dilluns, 29 d’agost del 2011
sempre la mateixa historia
Avui parlaré d’una cosa que penso i parlo amb els companys cada cop que arriba aquesta època de l’any, i tots els que em coneixeu sabeu que es una cosa que em preocupa i m’indigna a l’hora. Aquesta no es altra que la falta de paraula dels corredors, i més que falta de paraula es falta de compromís!
Cada any passa igual, cada any comencen la temporada 10, 15 o 20 corredors als equips i acaben 4 o 5. Evidentment no tots els equips son iguals i veig amb enveja els equips del CKT i l’Ilerdense que pràcticament son els mateixos que van començar la temporada.
Jo sincerament no ho entenc, es evident que tothom pot faltar a les carreres, es evident que tots tenim les nostres feines i les nostres famílies, i està clar que el primer es el primer. Però una cosa es aquesta i l’altre es la falta de compromís, està clar que son coses cent per cent diferenciades. Molts del corredors que fan això son els mateixos que a principi d’any es queixaven de que no hi havia carreres, son els mateixos que demanen i demanen, son els primers en demanar i els últims en donar.
Potser em faré pesat, tan m’he fot, però jo quan passen aquestes coses penso en el que han patit els que treuen els equips endavant, en el que han lluitat per ser convidats a les millors carreres, els maldecaps que tenen per tirar un equip endavant, directors que fan 500 km per anar a les carreres i després només i van 3 o 4 corredors... i quan penso tot això el cor s’hem encongeix. . Evidentment si em sap greu tot això, més greu em sap que això passi al equip on jo corro.
Però també vull agrair a les persones que son al contrari, aquelles que compleixen, aquelles que tenen paraula, en definitiva als companys que son companys... a tots ells gràcies!!
divendres, 26 d’agost del 2011
Per què la bicicleta?
Algun dia us eu fet aquesta pregunta?
Jo si, la gran majoria de nens trien el futbol o el basquet, de fet jo a la egb vaig començar amb el futbol sala i posteriorment al basquet, aquest últim un esport que m’agradava molt, però llavors va aparèixer la bicicleta i fina avui.
Aquest any no acabo de trobar aquell punt de forma que et fa disfrutar a les carreres, i quan vaig a cua de pilot patint per no quedar-me penso que ja n’estic fart! Però llavors, al dia següent quant surto amb la bici només tinc al cap la següent cursa.
Es evident que quan pedalo em sento bé, molt bé. Quan surto a entrenar disfruto, quan vaig a les curses m’ho passo bé, i tot i que cada dia veig que la meva manera d’entendre el ciclisme està anys llum del que es realment avui dia, això no em fa desistir de continuar pedalant.
Tots els que eu de fer mil i un esforços per poder entrenar, els que convinem la família amb la bicicleta, tots els que gaudim quan patim, tots els que tenim un somriure quan un company ho fa bé, tots els que ens alegrem del triomf d’un altre...
I a part de tot el que he dit, una cosa que preval per sobre de totes, i aquesta no es un altre que la bona gent que envolta la bicicleta, aquells que siguin o no del teu equip veus cada cap de setmana i que quan no i son els trobes a faltar, aquells als que no t’importa ajudar, aquells amb els quals comparteixes llargues xerrades, aquells que et donen i no esperen res a canvi...
La bicicleta... la nostra inseparable vida junts, les llargues hores en solitari amb vent, fred, calor, pluja... ella que tantes i tantes xerrades ens ha aguantat...
Els que ho eu viscut sabeu del que parlo, els que no, us convido a provar-ho!!
diumenge, 21 d’agost del 2011
Recta final!!!
La temporada ha està a la recta final, i es que ja som a mitjans d'agost i queda un mes i mig de competició.
Demà toca a la Sènia (correm a casa del patrocinador) i dimarts a Ulldecona, diumenge 28 a Barcelona (sants), el 30 a Juneda, el 11 festes del Tura a Olot, el 17 a Manlleu i el 18 a Tarragona i així ja estarà acavada la temporada 2011.
Foto: Mariona.
Aquesta foto es de la social de dissabte(Ripoll-Vallter 2000) on vaig punxar la roda de darrere al encreuament de Tregorà i gràcies a l'equip del CKT que em van deixar una roda vaig poder acabar la cursa.
dilluns, 15 d’agost del 2011
la primera de l'equip!!!!!
Avui a Traiguera (castelló) ha caigut la primera victoria de la temporada de l'equip. En Joaquin Grassi ha estat el vencedor de la cursa!!! enhorabona!!!! Aqui amb els directors de l'equip, que sense cap mena de dubte també es mereixen aquesta victoria!!!!
el podi, que feliz boludooooooo!!!!!!!
i aquí us deixo la classificació!!
a tardat a arribar, però no serà la ultima!!!!
dilluns, 8 d’agost del 2011
La bicicleta
Avui no parlaré de la bicicleta com ho faig normalment, avui parlaré de la bicicleta com a mitjà de transport urbà.
Tothom qui viu en un poble de costa sap que a l’estiu el transit i les cues es tornen insuportables. Es per això que no entenc el perquè la gent no utilitza la bicicleta com a mitjà de transport, no entenc com i a gent que per fer un trajecte curt prefereix estar 30 min. Fent cua quan amb bicicleta es pot fer en 10 min.
Suposo que deu de ser qüestió de cultura, quan veig països com holanda o la xina on la bicicleta es el mitja de transport més habitual no entenc el perquè aquí no.
Aquí tampoc es respecta a la gent que va amb bicicleta, ens al contrari, fem nosa a la carretera per segons quins energúmens al volant d’un vehicle. El respecte i la tolerància a la gent que utilitza la bicicleta com a mitjà de transport es totalment nul, i els que anem amb bicicleta sabem la infinitat de vegades que un cotxe ens a passat a menys d’un pam.
Val a dir que aquí tampoc es pots refiar d’anar amb bici a tot arreu, ja que un no es pot fiar de deixar la bici a cap lloc, ja que quan tornis ningú t’assegura que la tornis a trobar.
En fi, penso que si tots utilitzéssim més la bicicleta tots aniríem millor... nosaltres i el medi ambient...
Avui he disfrutat sobre la bici, amb bones sensacions i rodant amb una comoda temperatura...
Al final he allargat un xic més del previst, tot i la incomoda tramuntana he disfrutat de debó!
dilluns, 1 d’agost del 2011
Millor em quedo a casa!!!
Avui es un d'aquells dies que no hauria d'haver sortit de casa.
Duia 1h30' d'entrenament amb l'Isaac quan pujant la ganga se m'ha enganxat el canvi i s'ha enredat amb els raids. Resultat, "patilla" del canvi arrencada i canvi arrencat. Solució? cap! Son les 11h i fins la 13h no em poden venir a buscar o sigui que m'he tret les sabates (gran error) i a caminar fins la Bisbal!
Un cop a casa i amb l'emprenyada que portava he canviat de bici hi he anat a voltar el montgrí, notant que els peus em bullien!!! i la meva sorpresa en arribar a casa i passar per la dutxa, dues enormes "ampolles" a la planta dels peus!!!!
La caminada a pasat factura!!
si algu te algun remei... de moment les he reventat hi he tret el suquillo
Un Torroellenc al Ironbike
En Sergi Guell esta disputant aquests dies l'Ironbike, una prova de BTT que es disputa a Italia, una prova durissima i que a finalitzat en una meritoria 41 possició, tot i que en una prova com aquesta la possició no es el més important.
En aquesta pagina trobareu tot el que volgueu sobre aquesta prova tan dura!
dimarts, 26 de juliol del 2011
Fora de control
Aquesta es una de les normes que més bé em se del reglament de les carreres i sobretot de les voltes, ja que ho he patit en les meves carns molts cops. Des de la volta a Extremadura que en la segona etapa vaig arribar fora de control o la Vuelta al Salvador, que després de trencar la potencia i anar 100km tot sol i amb la potencia lligada al manillar aguantada per una camara també vaig arribar fora de control.
Amb aquests dos exemples vull dir que el fora de control hi poden intervenir molts factors i segons el meu criteri es tindrien que tenir amb conte, una cosa es quan arribes fora de control perquè has anat “passejant” durant l’etapa i una altre ven diferent es quan es per coses o circumstancies alienes al corredor.
En aquest tour ha estat escandalos que cavendish (un grandíssim sprinter) guanyes el Maillot verd, ja que en dues etapes va arribar fora de control i tindria que haver estat expulsat del tour. El problema d’aquesta normativa es que queda a criteri dels arbits i sobretot a la pressió del organitzador.
Per posar un exemple, en una etapa de muntanya hi pot haver un 20% de fora de control, això vol dir que del temps que fa el primer se li aplica un 20% i aquest es el temps que te per arribar l’últim corredor dintre del control.
El que no entenc es com pot ser que els que lluitaven per la general del Maillot verd, Rojas, Cavendish i Gilbert, no ho fessin en les mateixes condicions. Mentre en l’etapa del galibier rojas arribava a 31 minuts del guanyador i gilbert i cavendish a 36 minuts i fora de control per 2minuts i mig fossin repescats. Evidentment, mentre Rojas va lluitar per entrar dintre control els altres van fer l’etapa més “relaxadament” .
Jo no dic que no es “repesqui” a ningú, però si hi ha unes normes son per complir-les, sinó que no les posin, i més quan s’està lluitant per un Maillot en el tour.
Evidentment quan tu t’estàs esforçant per entrar dintre del control sabent que les forces que estàs gastant et poden fer falta al dia següent per lluitar pel punts en algun sprint i veus que els altres que lluiten amb tu han entrar fora de control i al dia següent et passen la ma per la cara a de ser bastant frustrant.
diumenge, 24 de juliol del 2011
Èpica
Èpica, aquesta es la paraula que defineix la ultima setmana del tour, quan passin els anys aquest tour serà recordat per aquestes grans etapes. Tots ens queixàvem de que el tour no era lo que era, que era ciclisme per vedetts, que sempre esperaves els últims km per atacar i un llarg etc de queixes, i amb raó.
Doncs sembla que ells, els corredors van decidir donar espectacle, i de quina manera, primer Contador amb l'ajuda de Samuel atacant on mai ho havia fet, i després un Andy Shleck valent com feia temps que no es veia..
Un grandíssim Voeckler, un corredor que a les seves cames te un tour, i un extraordinari company d’equip Rolland, que junts van defensar un Maillot groc que van fer durar fins on poca gent apostava
I el gran premi se’l va endur un grandíssim corredor, que tot i que no m’agrada la seva manera de córrer, se’l mereix com el que més. Amb 34 anys, per la seva dedicació i professionalitat i sobretot, la imatge d’avui, l’abraçada de tot l’equip al creuar la línia d’arribada i per la seva emoció al podi de Paris m’ha fet posar la pell de gallina... en la seva mirada he vist tantes coses!! Però sobretot una... il•lusió...
En fi, un gran tour, i amb etapes com les viscudes al alps no tinc cap mena de dubte que el ciclisme tornarà a tenir aquella afició que tenia en la època d’indurain, aquella època on el mes de juliol la gent a tot arreu parlava del tour i del ciclisme...
QUE GRAN ES EL CICLISME!!!!!!!!!!!!!1
dijous, 21 de juliol del 2011
Campionats de catalunya
Dissabte es celebren els campionats de catalunya en ruta, una carrera que sempre m'ha fet especial il.lusió. Aquest any ja fa un mes i pico que s'haurien d'haber celebrat a Tarragona, pero la falta de paraula i de responsabilitat d'alguns ho va impedir. Com molts pensavem, els campionats de catalunya es celebraran, pero no pas fent una carrera nova, sino posant aquest titol en una ja existent.
I aquesta es la carrera de Sant Jaume dels Domenys, que si jo hagues de triar, quina triaria seria aquesta. Una carrera que trancorrer en un circuit en forma de vuit, i que es fa durissim, no pas per la orografia del terreny, que es planer, si no per la calor i per el possible vent.
Els dies van passan i cada cop les sensacions son més bones, pero una cosa son les sensacions entrenant tot sol i una altre son les sensacions quan estas a la carrera, suposo que els que correu sabeu del que parlo.
En fí, dissabte sortirem de dubtes!!! ens esperen 130 km de calor, vent?, ràpidesa... quantes coses!!! pero una de segura i que la poso jo, GANES!!!!!!!
Per cert, sembla que el tour s'anima!!!!! Gran contador (encara que no es sang de la meva deboció), pero molt d'ull amb evans, per mi el màxim candidat a guanyar (tot i que no m'agrada gens la manera que te de córrer) samuel va a més! i ridicul espantos dels Shleck, tot i que crec que tenen un as amagat, i el gran Voeckler, que el veig al podi de paris!!!
diumenge, 17 de juliol del 2011
No hi entenc
Ahir vaig arribar a la conclussió que no entenc el ciclisme, no entenc gens l'etapa d'ahir i encara entenc menys la manera d'actuar de Contador, els Shlecks, Evans...
Jo no entenc que fan els corredors, pero suposso que saben que viuen dels espectadors i de l'aficció i corren per fer espectacle i perquè la gent estigui enganxada a la tv o a la radio.
A la TV fan etapes de 4h pensant en l'espectacles de la general i sense tenir en conte que l'espectacle el donen la gent que busca l'escapada del dia. Mantenen a molta gent enganxada al sofà i només donen espectacle els ultims 5 km i ahir ni aixó, per un moment em vaig pensar que estava en una prova de pista, on tots es miren.
Evans fa la seva carrera, a roda i a esperar, samuel mica en mica va retallant les diferencies, els shlecks no se que fan, ahir tenien 2 corredors a l'escapada i tot feia preveure que la liarien, resultat? res de res, i contador crec que està cuit del giro, Voeckler va treien la llengua i fen el seu pequliar espectacle pero allà està i que vigilin i a un que cada dia veig més bé es a Basso.
Crec que mai 6 o 7 corredors havien arribat a la ultima setmana amb possibilitats i es que amb la manera que estan corrent no m'estranyaria que arribessin a paris enpatats a temps i juganse el tour a l'esprint...
dimecres, 13 de juliol del 2011
Dopar-se o donar positiu
Es evident que son dos coses molt diferents. Qui es dopa ho fa perquè vol, sota la seva responsabilitat i sota la seva consciencia.
Una altre cosa ven diferent es donar positiu. O més que diferent en donar positiu entren molts factors que se’ns poden escapar de les mans.
Quan vaig començar amb això de la bici em van alertar dels controls antidòping i arrel d’això vaig començar a mirar quin medicaments d’us “normalitzat” poden donar positiu. La veritat es que vaig al·lucinar i vaig veure que donar positiu sense voler-ho era relativament fàcil. Productes com el “frenadol”, pomades contra les escaldades, medicaments per a l’al·lèrgia, i un llarg etc de productes podien establir un resultat positiu en un control antidopatge.
Jo tinc al·lèrgia quan ve la primavera com tantes altre persones i em prenia dos medicaments, i un d’ells, un sprai nasal en el seu prospecte deia que podia donar positiu, el vaig deixar de pendre i vaig mirar que tenia que fer, ja que sense aquell sprai l’al·lèrgia se’m feia insuportable. Vaig trucar a la federació catalana, que em van delegar a l’espanyola i van dir-me que necessitava els papers on el metge em receptava el medicament i que em tenia que omplir un dossier. Quan vaig rebre el dossier i li vaig portar al metge ell es va posar a riure, almenys tenia 10 pàgines!!
Que vull dir amb tot això? Doncs que quan una persona dona un positiu involuntari es tractat per tothom i sobretot pels mateixos corredors com un delinqüent i es posat a la mateixa altura que un que es dopa conscientment . Crec que la diferencia entre una cosa i l’ altre es evident.
La gent que vol fer les coses ben fetes ha de tenir totes les facilitats i no marejar la perdiu amb burocràcia a la gent i invertir més temps es perseguir el que fa les coses malament conscientment.
Però ja sabem que en aquest mon es persegueix al “pobre desgraciat” mentre es dona bombo al trampós i al mentider...
dijous, 7 de juliol del 2011
Tour, calor i bici
Aquests dies m'està sorprenent gratament el tour. Si us soc sincer m'he l'esperava aborrit i manipulat com l'any passat, i tot i que no es un espectacle dels bons, els trams finals de les etapes han estat entretinguts. Veig exageradament fort a Cadel Evans, tot i que no el considero un corredors amb ambició i no m'agrada com correr, potser aquest any ens sorpendrà. Al pistolero el veig molt bé, en la seva linia.
Avui m'ha impressionat la potència de Boasson Hagen, un jove que apunta molt alt. i després de veure el tour....
A pedalar una estona, i es que ja ho diuen, tot vici en bici!!!! i mai millor dit!
diumenge, 3 de juliol del 2011
Lluny, lluny...
Podria utilitzar aquestes paraules per diverses coses, però avui son per definir amb un adjectiu el que penso de l’actual manera que tenen moltissims corredors d’entendre el ciclisme tal i com jo l’entenc.
I la carrera de dissabte en va ser una mostra més.
La carrera va sortir a 1000 per hora, i en la segona de set voltes es va fer l’escapada bona. No vam posar a cap conponent de l’equip a l’escapada, tot i que en Joaquin va estar a punt d’entrar, la resta de l’equip al pilot principal. Un cop vam “absorbir” al grupet on anava en Joaquin i vam poder reestructurar l’equip vam decidir tirar del grup. I vam decidir tirar sabent que era impossible neutralitzar l’escapada, però també sabíem que si no tiràvem el grup on anàvem aniria a parar fora de carrera.
O sigui que 5 corredors ens vam posar a tirar, en un moment on les meves forces ja anaven minvant vaig anar a parar a darrere del pilot on vaig trobar un corredor de l’equip i li vaig dir que vingues a ajudar-nos i mentre li deia això un altre corredor em va dir “ perquè tireu, si no servei per res”. En aquell moment que ja anava “mort” aquelles paraules em van encendre i li vaig respodre “ si no tens ningú a l’escapada el que toca es tirar”. Si el teu equip no ha estat capaç de posar ningú a l’escapada, per dignitat l’unic que et queda per fer es tirar del pilot, encara que sigui com a “càstig” per no haver fet bé les coses. A mi em cauria la cara de vergonya no portar ningú a l’escapada, anar a roda tota la carrera i esprintar per fer el 35! Prefereixo donar-ho tot per l'equip i no poder acavar la carrera i arribar a meta desfondat com dissabte!
Que vull dir amb tot això? Doncs que cada dia que passa entenc menys les maneres com els corredors entenen el ciclisme, la poca sang que tenen, lo comodons que s’han tornat, la poca lectura de carrera que tenen, les poques ganes de patir, la poca ambició, la mala educació, que avui dia primer son vedets avanç que corredors, però sobretot el que més greu em sap es el poc companyerisme que mostren molts.
Moltes vegades en pregunto on ha quedat l’essència del bon ciclisme, l’essència del companyerisme, l’essència d’aquell gran esport que un dia em va meravellar i que tot i trobar-me en situacions com aquestes, a mi ningú em farà canviar la meva manera de viure i entendre aquest esport com sempre l’he viscut.... amb amor....
dijous, 30 de juny del 2011
cara a cara? uffff!!!!
Per mi no tindria calor, ja que el millor ciclista de la historia atacava a totarreu, pujada, baixada, plà, avituallaments, adoquins... com diu ell.
Merckx, contra Contador, un duel que mai veurem i que cada un pot imaginar, pero sota el meu punt de vista es que està clar es que Merckx era un lluitador, un guanyador.
Molts em direu que els temps han canviat i que ara ja no es com avanç, potser si, pero sense cap dubte amb quedo amb el ciclisme d'avanç, on tothom savia com començava una etapa i ningú savia com acabaria, el que era segur era que la lluita estava asegurada.
El tour ha canviat. Ara a tots aquells que em deien que el tour era perfecte per fer la migdiada ara els dono la raó. Espero que la torni a tenir jo ven haviat!!!
Aquest any tinc el precentiment que algun jove valor treura el cap i plantarà cara a les dues vedetts!! tinc dos candidats....
Aquest Tour serà especial per a molta gent, sobretot per en Beñat Intxausti, que vol dedicar un maillot a un gran corredor.
dissabte, 25 de juny del 2011
Janie Longo
52 anys, i avui ha tornat a guanyar un altre campionat de França amb contrarellotge.
Un any tenia jo quan va guanyar el primer, l'any 1979.
Una esportista com mai hi ha hagut, de ven segur que la seva màxima virtut es l'amor per el ciclisme, sense això seria impossible aguantar durant tants anys al seu nivell.
9 vegades campiona del mon, campiona olimpica a Atlanta, 5 campionats del mon de pista, ha guanyat 3 vegades el tour, l'any 87, 88, i 89.
58 son les vegades que ha guanyat el campionat de frança, ja sigui en CRI o en Ruta.
Aquí us deixo tot el palmarés. I segueix en actiu i diu que vol segui més enllà dels jocs olimpics de Londres...
I la seva pàgina web
Sense cap mena de dubte això es passió i dedicació a un esport.
ALLEZ JANIE!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
dimecres, 22 de juny del 2011
pot ser?
Sembla que si no hi ha res de nou aquest cap de setmana tindrem dues carreres seguides, dissable a Sant Joan d'espí i diumenge a Perafort.
En un any particularment dur per als organitzadors i on s'han suspes un bon grapat de carreres sembla que alguns encara aconsegueixen amb un esforç admirable, tirar les seves carreres endavant.
Des d'aquí vull agrair profundament a tots aquells que han fet les mil i una per tirar les seves carreres endavant, pels que ho han aconseguit i pels que tot i fent tot el que han pugut.
Gràcies a tots els qui amb la dedicació altruista permeteu que els "fanàtics" de la bicicleta poguem disfrutar de les vostres carreres.
dijous, 16 de juny del 2011
de relax...
dimarts, 14 de juny del 2011
Pollestres
Dilluns festiu, i aprofitant que hi havia carrera a Pollestres (catalunya nord) i donada les poques carreres que hi han a catalunya vaig pujar amb l'Andreu a correr a Pollestres, a 45' de casa. Eren 14 voltes a un circuit de 7,5 km d'un terreny "pestos" amb un repexó i amb un assfalt "saltarin". Aquest tipus de carreres son el futur del ciclisme, circuits interurbans, on el public pot veure passar els corredors varies vegades.
divendres, 10 de juny del 2011
Gràcies de tot cor...
Volver a noticias
Familia Tondo Volpini: "Gracias de corazón"
Junio 9, 2011 Valls
La familia de nuestro fallecido corredor Xavi Tondo nos envía una carta en la que quiere expresar su gratitud hacia todos los que han apoyado a los allegados del bravo ciclista catalán en los difíciles momentos vividos durante las últimas dos semanas, cuyo contenido reproducimos en esta web.
A todas las Instituciones, Organismos y Entidades tanto públicas como privadas, así como a todas las personas, en especial a los compañeros y amigos.Os damos las gracias de todo corazón por vuestro acompañamiento en estos momentos tan demoledores para todos nosotros.Os agradecemos también todas las manifestaciones de aprecio y respeto tanto para Xavier como para todos nosotros, su familia, que hemos tenido la alegría de verlo nacer, crecer, esforzarse y hacerse todo un campeón.Xavi amaba la vida, los amigos, la familia y ... la bicicleta (su gran pasión). Todo lo hacía con aquellos ojos de niño travieso, con su ilusión desbordante y con su característica sonrisa.Hagamos que el recuerdo de su sonrisa nos acompañe, su fuerza nos empuje y su luz nos muestre el camino.A todos, GRACIAS.
Familia Tondo Volpini
dijous, 9 de juny del 2011
Cultura ciclista
Cada any al mirar qualsevol clàssica del nord , flandes , Roubaix, la Panne... se el que vol dir cultura ciclista. Allà tothom es volca amb la carrera, amb els ciclistes, del primer a l'ultim...
Quilometres i quilometres de llambordes que fan d'aquest racó de mon la meca de la cultura ciclista... Jo mirant aquesta imatge s'em possa la pell de gallina, i aquella dita que diu "val més una imatge que mil paraules" en aquetsa fotografia queda ben clar.
Crec que tots hauriem de fer una profunda reflexió de l'estat actual del ciclisme i sobretot pensar que ens volen dir quan es parla de ciclisme "modern". Es evident que aquí a catalunya el ciclisme de carretera està tocat de mort, i jo penso que potser ens tenim d'emirallar en llocs on fan les coses ben fetes, llocs on a cada festa major fan una carrera i on amb una ratlla a terra en tenen prou per organitzar una carrera.
No fa falta voler aparentar unes grans infrastructures, no em d'aparentar el que no som! tenim el que tenim i prou, i el millor que podem fer es intentar millorar, i millorar vol dir més carreres!!
dilluns, 6 de juny del 2011
Sense campionats de Catalunya!!
Avui quan m'ho han dit per sms no m'ho creia!
A 5 dies de celebrar-se ens diuen que se suspenen.
Les raons? segons la federació catalana de ciclisme diuen (aquí) que es culpa del consistori Tarragoní. Jo he enviat un correu al consistori Tarragoní ( de moment no m'ha respost), per saber la seva versió. De seguida que la tingui la posaré.
Sigui culpa de qui sigui els perjudicats tornem a ser els mateixos un altre cop! ELS CORREDORS.
Després ens sorprenem de que els corredors catalans que apunten maneres marxin a correr al pais basc, després pensarem el que volguem, ens diran que som els culpables de tot i un llarg etc d'excusses, excusses i excusses...
El que em sembla d'una indecencia, menyspreu, i falta d'ètica increible, es que a 5 dies de la carrera ens diguin que no es fa.
Em costa creure que una institució com l'Ajuntament d'una capital de provincia, i la federació catalana de ciclisme no hagin arribat a un acord per poder-se fer.
PATETIC ES LA PARAULA QUE EM VE EL CAP, no pot ser que deixem el nostre futur en mans de gent que son capaços de fer coses així!
Indignat? si!, ho estic molt, ja que molts corredors esperen amb il.lusió els campionats de Catalunya!
O ens possem les piles o aixó s'en va a la merda!
diumenge, 5 de juny del 2011
Malament, malament...
Si tinc que fer un balanç de la primera meitt de la temporada, sense cap mena de dubte serà negatiu. Salvant el mes de febrer, on si que vaig trobar un bon cop de pedal, la resta de mesos han estat nefastos en quant a sensacions, i es que en cap moment m'he trobat com jo voldria.
Però toca seguir pedalant fins a trobar aquest anelat cop de pedal.
En la carrera d'avui altre cop patint molt i quedant despenjat del grup capdavanter molt més haviat del que pensava.
A partir d'ara venen les carreres que millor s'em donen, però per poder disfrutar em fa falta trobar aquest punt.
Dissabte carrera a Tarragona, el campionat de catalunya, una carrera que si la fan com la volen fer per mi serà una carrera adulterada. Una cursa de 135 km aprox. amb 5 voltes i en la qual també correran amb nosaltres els masters, i sortiran una volta més tard que nosaltres...
No entenc pas com ho faran però jo crec que si volen correr al mateix temps que nosaltres haurien de fer els mateixos quilometres, si no serà una carrera sense cap sentit ja que el resultat quedarà plenament adulterat.
dijous, 2 de juny del 2011
ONO Torroella de Montgrí
Una de les integrants (Anna Ramirez) d'aquest modest equip de Torroella de Montgrí ha estat la guanyadora de la copa d'espanya de femines elit. Dic modest en quant a presupostos, pero gran en la paraula equip. Un cop més està vist que grans presupostos i grans noms no sempre estan associats a grans victories.
Aquí teniu la classificació general final, enhorabona !!!!
A seguir amb aquesta gran feina!!
diumenge, 29 de maig del 2011
Emotiu
Avui ha estat un d'aquells dies que mai oblidaré, mai...
a la sortida un minut de silenci en memoria de Xavi Tondo, emotiu, molt emotiu.
La carrera espectacular, gran organització per part de l'equip d'en Joan Pere, molt bona ambient i moltissima gent! La carrera molt ràpida, i en la gran final just avanç de creuar la linia de meta i a 190 p.p.m. la pell de gallina en veure guanyar al juandedios senyalant cap al cel... dedicant-li la victoria al Xavi...
Al creuar la linia de meta i abraçar-lo han estat impossible contenir la empoció...
La cerimonia del podi ha estat de pell de gallina, d'aquelles que mai oblidarem.
Avui l'equip Ilerdense ha guanyat la carrera i han guanyat per equips, però avui, amb el permis d'ells, tots els que estimavem a en Xavi erem allà dalt del podi dedicant-li la victoria.
Avui juande has fet més gran la meva admiració...
Mai oblidaré el dia d'avui, mai oblidaré les emocions d'avui, mai oblidaré que les persones poden ser molt nobles, mai oblidaré que hi ha gent que mereix molt la pena.
Avui he vist i he sentit moltes coses, que fan que encara admiri més a molta gent que envolta aquest esport.
Avui Xavi, siguis allà on siguis he sentit que pedalaves al nostre costat i que estaves allà dalt disfrutant de la victoria amb nosaltres...
dilluns, 23 de maig del 2011
La vida no es justa...
Son d'aquelles noticies que quan te la diuen no te la creus, costen d'entendre i crec que tardaré molts i molts dies a encaixar.
Avui en Xavi ens ha deixat, ara sortiré a pedalar i totes i cada una de les pedalades les faré per ell, una gran persona, un apassionat de la bicicleta, un gran company...
Costen de trobat paraules... donar molts i molts anims a la seva familia i a la Silvia...
Sempre estaras en el meu pensament Xavi... Pedala allà on siguis...
diumenge, 22 de maig del 2011
CICLISME DE VERITAT
Avui es un d'aquells dies que es recordaran, una d'aquelles etapes que et fan sentir orgullosos del esport que practiquem. Una etapa mitica, de treure's el barret.
Un escpectacular Mikel Nieve, un inmens Garzelli, un gran lluitador com Nivali, un gran Joaquim Rodriguez, un increible scarponi i un totpoderos Contador. Queda clar que la veterania es un grau...
L'etapa d'avui la recordaré molt de temps, per a mi si tinc que explicar el que es ciclisme i no em surten les paraules sempre possaré d'exemple aquesta etapa perquè la gent m'entengui.
7h30' el primer, 8h12' l'ultim! un exel.lent a tots i cada un dels corredors, la meva admiració des del primer a l'ultim.
La veritat es que em costa trobar paraules per explicar tot el que sentit, els que ho heu vist ja sabeu el que vull dir, i els que no us animo a veure tota la etapa.
ESPECTACULAR, aixó es ciclisme!!!!
dissabte, 21 de maig del 2011
Penos!!!
Avui era l'etapa de les etapes! una etapa esperada, la del Crosti, aquella que al final era cami de terra i la baixada també! i quina es la meva sorpressa que quan conecten per tv el primer que diuen es que aquest tros d'etapa s'ha anulat, i que ho canviaven per un port de 2º que al final també s'ha anulat per por a protestes, i que més?!?!
gent que portava hores i hores a d'alt d'una montanya esperant el pas dels corredors, esperant un dels moments més esperats...
Aquí us deixo una carta que he llegit per internet que crec que es de l'organització del giro.
No oblidem que el ciclisme professional viu dels patrocinadors i que els patrocinadors viuen de la publicitat que s'els dona i que sense la gent no hi ha res! el que em rebenta es que tots ho decideixen, com diu la carta, gent que està a hores lluny de la carrera...
Una pena veure com uns energumens destrueixen el ciclisme espectacle, però si continuen així ho espatllaran tot i el que els quedarà seran etapes on ningú va a veure les arribades, com ja fa temps que passa a la volta a catalunya, o en voltes d'una setmana o en alguna etapa de la vuelta...
Volen ciclisme modern? doncs bé, el ciclisme modern està predestinat a acabar amb el ciclisme.
El ciclisme sense èpica, sense etapes mitiques, sense corredors que se la juguen de sortia, etc, sense aixó el ciclisme no es res!!!
dijous, 19 de maig del 2011
Espectacle i perill
Pot ser?
Es evident que tot aficionat al ciclisme que està mirant el giro deu de fer-se la pregunta.
Jo crec que no tot si val, però jo crec que tan la prensa francesa com la espanyola està fent mala prensa del Giro, sobretot la espanyola. Deu de ser per allò que quan algú li pot fer ombra al pistoles es posen nerviosos. Ja vull veure que si ataquen al pistoles baixant o en el port que hi ha camí de terra diran que han guanyat jugant-se la vida.
Cada dia es qüestionen les etapes, de si son perilloses, de que som massa llargues, de si tenen massa desnivell acumulat ( fins fa 1 setmana na sabia el que volia dir desnivell acumulat), i un llarg reguitzell de contres.
Es evident que hi han molts perills que es poden preveure, curves que es poden marcar, carreteres que es poden netejar... Però es poden preveure els cúmuls de circumstancies? No!
Jo crec que no s’han de treure les coses de lloc i estic segur que els organitzadors no volen posar en perill la vida de ningú.
El que trobo molt injust es que el giro es va presentar ja fa uns messos i no es va dir res, i ara tot son alarmes per tot arreu...
Accidents n’hi han agut sempre i per desgracia sempre n’hi hauran. En les etapes de la primera setmana del tour hi ha mil i una caigudes, o la caiguda d’en Beloki, o la esfereïdora caiguda que va patir crec que era Pereiro...O es que baixar el tourmalet amb pluja i a 70 km/h no es perillós? que per sort no acabaen amb una desgracia més gran.
Es evident que el giro, sota el meu punt de vista, es la volta de tres setmanes més bonica que hi ha. Sense dubte!
Resumint, que no trobo que l’espectacle estigui renyit amb la seguretat, i crec sincerament, que el giro n’està donant, i molt!!!
diumenge, 15 de maig del 2011
Lluita
Avui, amb una bona fresqueta, em sortit de la pobla de l'illet a les 9h. amb 160 km per davant...
Sortida rapidissima i al km 10 de carrera he enganxat una pedra hi he punxat, he canviat roda (gràcies a l'equip Ilerdense) hi he pugut enpalmar al grup despres de perseguir entre els cotxes just avanç de començar el primer port, allà s'ha fet l'escapada del dia d'uns 10 corredors i nosaltres no em possat a cap corredor, a partir d'aquí ens ha tocat tirar per neutralitzar l'escapada, cinc corredors de l'equip ens hem possat a donar relleus, reservant a en Josep Patiño pel final, em perseguit durant uns 60 km aconseguit mantenir viva la carrera i arrivant a la part dura de la carrera amb l'escapada a 1 minut.
La cosa no ha anat gaire bé, però em fet el que teniem que fer, quan es comet el greu error de no possar a ningú a l'escapada toca el "castig" de tirar del pilot. Un altre dia serà!
Orgullos de l'actitud de l'equip i gràcies als que ho heu donat tot! Minuts avanç de la sortida l'escamot maasai ja estava apunt!!!
divendres, 13 de maig del 2011
Cursa ciclista del Llobregat
Va ser l'any 2003 l'ultim cop que la vaig correr, ja en fa uns quants... aquí surto al costat d'un gran equip, l'Avila Rojas, dominador del pilot espanyol durant uns quants anys.
Aquí venia de correr 5 dies la volta a Leon que acabava el dissabte i al acavar cotxe i cap a Berga.
Diumege podré tornar a córrer una gran carrera que ja fa un parell d'anys que ha canviat la sortida de Berga a la Pobla de l'Illet, per davant 170 km!!!
Si algú vol més informació la trobareu aquí.
Les ganes son moltes, i es que una cursa coom aquesta no es pot córrer gaire sovint!
dimarts, 10 de maig del 2011
Wouter Weylandt
Ahir es va viure un dia dur al giro, un dia de llàstima i pena.
I aquesta pena ha tornar a obrir el debat de la seguretat.
Se que aquest es un tema molt delicat i més ara que ha passat el que ha passat.
El ciclisme te molts anys de vida, sempre ha transcorregut per carreteres immundes i per paisatges magnífics. S’han pujat ports sense asfaltar i baixat per unes carreteres amb uns tallants a banda i banda que tallaven la respiració a qualsevol.
El ciclisme sempre ha viscut de l’espectacle i de l’èpica, de grans gestes, de grans corredors i tot això sense carreteres amb el seu perill, ports de muntanya, descensos inimaginables no seria possible.
Qui no recorda el descens d’Indurain en una etapa del Tour, o les impressionants imatges de la Paris-Roubaix, o els Sprints del Giro o mil coses més.
La seguretat es un tema fonamental, però trobar on i pot haver perill es una cosa molt difícil.
El perill es pot senyalitzar, es pot preveure, fins i tot es pot solventar en algunes ocasions.
El perill pot sortir de molts llocs, el perill pot ser un cúmul de moltes coses que totes juntes a vegades acaben amb tragèdia.
El perill el trobem tots els que practiquem ciclisme cada dia a la carretera, amb l’incivisme dels conductors. En carrera la seguretat o inseguretat pot venir per molts factors.
Jo no vull un ciclisme amb circuits de cotxes, ni un ciclisme en una autopista.
No barregem les coses, el que ha passat es una tragèdia molt gran, una gran pena per la família ciclista i sobretot per la seva família.
dilluns, 9 de maig del 2011
Començant a disfrutar...
Ahir a les Corts, una carrera amb molta historia i molt guapa! el resultat pel equip, dolent, des d'un bon principi corrent a la contra, sense ningú a l'escapada bona a tocat treballar quan ja no hi havia res a fer. Al menys em donat la cara. Tirant del grup les ultimes voltes
Millors sensacions!!!!
Unes fotos guapissimes neus !!!!
Diumenge ens espera una altre gran cursa, la cursa ciclista del llobregat!!!! anem a més!!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)