacat tothom a fet de tot i tothom no ha guanyat perquè ha cremat molts cartuxos. “joder tiu com anava” o “ si no arriba a ser perquè portava un company a l’escapada...” Però les hipocresies més grans les he trobat entrenant, en el dia a dia, he estat compartint hores i hores d’entrenament amb gent que al final no han estat el que jo em pensava, que entrenant amb mi em deien unes coses i darrere “clac” punyalada, m’he trobat de tot. En el meu primer any de competició jo era un mindundi i escoltava a tothom, amb el temps he vist els que realment em volien ajudar i els que no. Quan corria, passava més hores amb “companys” ciclistes que amb la meva família, i com no, quan algun d’aquests companys fitxava per algun gran equip m’en alegrava de tot cor. En la següent sortida sentia a dir de tot, “que si aquest a fitxat amb aquest equip perquè....” i coses així, però desprès, van a sopar junts amb les respectives parelles. O sigui que primer és posen a parir i després van juntets a sopar! Per la meva zona d’entrenament he coincidit amb molts ciclistes que han guanyat moltes coses, Pau Doncel, Guillem Muñoz, Eloi Coca, Jordi Riera,... Aquest últim... Jo l’any que el vaig conèixer va ser l’últim any que estava a elit, l’any següent va fitxar pel kelme pro, el vam anar a veure en una arribada a Sabadell de la Volta a Catalunya, després de la etapa el vam anar a saludar, va passar per davant meu, a un pam i jo li vaig dir” com a anat Jordi” sabeu la resposta? Cap, ni em va mirar. Jo que havia entrenat amb ell (poc) però el suficient perquè em saludes. El següent dia que vam coincidir entrenant, ja us podeu imaginar, vaig passar d’ell. Un hipòcrita com la copa d’un pi! En els meus inicis en vaig trobar a molts ( i molts també pensaran el mateix de mi) Per sort no tothom és així, i tal com em vaig trobat persones hipocrites, també en vaig trobat de magnifiques, Rogelio i Jose Angel fuentes, Juanma Martinez, Andreu Vidal, Enric Rigau, Eduard Piferrer, Jose Manuel Pintado, amb ells també vaig compartir i segueixo compartint moltes coses i al cap i a la fi tots acabem anant amb la gent amb la qual ens sentim a gust...

dimecres, 17 de desembre del 2008

4 de Novembre

Sens dubte una data que recordaré durant molt temps. Vaig anar a l’hospital de Palamos a fer-me un control rutinari amb al cardiòleg. Desde nen que tinc un buff al cor. La sorpresa, desprès de visitar-me em diuen que em tinc que operar. Em vaig quedar blanc, mut, com mai m’havia quedat. Quin és el problema? Tinc una vàlvula al cor, concretament la que va de la vena Orta fins al cor que no funciona correctament, no obre ni tenca correctament i això ha fet que el meu cor s’hagi fet molt gran, tant que està quasi al límit i si és passa de les mides podria ser irreversible, les conseqüències serien que em cansaria com una persona de 90 anys, marejos, vertigen,...la solució, canviar aquesta vàlvula i el meu cor tornarà a la mida normal i tornarà a rendir normalment. Les possibilitats? Dues, una vàlvula mecànica o una de biològica, segons el metge la millor per a mi per poder fer una vida normal i poder tornar a anar amb bici és la biològica, però te l’inconvenient que a la llarga és te que tornar a operar ja que te una durada determinada. La mecànica no me la va aconsellar ja que t’obliga a tenir una vida més sedentària i t’has d’estar prenent una pastilla cada dia. Després de consultar varis metges i fer-me unes quantes proves en principi m’operen el mes de Gener, el post operatori és de 6 a 8 dies i per tornar a la normalitat, si tot va bé que espero que si, serà de 4 a 6 setmanes.

dilluns, 15 de desembre del 2008

CASiAL Alcanar

Cuan parles d’aquest poble et ve al cap el ciclisme. Qui no coneix el equip d’Alcanar? Qui no coneix en Librado i en Jimi? Persones dedicades al ciclisme i que viuen el ciclisme com el que més! Primer de tot, gràcies a ells per deixar-me formar part d’aquest equip, que canvia d’esponsor però no de la gent que el dirigeix, i això és molt important. Segon, gràcies per fer possible que aquest equip torni a rodar per les carreteres de la península, i un any més i en van 36 segueixi sent un equip respectat arreu on va. 36 anys! Son molts! La veritat, tot un orgull. En guany el esponsor oficial serà CASiAL i l’ajuntament d’Alcanar. Esperes ser entre 12 i 13 corredors i els i falten 3 o 4 corredors disposats a córrer voltes. El calendari, de luxe! Llagosti, Villareal, Maeztrazgo, castelló, Tarragona, Vuelta espanya, tour dels pirineus, Cantabria, cartagena... Crec que és un equip que pot ser molt competitiu i un gran lloc en els joves tinguin l’oportunitat de destacar i córrer.Si algun corredor esta interessat aquí us deixo un email de contacte.

dimarts, 9 de desembre del 2008

ECP pro

ECP professional, però a Andorra! Ja feia dies que m’havia arribat a les orelles aquesta possibilitat, i la veritat és que em sorprèn. Jo em pregunto? Per què a Andorra i no a Catalunya? Que és el que ha passat perquè aquest equip català hagi fet les maletes i ara vagi cap a Andorra? Aquesta es una pregunta-reflexió que jo em faig. Suposo que al llarg d’aquesta setmana s’anirà perfilant la cosa i algú de la federació explicarà el perquè de tot plegat, o potser no? Això ja comença a semblar com les empreses, que quan és volen implantar aquí revèn totes les ajudes del govern i quan marxen ho fan sense tornar tots els diners que el govern els va deixar. No se si m’explico? La cara positiva? Doncs que hi haurà un altre equip professional i això sempre és positiu. Una altre serà que ara la federació catalana podrà repartir una mica més les ajudes a altres equips elit, si més no així hauria de ser.
M'hen alegro de que tots aquests corredors que passen amb aquest nou equip, de veritat, ara us toca disfrutar i demostrar de que sou capaços, anims!!

dijous, 4 de desembre del 2008

Empresaris del ciclisme

Aquí estan tots els problemes del ciclisme, en els personatges que fan del equips una empresa on l’únic que els importa és treure un rendiment el més alt possible per a ells. No discuteixo que els patrocinadors demanin resultats, al cap i a la fi son ells els “amos” de l’equip. Jo em refereixo als dirigents de l’equip, managers, directors, tècnics esportius, presidents d’estaments esportius, caps d’areas i un llarg etc de càrrecs que ningú sap d’on surten. Començaré pels equips de competició. Quantes vegades heu vist administrar malament els calers de molts equips? Quantes vegades un equip a començat la temporada prometent l’oro i el moro i desprès res de res? No creieu que hi ha corredors, directors que fan del ciclisme el seu negoci particular, hi que farien el que fos per tal de tenir assegurat el seu cul? Us penseu que quan surt un positiu el corredor és l’únic culpable? Em fa gràcia quan surt el director de torn dient que ell no en sabia res, ja! Els clubs ciclistes, com pot ser que un club ciclista que només és dedica ha fer sortides els diumenges rebi subvencions de la federació catalana? Subvencions per que? Em sembla molt bé que hi hagin clubs de diumenges fer la buti que quedi clar, però aquests clubs no necessiten cap mena de finançament. Els estaments esportius. Si tu vols ser president de la catalana o la espanyola has de tenir contents als clubs cicloturistes que son els que voten a les eleccions. Com pot ser que el ciclisme de competició depengui de gent que no entén el ciclisme de competició com a tal? On l’únic que els interessa és arribar a dalt de tot. Tot això son exemples de com s’ha convertit, sota el meu punt de vista, el ciclisme. En un negoci per uns quants, que no senten el ciclisme, que l’únic que senten és fer-se rics a costa de manipular a gent i d’enganyar als joves talents del nostre ciclisme, en fer del nostre esport una manera de guanyar-se la vida a qualsevol preu a costa nostre, a ser capaços de tot, a ser uns mercenaris sense cap mena d’escrúpol...