Sant Jaume dels Domenys

Entre aquesta imatge

i aquesta ha passat un any Ara fa un any vaig anar a correr a Sant Jaume dels Domenys, era la segona carrera de l'any i amb uns 500Km d'entrenament i més de mig any parat. La meva il.lusió era acabar la carrera, hi ho vaig aconseguir, patint molt i amb l'ajuda del Dani i en Javi vam entrar en l'ultim grupet.

Aquest dissabte, mentre anava cap a Sant Jaume pensava en aquell dia, en tots el que em va passar pel cap quan vaig creuar la linia d'arribada ara fa un any, la gent que m'ha recolçat, que han estat i estan al meu costat, que m'animen a seguir, que em comprenen,.... ufffff!!

El dissabte vaig obtenir un resultat que fa un any ni em passava pel cap. La veritat és que m'estic trobant molt bé, les sensacions son molt bones, i el millor de tot... DISFRUTO COM QUAN EM VAN REGALAR LA MEVA PRIMERA BICI

Equip

El concepte d’equip es una cosa que jo tinc molt clara que significa, i crec que la paraula equip ja parla per si sola.

Però vist el que veig carrera rere carrera hi ha molts corredors que podrien córrer sense equip. Per a mi córrer en un equip significa estar envoltat de corredors que saps que un dia estaran al teu costat i l’altre i seràs tu al seu.

En carrera es veuen actituds poc ètiques, que al veure-les fan mal d’ulls, com quan en una escapada uns corredors del mateix equip es van a caçar uns als altres.

Altres actituds son les que es veuen avanç i desprès de la carrera, equips que son una pinya i d’altres que volten desperdigats.

Actituds egoistes, i per desgracia es veuen a l’hora de cobrar premis de la carrera. Al principi de temporada es parla de com funcionarà la cosa i tothom i està d’acord, però el dia que es toquen calers venen els problemes i l’abaricia d’alguns els fa sortir la seva vena egoista. Ells no saben veure que si un corredor de l’equip arriba davant es perquè els seus companys d’equip l’han protegit per darrere.

Quan en un equip els corredors son una pinya les coses surten bé, tots els corredors son un! I això es nota a l’hora de treballar per un o per un altre. Quan l’abaricia d’alguns corredors s’apodera d’un equip no hi ha res a fer.

Per això penso que tots aquests corredors que no saben el que és un equip i que tampoc ho volen apendre que facin el favor de córrer pel club ciclista que porti el seu nom, així quan guanyin un premi se'l podran quedar tot per a ells!!

Un equip maco es el millor que hi ha, sense cap mena de dubte....

Carlos Sastre

“El día de hoy ha dado para mucho, y para muchos comentarios. Para algunos habrá sido una locura, para otros una estupidez, para otros un día de un valiente, para otros un día de coraje... Para mí ha sido un día de desfrutar encima de la bicicleta”,

“Cuando estaba arrancando Alberto Contador ha venido a decirme que por detrás había habido una caída. Le he contestado que me parecía muy bien, pero yo tenía en ese momento a un compañero por delante, estaba moviendo la carrera y he seguido con mi ataque. Ellos han parado y luego, cuando he llegado a la línea de meta me han dicho quién se había caído”.

“Quien quiera sacar discusión o polémica de este tema lo puede hacer libremente. Yo me he caído en este Tour, me he caído en el Giro de Italia, he tenido averías y a mí nunca nadie me ha esperado. Creo que estamos haciendo del ciclismo una patraña de niñatos y esto es lo que sucede en este tipo de circunstancias”.

“Yo tenía ganas de intentarlo en el día de hoy. He tenido la suerte de contar con un solo compañero, que ha sido Kolovanovas, me ha hecho todo el comienzo de carrera y luego no he tenido las fuerzas suficientes para coger la escapada de delante, pero lo he intentado con todas mis ganas y esto para mí es lo más importante. Para algunos estaba muerto y el día de hoy para mí me da algo más que una victoria.Yo creo que las victorias son importantes, pero las derrotas son mucho más, porque se sacan muchas más cosas positivas. El día de hoy me ha enseñado algo nuevo de mí que no sabía. Me siento feliz de haberlo intentado, de haber luchado y de haber vuelto a la carrera que más me gusta con ganas”.

En cada una de les seves paraules es despren ciclisme de veritat, la veritat es que sobren els comentaris, amb la lliçó de ciclisme d'avui n'he tingut prou. Lluita, lluita i més lluita!!

Lluita

L’ultima etapa del tour em va emocionar. No per la seva espectacularitat, ni per la batalla dels corredors, ni pel resultat final. Em va emocionar veure a un lluitador lluitar. Se que molta gent el veu un prepotent, potser no els falta raó. Jo l’admiro perquè és un lluitador, un corredor que no es rendeix, i un valent. I dic valent perquè es va retirar estant d’alt de tot i va decidir tornar, i ja voldrien molts obtenir els resultats que ha aconseguit. També dic valent perquè molts en el seu lloc, amb el que li ha passat al tour d’aquest any ja estarien a casa o a 3h del lider i ell ha continuat lluitant. Sacrifici, esforç, lluita, orgull, son moltes de les coses que s’han de tenir per arribar lluny a la vida, i ell les te. Tot i que no és el tipus de corredor que a mi m’agrada l’admiro per totes aquestes coses i desitjo que continuï pedalant al més alt nivell i sent com es dubto que ara digui que és retira. Però faci el que faci te el meu respecte assegurat. GGGOOOOOO LANCE!!!

Emigrar

Equips espanyols igual a equips de grans voltes. Tot segueix igual. Ho ets un vueltoman o en equips espanyols no i tens res a fer. Crec que en Luis Leon pot arribar a ser un gran classicoman però està clar que en l'equip on està no ho serà mai. En l'etapa de l'altre dia on anaven 3 caisdepagne tiraven (segons van dir) primer per la general! Per la general? no entenc res! de veritat veuen a luisle lluitan per la general del Tour? potser soc jo que no entenc de ciclisme, però al Luisle el definiria com a classicoman. Despres van passar a lluitar per l'etapa, i despres no se per que! Em sap molt greu veure a grans possibles classicomans perdre anys del seu bon ciclisme esforçan-se a ser corredors de tres setmanes. Fart estic de que si no ets un vueltoman no ets res!! Potser serà perquè sóc un enamorat de les classiques i del ciclisme d'avanç, el ciclisme d'atac i no del ciclisme que estem veient aquesta setmana (ciclisme per dormir). De veritat això dona més audiencia que les grans etapes del giro o que una clàssica del nord? Luisle, tu tens espectacle a les teves cames, tens flandes a les teves cames!!!!! Emigra!!

Disfrutant com nens petits!!

Dissabte ens vam disposar a fer un bon entrenament i canviant els plans que teniem d'entrenar per Sant Hilari, vam anar a Banyoles on volia reconeixer una ruta que no haviat fet mai i que conicideix amb la segona etapa de la volta a L'Empordà. Aquí ja haviem superat el primer repetxo i arribavem a oix

Aquí a la baixada despres del segon port que arriba a Bejet, un port de 4km durissim i amb una calor....

Bons paisatges

El poble de Bejet, aquí vam saborejar una aigua fresca.... i aquí començava un altre port de 7 o 8 Km no tan dur com l'anterior pero molt pestos!!

El campanar de Bejet

I ja de tornada el poble de Castellfollit de la Roca...

Una bona ruta amb bona companyia de l'Andreu (quin globo vas agafar eh!!!!), l'Aviiiiiii!!!! (en cudi), i un master en Giro, que encara no se com no es treu la llicencia elit!!! jejeje

L'Edat

Avui llegint un comentari de la prensa on Petachi li havien dit que quan va guanyar l’altre dia havia guanyat un vellet vaig pensar en fer un escrit sobre l’edat. Personalment penso que no hi ha edat per a res, que la falta de “joventut” es pot suplantar amb mil i una coses com per exemple, la veterania, l’experiència, les ganes, la il·lusió i un llarg etc de coses. Nomes mirant el tour veus a corredors veterans que aspires a guanyar etapes i a guanyar el tour, Amstrong, Vinukorov, Sastre, Petachi... De vegades tinc la sensació que això molesta i més encara en la nostre categoria. Un dia, en la sortida d’una cursa, al campionat de catalunya vaig sentir a una mare que deia “clar, el meu nen te que córrer amb aquests corredors tan grans i clar....” evidentment no li vaig dir res però vaig pensar que jo quan tenia l’edat del seu nen mai m’havia passat pel cap una cosa així, sempre pensava que podia apendre dels veterans. En fi, suposo que deu ser qüestió d’edat!! Un dia també parlant amb un corredor m’explicava que en la seva disciplina volen anar apartant els corredors veterans per donar pas als joves i jo vaig pensar que això estava bé, però ell em va dir que no hi havia cap jove que el pogués guanyar i jo li vaig dir que com podia ser que si el jove no és millor que el gran vulguin fer una cosa així?!?! Hi ha coses que per més que els hi dono voltes no les entenc. Un dia parlaré dels filials del equips pro’s que al cap i a la fi també ve relacionat amb aquest tema de l’edat. Avui entreno del bons, amb una calor que m'ha fet arribar a casa amb la llum vermella Aqui pujant sant Grau i avanç ja havia pujar l'ermita de l'Erm a sant feliu de Guixols El juny la falç al puny!!!!

L'ultim portet, santa Pelaia amb una calor extrema i una calixa que no em deixava veure el mar

I l'ultima serie del dia!! una dutxa a mi i al flaix!!! jejejeje

Carrera adulterada

Encara no entenc el que he vist avui a l’etapa del tour!

Encara no entenc que ha passat.

Encara no entenc perquè ens han privat de veure una lluita per la carrera, o més ven dit, per la general final.

Al meu entendre el tour dura 21 dies i tots i cada un d’ells conten per la general final, tots!! Avui desprès de la caiguda i de fragmentar se en mil el pilot hem viscut una que no havia vist mai, corredors deixant de lluitar per la victòria.

Avui més d’un equip deurà favors a un altre i veure fer segons quines gesticulacions a corredors em preocupa.

Desprès de la caiguda en un grup on hi havia caise depagne, els millors de rabobank, evans... com és que no han tirat per trure-li temps als seus principals rivals?

I el grup perseguidor? Tiraven radioshank, desprès liquigas, i astana? No volia Contador entrar en el grup de davant? Perquè no tiraven?

I ja quan els dos grups s’han fusionat i han esperat als shlek que venien a 3 minuts ja he dit que prou!

Demà cal mirar el tour?

Total si segueixen les maneres de fer d’avui més val que el tour a partir d’ara els posin per autopistes i no cal que el facin per la TV, ja mirarem el giro que allò és espectacle de debó!!

Avui em quedo amb el bon gust de boca de veure a Chavanel emocionat al podi... no tinc cap dubte que és un apassionat d'aquest esport...

Le Tour

L'any passat al seu pas per Manresa.

Dissabte comença el tour. se'm fa molt difícil pensar que disfrutarè més que mirant el giro. El tour és el tour per un cúmul de coses però sobretot per la publicitat que se li dona.

No vull consienciarme que m’aburrirè, vull deixar que sigui la carrera la que ho decideixi. Mirant les etapes un pensa que serà com cada any, tots juntets i el pistolero arrencant en l’ultim port a 5km de meta i pam!

Però molt em temo que no serà així. Encara que sembli impossible el tour te preparada una enroscada en la tercera etapa, al seu pas per Bèlgica. I que vol dir Bèlgica? “adoquins”!!! uns quants trams en els darrers kilòmetres poden donar molt de si si hi ha algun equip amb ganes de guerra i molt em penso que n’hi haurà algun i tan de bo sigui el radioshack!!

Els veterans ens em de recolçar i espero que si aquest tour no el pot guanyar una jove promesa espero que el guanyi Lance. Per a mi el gran tapat és un company d’equip de Lance, un corredor que va demostrar estar molt fort a la dohpine, un tal jachovic.

La carretera posarà a tothom al seu lloc.

En fi, que dissabte ells al seu i jo a lo meu, que hi ha cursa i de les grans a Sant Pere de Ribes! I quan jo acabi a ells encara els quedaran 20 dies de competició!!

Motivat al 100x100 per fer una bona cursa dissabte, però més motivat encara ja que vaig debutat fa un any desprès de l'operació a sant Pere de Ribes. Aquell dia va ser realment especial i emotiu per a mi...