una pasejadeta per l'empordà

El Ter a l'entrada de Torroella de Montgrí no tinc paraules per definir la sensació que em dona aquesta foto Coronant la ganga direcció a la Bisbal d'empordà Aprofitant al maxim l'ultim suspir del dia Els Angels i al fons el Montgrí i les Illes Medes

Mentre pugui continuar gaudint d'aquestes pasejades com fins ara voldrà dir que la bici és algo més que un simple esport, la bicicleta és una manera d'entendre la vida, un plaer que em costa d'explicar i que cada dia que passa porto més arrelat dintre del meu cor.

A tota la gent que està en aquest esport per aprofitar-se'n, per intentar treure'n calés, per fer quelcom en contra de la puresa del ciclisme en estat pur, no cal que us esforçeu a fer-me aborrir aquest esport perque no ho aconseguireu. Mentre pugui seguiré pedalant, seguiré competint, i el més important, gaudint de la bici...

La terra és de qui la treballa

Al igual que com va dir un incomparable guerriller (la terra és de qui la treballa) el ciclisme és dels ciclistes. Que vull dir amb això? Doncs molt fàcil. Porto molts anys amb això de la bici i estic fart de veure com els perjudicats de tot sempre som nosaltres. Que un tiu s’emprenya i deixa d’organitzar unes carreres per falta de suport, els perjudicats, nosaltres. Que surt un superesponsor per fer un gran equip en perspectives de fer-lo pro i van uns quants i xumen del pot(com ja he vist en un parell d’ocasions) altre cop els perjudicats nosaltres. La bici m’ho ha donat tot, he viscut experiències inoblidables, m’ha fet riure i plorar, he corregut carreres que per a mi era un somni poder-les córrer (Memorial Valenciaga i Circuito Montañes entre altres), la pell se m’ha posat de gallina amb les victòries del meus companys, he disfrutat com un nen entrenant amb tota la colla, els viatges cap a les carreres, les misèries que és passen anant amunt i avall, els vincles que és creen amb els companys i una llarg etcètera que no acabaria mai... Potser que entre tots nosaltres comencem a posar-nos les piles i fem alguna cosa per salvar aquest bonic esport. NO???.

Gràcies

La temporada ha arribat a la seva fi, i que puc dir d’aquesta família... Només em surten paraules d’agraïment, agraïment per tots costats i per totes les coses que han fet per nosaltres i concretament per mi. M’han demostrat una humanitat i una manera d’entendre la vida que avui en dia costa de trobar, m’han ensenyat a estimar (més encara) aquest esport de la bicicleta, i que amb il·lusió i ganes es va a tot arreu. La humilitat que han demostrat, hauria de fer pensar a més d’ un que van per les carreres mirant-te per sobre de les espatlles, com és treballa per al bé d’aquest esport. No tot són grans infrastructures i grans corredors, perquè tot això sense amor per aquest esport no és va enlloc. En jimi porta més de tres mesos sense cobrar, i ve a les carreres pagant-ho tot de la seva butxaca (aquest no era el tracte) i a mi em va dir que vindria fins l’últim dia i així ho a fet. (Un dia ja parlaré del culpable de tot això.) Una altre vegada, gràcies Jimy i Elvira, gràcies per la lliçó que sense voler heu donat a tanta i tanta gent que és creuen que son qui sap que i que si de tant en tant miressin a la gent que treballa amb el cor i amb les ganes i amb la passió pel ciclisme s’adonarien de moltes coses. Espero que ven aviat ens tornem a veure i puguem continuar compartit moltes coses.

tot recordant la temporada amb imatges

L'Elvira curant-li la mà a en Joaquin i en Jimi fent de paparatzzi Un patidor nat! i un gran company... La carrera de Mazarron, quin cap de setmana!! En Cudi, quina planta! L'any que ve serà el seu!! En Marc Hospital, que de ven segur i tornarà! n'estic convençut!!

Gregaris, lluitadors, treballadors d'equip...etc

Gregaris Son una part del ciclisme, una gran part. Sense ells moltes victòries per no dir quasi totes haurien estat impossibles. A cada carrera hi han exemples, corredors que és deixen la pell per que el seu company guanyi i s’emporti tot el mèrit. Hi ha campions i campions, i els campions ho son dins i fora de carrera, guanyin, o no. No hi ha res més gratificant que treballar per algun d’aquests corredors i que després guanyin la carrera, n’hi ha que t’ho agraeixen de tot cor (i això és nota) n’hi ha que amb unes simples gràcies (que no son ni sinceres) ja fan. El problema ve quan aquest treball no dona els seus fruits i no és guanya la carrera. Tu t’has deixat la pell igualment però la recompensa no és ni de bon tros la mateixa. Aquí és nota la diferencia entre un campió dins i fora de la carrera i un altre que només sap guanyar i prou, al preu que sigui. Jo m’he fet farts de treballar per campions i he tingut la gran sort que gairebé tots ho son dins i fora de la carrera, i per a mi ha estat un gran plaer, i gràcies a ells i al seu agraïment m’han fet sentir part important de la victòria. No tot son valverdes, contadors, sastres, amstrong i un llarg etc... si no que rere seu hi ha molts sacrificats que no surten a la foto. Per ells va!!

Sembla mentida que amb lo bé que ho em passat aquesta temporada (i el que queda) l'any que ve l'equip no continuarà. Es així de trist, i més trist és la manera com s'han fet les coses. Encara no hi ha cap comunicat peró el "manager de l'equip ja fà molts dies que ho sap. A mí m'ho va dir per email i jo ho he comunicat a la resta de corredors. Jo crec que el que ho ha de dir és ell.

Vam començar la temporada amb molta il.lusió i molts de nosaltres encara la continuem tenint.

Vull que quedi molt clar que tots i cada un dels components de l'equip sabem qui és el que no ha fet les coses bé. Per tant vull agrair desde el fons del meu cor a la gent que ha dedicat moltes hores i maldecaps a aquest equip( RENAULT OLOT, FRUITES BADIA, CARNISSERIA LLOP, MERCATACASA, FUSTERIA SANT JOAN, BIKE GIRONA, CASANOSTRA), i també l'esforç i dedicació ultimament desinteresada del nostre director i la seva dona.

Gràcies a tots per haber-me donat un any tant bònic i que espero continuar compartint molts quilometres a les carreres amb tots vosaltres!! Salut a tots!!

fotos de la present temporada

En Teixi En Fitè i en Mauricio (que ja te les Grans Clàssiques al sac) Una debilitat.... En Torrentó, guanyador de la montanya a la Bisbal Després de la carrera d'Alcoletge